Catalunya tindrà a punt aquest any les dues grans fàbriques d’aigua

Però malgrat l’escenari favorable, la Generalitat està convençuda que és necessari continuar avançant les obres per produir més aigua i aconseguir que el 70% del recurs procedeixi de fonts no convencionals el 2030. "L’escenari ens dona aire i ens permet treballar en un context que ja no és d’urgència", detalla Armenter.

"Això significa que els contractes ja no s’executen per la via d’emergència i algun dels processos es poden alentir, però continuem treballant segons el calendari que tenim", defensa. Per aconseguir l’objectiu marcat, el Govern se centra a fer realitat les futures dessalinitzadores i a accelerar la potabilització del riu Besòs.

En el dia d’avui les dessalinitzadores Tordera II (a Blanes) i Foix (entre Cubelles i Cunit) tenen ja l’aprovació del Consell de Ministres. "Només estem pendents de la firma del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic perquè l’empresa pública Acuamed comenci amb els treballs", afirma Armenter. ¿I quan es farà aquest pas definitiu? "Transició Ecològica ens diu que serà bastant immediat", exposa el responsable de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Sobre els importants retards acumulats per part del ministeri, Armenter admet que existeixen i diu que fa mesos que el Govern pressiona per desbloquejar l’assumpte: "Nosaltres hem fet la màxima pressió però és veritat que ha costat, sembla que faltava alliberar fons des del Ministeri d’Economia". De fet, la Generalitat té a punt l’estudi ambiental i ha començat a resoldre l’equació per alimentar amb electricitat la nova estació de dessalinització de Blanes. Està previst que les dues plantes estiguin acabades entre el 2029 i el 2030.

Fonts no convencionals

En el cas de la que serà, sobre el paper, la cinquena gran dessalinitzadora de Catalunya, la de l’Alt Empordà, el Govern ha licitat aquesta setmana l’estudi d’alternatives, el projecte bàsic i l’estudi d’impacte ambiental. Aquesta infraestructura entrarà en funcionament, si es compleix el calendari, el 2032. Es pot assenyalar que després de la gran sequera del 2007, una vegada els embassaments es van omplir i amb la crisi econòmica pel mig, diverses obres van quedar pendents. L’Executiu català té al cap aquests fets i es proposa evitar que passi el mateix.

Actualment, les dessalinitzadores existents, el Prat i Tordera II, treballen el 70% i el 50% del seu rendiment màxim. "Aquesta decisió (dista del que recull el Pla Especial de Sequera) respon a la necessitat de deixar marge als aqüífers del delta del Llobregat i la Vall Baixa, que van ser explotats intensament i van perdre quantitat i qualitat", remarca Armenter. En cas que l’aqüífer millori, el percentatge d’aigua dessalinitzada generada s’anirà disminuint durant els mesos vinents.

Tot i així, la situació evidencia que ja s’obté una quantitat important d’aigua de fonts no convencionals malgrat que no hi ha sequera. "També ho fem per intentar complir els acords del Ter i evitar utilitzar aigua d’aquest riu a la regió metropolitana", afegeix el director.

Les obres que segueixen el calendari previst de manera més exacta són les de l’àrea metropolitana. Al llarg d’aquest any, estarà acabada l’ampliació de la potabilitzadora de Trinitat a Barcelona i la planta Estrella a Sant Feliu de Llobregat. La de Trinitat captarà aigua dels nous pous del Besòs, del Rec Comtal i també aigua superficial del riu durant el primer semestre del 2026, segons les previsions d’Armenter.

Dues noves potabilitzadores

Notícies relacionades

Paralitzat el trasllat d’aigua residual del Besòs

Els Mossos han evitat el matrimoni forçat de 47 dones i nenes a Catalunya des del 2021

Però per culminar l’engranatge d’aquest riu al nord de Barcelona, faltarà construir dues noves potabilitzadores que gestionarà la companyia pública ATL, una a Montcada i Reixac i l’altra a Barcelona. Malgrat que es va especular amb construir-ne només una de les dues, finalment s’ha triat apostar per totes dues. "El repte és tenir-les en marxa el 2030, quan també entrarà en funcionament l’estació regeneradora pròxima a la desembocadura", explica Armenter. Totes aquestes plantes combinades i sumades a les regeneradores del curs mitjà del riu (Granollers, La Llagosta, Santa Perpètua) permetran replicar el sistema de potabilització d’aigües residuals pioner que ha triomfat en el Llobregat.

"Les millores a la potabilitzadora de Sant Feliu són clau per adaptar els tractaments a les exigències dels nous decrets en matèria d’aigües", conclou Armenter.