Descoberta la nanomàquina que manté les cèl·lules en marxa

Un grup internacional d’investigadors –liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF)– ha descobert la nanomàquina que controla l’exocitosi constitutiva, una activitat essencial per preservar la salut de les cèl·lules, així com també el seu creixement, la seva divisió i la comunicació amb l’entorn.

Aquesta activitat consisteix en l’entrega ininterrompuda de paquets moleculars esfèrics cap a la superfície cel·lular. Oriol Gallego, cap del Grup de Biofísica en Biologia Cel·lular del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (Melis) de la UPF, considera que "malgrat ser una de les nanomàquines més grans de la cèl·lula, la seva curta vida útil i el seu dinamisme la feien molt difícil de capturar". El descobriment d’aquest nanomissatger ha sigut possible gràcies a la combinació de potents microscopis i la IA, aportant informació sense precedents sobre un procés clau que es produeix milers de milions de vegades al dia al nostre cos. La comprensió de l’exocitosi pot, a més, tenir profundes implicacions en el tractament d’algunes infeccions i malalties rares.

Notícies relacionades

Aena enderroca pàrquings i crea un espai natural per desbloquejar davant Europa l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat

La catalana Carla Fernández, amb una agència a Dubai: "La situació a l'Iran em suposa un perjudici molt gran, tant personal com laboral"

Alliberament de molècules

Diàriament, cada cèl·lula del nostre cos s’encarrega de transportar entre 10.000 i 100.000 paquets esfèrics cap a la superfície mòbil per portar a terme processos que requereixen l’alliberament o l’exposició de molècules a l’exterior, com la secreció d’enzims i d’hormones com la insulina. És per això que l’entrega d’aquests paquets és essencial. "La funció d’aquest nanomissatger és tan important que és molt estrany trobar-lo mutat en pacients", diu Gallego. Tot i la seva importància, el procés no s’havia pogut estudiar en detall fins avui, quan el laboratori de la UPF –en col·laboració amb Carlo Manzo (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya), Daniel Castaño (Institut Biofisika) i Jonas Ries (Max Perutz Labs)– ha revelat a la revista Cell el descobriment.