El fum dels focs adoba els boscos de l’Amazònia
Un estudi científic demostra que l’aportació de fòsfor com a nutrient només compensa en part les emissions de carboni provocades pels incendis.
Les conseqüències dels incendis són nombroses, però no sempre negatives. Una nova recerca ha descobert un efecte col·lateral del foc que crema als tròpics: la gran quantitat de fum transporta fòsfor, un nutrient clau per al creixement dels arbres, fins a l’interior de la selva amazònica. Aquesta aportació de fòsfor contribueix al manteniment i la millora de l’ecosistema, segons l’estudi publicat a Nature Geoscience i en què han participat investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals).
"L’expansió dels boscos tropicals sovint es veu limitada per la falta de fòsfor, que és el principal element que permet que les arbredes continuïn creixent", va afirmar Adrià Descals, científic de la Universitat d’Anvers, el CRAF i el CSIC. Els focs declarats als tròpics, tant si són a la sabana (africana o americana) com a densos boscos, emeten aerosols i partícules en què hi ha força fòsfor. "Quan el vent el desplaça i el porta fins a la selva de l’Amazones, aquest element es diposita a les arbredes i ofereix a l’hàbitat el que cal per accelerar el creixement de les fulles", va assenyalar el científic.
En concret, la fotosíntesi augmenta i els arbres poden aprofitar més bé la llum del sol i capturar més carboni. Aquesta captura de carboni és important perquè pot arribar a tenir un efecte de compensació. Els boscos normalment actuen com a magatzems de carboni i eviten que aquest gas vagi a l’atmosfera. El problema, quan hi ha un incendi, és que aquesta capacitat per retenir carboni queda afectada. Tanmateix, si, com a "contrapartida", els boscos amazònics aconsegueixen créixer i retenir més carboni, una part de les emissions de l’incendi poden quedar contrarestades.
No compensa
Cada mil·ligram addicional de fòsfor per metre quadrat es tradueix, de mitjana, en un increment anual de 7,4 grams de carboni emmagatzemat. Així doncs, l’efecte es tradueix en quantitats de carboni molt destacades. Tot i així, Descals va avisar que no s’arriben a compensar totes les pèrdues ecològiques ni les emissions.
Per redactar l’estudi, l’equip científic va integrar dues dècades d’informació satel·litària per mitjà de dades recollides sobre el terreny i mitjançant uns models atmosfèrics capaços de reproduir el desplaçament del fum a grans distàncies. Gràcies a aquesta metodologia, van detectar el que seria un patró: les àrees de selva conservada més exposades al fum mostren més productivitat.
Notícies relacionadesLa major part dels incendis es localitza en l’anomenat arc de la desforestació, una franja del sud de l’Amazònia on s’intensifiquen la tala i l’ús del foc per transformar el bosc en superfícies agrícoles. Segons la recerca, els vents transporten el fum milers de quilòmetres des d’aquesta zona cap a l’interior de la selva menys alterada. Quan els incendis es produeixen en àrees de sabana, la quantitat de fòsfor generada és menor. Quan es cremen boscos, en canvi, es produeix aquest nutrient d’una manera més abundant.
Els investigadors remarquen que això no implica, ni de bon tros, que l’increment d’incendis sigui "positiu". Però sí que radiografia a la perfecció la connexió entre ecosistemes, tot i que estiguin situats a milers de quilòmetres. "Aquestes descobertes són clau per millorar els models climàtics, si volem anticipar amb precisió com els boscos tropicals contribuiran a frenar l’escalfament global", va acabar dient el coautor de l’estudi.
