Sis de cada deu aliments de la compra són de marca blanca

Espanya és el país europeu on el producte de distribuïdor està més implantat, sobretot entre joves, segons Aecoc / La disminució del poder adquisitiu de les famílies empeny a l’alça la tendència

Sis de cada deu aliments de la compra són de marca blanca
3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

Comença l’any i en un supermercat qualsevol, d’una ciutat qualsevol, apareixen ja les primeres ofertes en productes del denominat gran consum: brics de llet semidesnatada d’una prestigiosa marca a 1,17 euros el litre (destacada a la lleixa amb un cridaner superofertassa) o un paquet d’un quilo d’arròs produït al delta de l’Ebre per un altre conegut fabricant a 1,88 euros el quilo. No són preus esbojarrats, tenint en compte el que ha pujat el cistell de consum. El problema és que just al seu costat, en el mateix lineal i amb els mateixos etiquetatges que atrapen la mirada del comprador, el litre de llet de marca blanca costa 0,88 euros, un 25% més barat, i el quilo d’arròs, també envasat pel distribuïdor, surt a 1,30 euros, amb la qual cosa resulta un 30% més econòmic que l’altre.

"El pes de la marca blanca ha crescut 10 punts en els últims cinc anys a Espanya, fins a suposar el 51% de les compres d’aliments que fan les famílies. En termes de volum, sis de cada 10 productes de menjar del cistell són ja de marca blanca", observa Rosario Pedrosa, gerent de l’Àrea d’Estratègia Comercial i Màrqueting de l’associació empresarial Aecoc, en la qual s’agrupen més de 34.000 empreses del sector del consum. "Som el país que més marca blanca o marca de distribuïdor consumeix a Europa", remarca Pedrosa, que destaca que, per trams d’edat "els més joves són els que més les consumeixen", amb una important diferència respecte a altres grups d’edat, com els sèniors, més fidels als productes.

Diversos factors expliquen aquesta tendència, que segons l’experta seguirà el 2026, "tot i que potser a un ritme ja no tan alt". El més determinant ha sigut, indica Pedrosa, "la disminució generalitzada del poder adquisitiu de les famílies, causada per la pujada de preus, que tot i que moderada també ha afectat l’alimentació". L’últim any, aquest grup s’ha encarit en un 2,5% respecte al 2024, segons l’última dada disponible de l’IPC, corresponent encara al mes de novembre.

Un altre dels elements que han impulsat les vendes de productes de marca blanca és "que s’han convertit en una opció de prou qualitat, també des del punt de vista de la salut", afegeix la gerent d’Estratègia Comercial d’Aecoc, amb la qual cosa s’ha guanyat la confiança d’aquells compradors que prioritzen la relació qualitat-preu. Hi ha una tercera explicació de l’augment que ha experimentat la marca blanca, i passa per la desaparició en algunes cadenes dels productes de determinades empreses, conseqüència de la guerra encoberta que van mantenir a principis del 2024 i que, segons va denunciar llavors Promarca, l’associació de fabricants de primeres marques d’alimentació, begudes, cura personal i drogueria, va suposar la pèrdua d’un 23% de presència en els lineals.

L’entitat afirmava, l’abril passat, que entre el 2018 i el 2023 havien desaparegut de les sis firmes principals de supermercats un total de 3.666 productes de fabricant, davant l’increment de 1.818 articles d’alimentació o higiene amb marca blanca. Seria el cas, per exemple, de Danone, que té una presència residual a Mercadona, o de PepsiCo, que fa un any i mig va estar vetada, durant uns mesos, de les prestatgeries de Carrefour.

¿Quins aliments de marca blanca són els que més es compren? Doncs la fruita seca, amb una quota del 83,4%, cosa que implica que, de cada 10 unitats venudes, vuit han sigut envasades pel mateix distribuïdor. La segueixen els formatges ratllats (82,1%) i les hortalisses i verdures congelades (81,3%), segons un estudi recent de la consultora Circana. La mateixa anàlisi assenyala que si bé aquestes compres representen ja el 58,5% dels aliments que adquireixen els espanyols (sense incloure els frescos), és al capítol de drogueria i neteja on les marques de les mateixes cadenes de distribució tenen més presència, pròxima al 63%. En begudes no alcohòliques suposa un 32,7% de les vendes.

Notícies relacionades

Ofertes i promocions

La resposta més habitual dels fabricants per plantar cara a la competència de la marca blanca ha sigut la d’apostar per un recurs dels de tota la vida: els descomptes i promocions, fins al punt que l’any passat una de cada quatre vendes es van fer sota aquestes condicions. "Som un país molt promocioner, però el problema és que aquest recurs, de vegades massa repetit, no és tan efectiu com desitjarien les empreses", assenyala Rosario Pedrosa. Les enquestes indiquen que, prossegueix la directiva d’Aecoc, "només una de cada tres promocions fan vendre més, però tampoc fidelitzen el comprador".