La demolició de la central de Cercs avança després de 15 anys

El procés per demolir, tot i que sigui de forma parcial, l’antiga central tèrmica de Cercs (Berguedà) serà complex, llarg i costós. No obstant, semblar ser que, per primera vegada 15 anys després que la central tanqués, hi ha una voluntat compartida entre el municipi i el Govern per aconseguir avançar en l’assumpte. "Serà lent i complicat perquè requereix tràmits burocràtics i implicarà una inversió de diners considerables", assenyala l’alcalde de la localitat, Urbici Malagarriga. "Però s’està progressant", assevera Malagarriga en conversa amb EL PERIÓDICO.

En els pròxims dies, tindrà lloc una reunió entre el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Albert Planell, i el consistori per abordar el desmantellament d’una part de l’edifici. No serà la primera trobada entre el poble i la Generalitat. En els últims mesos, altres dirigents del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica s’han assegut amb l’alcalde per mirar de trobar una solució. En aquest cas, el paper de l’ARC és important perquè a l’esquelet de la vella central s’hi acumulen restes de ferro, fuel, fibrociment, hidròxid de sodi, i àcid sulfúric.

Les diferents empreses que en algun moment van ostentar la titularitat del complex no s’han responsabilitzat de clausurar la central i la tèrmica s’ha mantingut des de 2011 en una espècie de llimbs legals en els quals ningú assumeix aquesta responsabilitat. En primer lloc, FECSA, que es va transformar en Endesa, després en Enel, posteriorment en Viesgo (absorbida per Repsol) i finalment en Infreemu i EM Spain Waste & Treatment.

El març de l’any passat, la consellera Sílvia Paneque va enviar una carta a la ministra Sara Aagesen perquè Transició Ecològica liderés un procés que ha de posar fi al deteriorament del recinte i als riscos associats. "En cap cas es planteja desmantellar-ho tot, però és de sentit comú desmuntar una part de la tèrmica", exigeix Malagarriga.

Una possibilitat és mantenir la icònica torre de refrigeració i fer caure els altres vestigis. La idea del Govern és avançar en les converses, tant amb l’Ajuntament com amb la Moncloa, per desencallar la demolició. En realitat, l’Executiu català té un interès especial en el cas perquè necessita la complicitat de Cercs, entre altres municipis, per tirar endavant el projecte de convertir l’embassament de La Baells en una megabateria. I Malagarriga ja ha repetit en més d’una ocasió que no acceptarà la infraestructura si abans no es procedeix a demolir la central.

A l’actual escenari, se suma una recent sentència judicial i que, segons l’alcalde, podria accelerar el final de la central. Després d’un contenciós interposat per la plataforma antiincineradora de Cercs (s’anomena així perquè s’oposa a la proposta d’instal·lar una incineradora la ubicació de la central), la jutge ha dictat que l’Ajuntament ha d’investigar per determinar si els terrenys de la tèrmica són comunals, és a dir, de propietat municipal.

Notícies relacionades

Augmenta el risc d’allau al Pirineu després de la nevada

OpenAI llança un servei per compartir històries clíniques

Terrenys rústics

L’associació, en concret, demanava que els terrenys rústics fossin recuperats i inclosos en l’inventari de béns municipals. La sentència admet el recurs i exigeix al consistori que comprovi si es tracta o no de béns comunals. "Encara hem de parlar amb els tècnics per iniciar la investigació, però si es demostra que són terrenys municipals podrem avançar més fàcilment a l’hora d’exigir el desmantellament de la central tèrmica", acaba assenyalant Malagarriga.