Catalunya planteja com a dia de tornada al col·le el 8 de setembre
El Departament d’Educació i FP presenta als sindicats un esborrany d’ordre de calendari per als pròxims tres cursos per "donar estabilitat al sistema" i facilitar la planificació.
Catalunya planteja una nova ordre de calendari escolar a tres cursos vista per donar estabilitat a les escoles i facilitar la planificació més a mitjà i llarg termini, una de les demandes històriques de la comunitat educativa. La Conselleria d’Educació i FP va presentar ahir als sindicats un esborrany que afectaria els cursos 26-27, 27-28 i 28-29 i que, entre altres qüestions, deixa la porta oberta que la secundària en els instituts escola pugui continuar tenint "un màxim de dues tardes no lectives". L’esborrany –avançat per EL PERIÓDICO– fixa el dia 8 de setembre com a primer dia de curs per als pròxims tres anys (o el següent dia feiner en el cas que en algun municipi aquell dia sigui festiu) tant en el segon cicle d’educació infantil (I-3, I-4 i I-5) com a educació primària, secundària obligatòria i batxillerat.
El curs vinent, apunta l’esborrany, tindrà 177 dies lectius, dins de la forquilla d’entre 175 i 178 dies que estableixen la llei d’educació de Catalunya (LEC).
14 de setembre per a l’FP
A l’FP de grau mitjà i superior, cursos d’especialització, itineraris formatius específics, programes de formació i inserció, i cursos de formació preparatoris, es proposa el 14 de setembre del 2026. També es fixen per als centres educatius quatre dies de festa de lliure disposició, al marge dels dies festius que marca el Departament d’Empresa i Treball, i els dos dies de festa local.
L’ordre de calendari és la norma administrativa que fixa cada curs escolar el calendari oficial dels centres educatius catalans sostinguts amb fons públics. És una ordre (rang normatiu inferior a un decret) que concreta com s’organitza el temps escolar d’un curs concret: quan comença i acaba, quins dies hi ha classe, quins dies no, i com es distribueixen les vacances i els dies festius. L’ordre no imposa una jornada concreta (contínua o partida), però estableix límits i criteris per a l’organització de l’horari i marca el marc legal dins del qual els centres poden decidir.
En aquest sentit, l’esborrany estableix dos aspectes rellevants per als instituts escola, en peu de guerra perquè segons l’última ordre de calendari aquest seria l’últim curs en el qual podrien impartir un horari diferent a primària i a secundària, és a dir, l’últim curs en el qual podrien tenir alguna tarda lliure. D’una banda, assenyala que l’alumnat ha de tenir "com a màxim dues tardes setmanals sense activitats lectives". És a dir, l’ordre estableix l’obligatorietat de realitzar tres tardes lectives com a mínim, però no cinc, com es desprenia de l’última ordre; per la qual cosa es tracta en certa manera d’una victòria relativa de la Plataforma per la Jornada Intensiva (no faran intensiva, però tampoc cinc tardes).
A més, el mateix esborrany assenyala que, "en cas que, per raons objectives derivades del context del centre [com falta d’espais] la programació requereixi disposar de més de dues tardes setmanals sense activitats lectives, la direcció del centre ha de sol·licitar autorització prèvia a la direcció dels serveis territorials corresponents, mitjançant una justificació motivada basada en les necessitats organitzatives, pedagògiques o de servei". És a dir, la direcció pot sol·licitar més de dues tardes setmanals sense activitats lectives si ho justifica per raons organitzatives, pedagògiques o de servei.
Notícies relacionadesEls sindicats educatius han criticat la proposta de la conselleria de començar el curs 2026-2027 a Catalunya el 8 de setembre, així com plantejar la mateixa data per als dos següents cursos, i insisteixen que l’inici hauria de ser després de la Diada, és a dir, després de l’11 de setembre.
En un comunicat emès ahir, el sindicat de l’educació majoritari a Catalunya, Ustec-Stes, critica l’"avanç generalitzat de l’inici de curs"; creu que no dona marge per a una preparació exhaustiva i també valora negativament la disparitat de dates de final de curs i vacances, en les seves paraules.
