Miguel Ángel García i Jordi Liébanas

Jordi Liébanas: «És un sacrifici; amb el tren, cada dia avaries o retards»

Va arribar un moment en què Jordi Liébanas i la seva parella van haver de prendre una decisió. Era comprar una casa a Barcelona, "d’una sola habitació", o mudar-se a un altre lloc i poder comprar alguna cosa "molt més gran". Van triar Reus, a 108 quilòmetres de la capital catalana. "És un lloc tranquil, un altre món; és una ciutat, però és un poble també. Pels nois [tenen tres fills] ha valgut la pena venir. Valorem molt l’ambient familiar", assenyala Jordi, que precisa, no obstant, que, des del punt de vista personal, no ha sigut tan satisfactori, sobretot durant els últims cinc anys, que ha viscut agafant cada dia els trens de mitjana distància de la línia R5. "És que cada dia és una història..., avaries, retards, hi ha obres, trens que no surten a l’hora per motius que ni se saben. No hauria de ser així, hauria d’anar una mica millor", protesta Jordi sobre una crítica que comparteixen centenars d’usuaris en una línia que cada vegada compta amb més passatgers.

1.495.057 usuaris

D’acord amb l’Observatori del Ferrocarril a Espanya, la línia Barcelona-Tarragona (incloent -hi el Camp de Tarragona) va tenir el 2023 –últim any amb dades disponibles– 1.495.057 usuaris (un 27,7% més que l’any anterior). És, de fet, un dels trajectes de mitjana distància de tot Espanya amb més viatgers, esperonat pel fenomen dels viatgers pendulars, treballadors que viuen en una ciutat però es desplacen a una altra per treballar, expulsats de les grans capitals per l’alt preu de la vivenda.

"Tinc tres fills i la idea era venir a Reus i trobar una feina aquí, però no hi va haver manera, així que vaig haver de continuar depenent de la feina d’administratiu a Barcelona", assenyala Jordi, la parella del qual ha trobat feina recentment a Barcelona (en un comerç) i ara ella ha d’anar sis dies per setmana a la ciutat. "Les criatures ara són més grans, són altres circumstàncies", raona Jordi sobre les llargues jornades que fan tots dos no només a la feina, sinó en els viatges, certament un "sacrifici".

"En principi és un trajecte que es fa en una hora i mitja a tot estirar [en trens de mitjana distància]. Abans era fiable, però hi ha dies que triguem moltíssim més, de vegades dues hores; últimament s’ha notat un daltabaix del servei", relata Jordi, que el dia que parla amb EL PERIÓDICO ha hagut d’agafar per tornar a casa el tren de Tortosa en comptes del de Reus, baixar a Tarragona, i a continuació tornar a agafar el de Reus.

Entre Valladolid i Madrid

Miguel Ángel García: «Trigo una hora; és com si visqués a Leganés»

Fa uns anys, l’empresa financera en la qual treballa Miguel Ángel García li va demanar que es traslladés a Madrid des de Valladolid. Canviaven la seu. Es va pensar molt la decisió amb la seva dona i tots els camins el portaven al mateix: mantenir-se a Valladolid i desplaçar-se diàriament. "Per a nosaltres no va ser per un tema de vivenda. Era per mantenir unida la família sense haver de fer cap tipus de trasllat. La distància no es mesura en quilòmetres, sinó en temps. Són 170 quilòmetres, però trigo una hora, igual que si visqués a Guadalajara o Leganés", revela Miguel Ángel, que es desplaça a la capital entre dos o tres vegades per setmana als trens Avant d’alta velocitat.

"Vaig ser dels primers a fer-ho, érem els estranys. Em podia arriba a deixar 500 euros cada mes en bitllets", assenyala García sobre uns preus que han variat notablement per les ajudes públiques i les bonificacions que emet Renfe per a viatgers recurrents: Avant Targeta Plus, Targeta Plus 10 Normal i 10-45 i els nous abonaments Avant (Abonament 10-30 i Passi Via). El bitllet d’anada i tornada costa en l’actualitat entre uns tres i quatre euros per viatge entre Valladolid i Madrid.

Si l’any 2009 s’emetien un milió de bitllets a l’any en aquest trajecte en l’actualitat se superen ja els 2,7 milions. "Només a la meva empresa hi ha 55 persones que venen a Madrid des de Valladolid o des de Segòvia, i això ha sigut gràcies al teletreball", afirma Miguel Ángel, que és el president dels usuaris de l’AVE de Valladolid i que juntament amb Carlos Perfecto, el seu homòleg a Castella i Lleó, fa uns quants anys que treballa per posar el focus en la importància del transport per revertir la corba de despoblació de Castella i Lleó.

Notícies relacionades

Fortes pluges a Catalunya i el litoral per un temporal

Descoberta la nanomàquina que manté les cèl·lules en marxa

Guanyar qualitat de vida

Miguel Ángel sol agafar el tren a l’estació de Campo Grande de Valladolid a les 6.45 hores i torna en el de les 15.40. "Al tornar continuo teletreballant una estona, tot i que hi ha vegades que em quedo a l’oficina fins a les cinc i torno més tard, així no he de treballar després", comenta sobre un mode de vida amb què és totalment feliç, ja que a Valladolid, segons explica, es guanya qualitat de vida. "Visc molt còmodament i aquí hi ha de tot, tenen places a totes les escoles concertades, no com a Madrid, una bona sanitat...".