Els assassinats per encàrrec i els sicaris augmenten a Espanya: «Abans del 2020 hi havia 20 execucions a l’any, ara són més de 50»

Els sicaris han executat el 2025 per les més diverses raons: des de simples venjances fins a robatori de criptomonedes, com li va succeir al desembre a un home a Mijas. Va ser segrestat a la seva pròpia casa juntament amb la seva dona fins que els lladres van aconseguir buidar el seu ‘wallet’ (cartera virtual). Ell va ser assassinat, i la seva dona, alliberada en un bosc.

Més enllà d’això, els principals crims per encàrrec a Espanya tenen a veure principalment amb cobrament de deutes, ‘bolcades’ de droga i guerres entre clans estrangers. Es tracta de conflictes que es forgen a milers de quilòmetres d’aquí, però que desplacen el tauler de joc fins al nostre país. Barcelona, per exemple, va ser l’escenari a l’estiu d’una guerra entre els clans serbis Kavac i Skaljar que va acabar amb dos tirotejos i un mort (un segon assassinat, aquest desembre a Castelldefels, també podria estar relacionat amb aquests venjances). A la costa valenciana i Andalusia s’ha viscut un enfrontament semblant amb els grups de màfies turques Caspers i Daltons.

Tendència a l’alça

Espanya, no obstant, no comptabilitza el sicariat de manera explícita. Les estadístiques oficials agrupen aquests crims sota la categoria genèrica d’homicidis dolosos. No distingeixen si darrere hi va haver una baralla, un assassinat masclista o una execució professional. Per tant, l’única font és l’experiència dels que estan en contacte amb aquests delictes diàriament. En aquest sentit, policies i fiscals confirmen la tendència a l’alça.

Si en els anys previs a la pandèmia s’estimava que els assassinats per encàrrec a Espanya se situaven pels volts de la vintena, des de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO) apunten que la xifra ha augmentat ja a 40. Altres fonts policials consultades per aquest diari eleven la dada: «El 2025 hi va haver més de mig centenar de casos: 50 o 60. Crims que moltes vegades no es denuncien. Si comptabilitzem els consumats i els que s’acaben frustrant per fallada en l’execució o per intervenció policial, podríem parlar d’un centenar».

Menors suecs en patinet

¿Qui executa a Espanya i per quant? El perfil del sicari, apunten fonts policials, també està canviant. El més arrelat des de fa anys és el pistoler d’origen llatinoamericà que fa un viatge exprés a Espanya. «La majoria són colombians i de vegades arriben, maten i se’n van. En dos dies executen l’encàrrec».

Aquest perfil continua existint, però n’ha aparegut un altre d’inquietant: els coneguts com a ‘suecs del patinet’. Es tracta de menors d’edat que capta la Mocro Maffia neerlandesa per xarxes socials per matar. En general, són residents o nascuts a Suècia i Dinamarca –molts d’ells d’origen somali, pakistanès o sirià– als quals prometen diners ràpid i els envien a Espanya a executar un objectiu. Una vegada aquí els donen un patinet per als seus desplaçaments.

Un d’aquests sicaris menors, de 17 anys, va ser detingut a l’octubre per haver matat a trets el raper Hamko a Marbella. Pocs mesos abans, la policia també havia arrestat a Fuengirola un suec de 16 anys que anava en patinet a cometre un assassinat juntament amb un company de 19. L’any anterior, un altre suec de 17 va ser detingut quan es dirigia a matar un membre d’una banda motera. També es movia en patinet.

Al sud d’Espanya també comencen a proliferar persones procedents principalment del Marroc i Algèria «que pugen en llanxa ràpida per portar a terme cobraments de deutes, extorsions o segrestos, i aquell mateix dia poden tornar als seus països», expliquen a EL PERIÓDICO fonts de la vigilància de l’Estret.

«Oficines de cobrament»

El cobrament de deutes és un dels motius més habituals després d’aquests casos. Per aquesta raó existeixen les anomenades ‘oficines de cobrament’: «Gestionen aquest tipus d’operacions. Qui paga el servei, generalment, ni s’assabenta de qui ha anat a liquidar el deute. Són aquestes oficines les que pacten preus i contracten cobradors o sicaris», prossegueixen fonts policials.

Les grans ciutats, Madrid i Barcelona, són les seves localitzacions principals. Sovint estan relacionades amb màfies d’Europa de l’Est o amb càrtels llatins. L’última a caure, el 2021, estava establerta entre Villaviciosa de Odón, Getafe i Móstoles; la perifèria madrilenya, però gestionada des de Colòmbia i el Perú.

«No són només narcos, ja són oficines integrals. Gestionen la droga, la porten d’origen, la venen a Espanya, s’ocupen dels morosos i es lloguen com a mercenaris. Són sucursals de grans grups principalment llatinoamericans». Les bandes dominicanes cotitzen a l’alça. Els mexicans són els últims a arribar. El mes de novembre passat, la policia va desmantellar l’oficina del càrtel Jalisco Nueva Generación a Espanya. Aquest 7 de gener, ja el 2026, van fer el mateix amb una del càrtel de Sinaloa, el del ‘Chapo Guzmán’.

El preu de la mort

¿Quant costa matar algú a Espanya? Des de l’UDYCO alerten que cada vegada menys. Els encàrrecs de 50.000 euros ja van passar a la història i ara es pot aconseguir una execució per 1.700 euros.

Sovint, l’organització que accepta l’encàrrec de cobrar un deute exigeix un percentatge del botí: «Sol estar entre un 20 i un 50%», expliquen agents especialitzats. Però si es tracta de venjances personals, «des de 3.000 cap amunt», dels quals el sicari «de vegades no cobra més de 500 euros, més els passatges i l’allotjament».

L’elevada competència abaixa els preus i també alimenta la picaresca. A Galícia van desmantellar al febrer un grup que va aconseguir més de mig milió practicant una estafa en què es feien passar per sicaris mostrant pistoles per videotrucada. En altres ocasions, els estafadors s’anuncien en fòrums d’internet com a executors a preus molt baixos. «Demanen 1.000 euros per la feina, la meitat abans i la resta després de l’assassinat. Quan els paguen els primers 500 euros, desapareixen».

¿Per què augmenta aquest fenomen a Espanya? Segons fonts policials, els casos estan relacionats amb l’increment de bandes criminals internacionals a Espanya. És un país amb molts al·licients per a aquests grups: porta d’entrada de la droga, factoria mundial de marihuana, refugi còmode per a qui s’escapa del seu país i armes cada vegada més barates. De fet, tal com explicava EL PERIÓDICO, una pistola pot ser adquirida al mercat negre per 500 euros.

Notícies relacionades

L’home assassinat a Consell de Cent era un fugitiu de la màfia balcànica acusat d’assassinat

Fortes pluges a Catalunya i el litoral per un temporal

La legislació espanyola també és més laxa. Un homicidi dolós d’aquestes característiques, sense conèixer la víctima, sol pagar-se amb 15 anys de presó, que poden reduir-se notablement amb acords extrajudicials i bon comportament. A Colòmbia aquest delicte pot ascendir a 40 anys de presó. Al Marroc o Turquia, pot implicar cadena perpètua.

L’increment del fenomen, a més de preus més baixos, també implica «un descens en molts casos de la professionalització dels botxins». El mes de juny passat, dos sicaris colombians van executar un home a Telde (Gran Canària) per error. «És la sensació que, per una quantitat de diners, cada vegada menor, qualsevol pot matar».