Albert Castells, alcalde de Vic: "S’ha de revisar el dret al padró, estem creant un país en fallida"

Els ajuntaments tenim les competències molt limitades, però ens cauen totes les responsabilitats. Demanem una autonomia de decisió més gran i un finançament més gran. Vic és una ciutat de 30.000 habitants on n’han arribat 20.000, la immensa majoria amb una precarietat molt alta. Gestionem moltíssimes coses que no ens corresponen.

¿Com quines?

Com la seguretat, que és el que més preocupa la ciutadania. La Guàrdia Urbana ha de fer de policia integral molts dies a la ciutat perquè els Mossos d’Esquadra han d’atendre tota la comarca. I com això, amb tot.

Els delictes han incrementat el 3,2% a Vic, i hi ha un augment del 55% dels robatoris amb força. ¿Quina és la resposta que dona l’Ajuntament?

Hem incrementat molt els recursos policials, però exigim al Govern la dotació policial que ens correspon per població. Tenim un terç de la policia respecte a altres zones. No arribem a un Mosso per cada mil habitants. Després de la petició de molts alcaldes, especialment de Junts, els Mossos d’Esquadra han desplegat el pla Kanpai contra la multireincidència a Vic. És una mesura, però en falten d’altres com la llei contra la multireincidència.

Entitats socials denuncien que darrere de les identificacions policials hi ha un biaix racial.

No ho comparteixo en absolut. De ben segur que sempre es pot millorar, però el treball policial no entén de colors de pell ni d’origen. Treballem per posar ordre als carrers i per fer justícia, siguin els que siguin i vengen d’on vinguin. Qui la fa, la paga.

Ha demanat canvis al padró. ¿Quina és la seva proposta?

Els alcaldes han de tenir autonomia de decisió. ¿Estem d’acord que tots els turistes que entren pels aeroports puguin demanar-ho al cap de poques hores d’entrar? No tenen cap possibilitat de treballar legalment, perquè no tenen permisos, però poden accedir als drets. Això no és normal. Reclamem una revisió profunda del dret al padró. Es va dificultar el permís de treball per frenar l’efecte trucada, però ha tingut l’efecte contrari, ha fracassat. Els condemnem a la marginalitat. Estem construint un país en fallida.

Però si no se’ls empadrona, no poden accedir a la sanitat ni a l’educació.

¿On és el límit entre el dret a l’empadronament de qui acaba d’arribar i el dret a poder atendre les persones que ja estan aquí? Empadronem 3.000 persones a l’any. No se’ns poden donar lliçons. És insostenible, estan arribant persones pels nostres aeroports, per l’efecte trucada, sovint atrapades per màfies. És absurd discutir si hem d’empadronar una persona que ha sigut enganyada i que malviu en un traster o en un entresol.

Però estem parlant de persones molt vulnerables...

Totalment. I l’Estat té l’obligació de vetllar perquè això no passi. Les màfies que operen a través dels nostres aeroports han de ser desmantellades immediatament. Municipis tensionats, com Vic, no poden acollir més gent.

El seu partit proposa no empadronar les persones que ocupen un habitatge.

Empadronar delinqüents en un habitatge ocupat és absurd. És una contradicció empadronar ocupes i gent amb delictes acumulats.

¿Tots són delinqüents? ¿No hi ha persones vulnerables?

Pel sol fet que siguin ocupes, ja estan cometent un delicte. La proposta és: els empadronem, si fa falta empadronar-los, a la comissaria de policia o als jutjats. Des de l’administració local som perfectament capaços de distingir a qui hem de posar davant la justícia i a qui hem d’acollir en els nostres sistemes de benestar.

Davant una situació com la generada a Badalona amb el desallotjament de l’institut B9, ¿vostè com hauria actuat?

L’he seguit, però no en tinc els detalls. És una demostració que el país ha arribat tard. Totes les ciutats mitjanes del país caminem cap a situacions com l’ocorreguda a Badalona.

¿A què atribueix el creixement de l’odi al nouvingut?

La ciutat de Vic té gairebé la meitat de la població d’origen estranger, el 44%. No se’ns pot ratllar de no ser tolerants. Però són els mateixos vigatans d’origen estranger que estan demanant a crits posar ordre. Les tensions socials i els problemes als barris han arribat al límit. Hem de preservar la pau social i fer front als problemes que tenim, com la delinqüència i l’incivisme.

¿Com ha integrat Vic a aquest 44% de població migrant?

En educació, es va apostar per un districte únic. Totes les escoles acullen alumnes de famílies nouvingudes. Això ha permès tenir tota la diversitat de la societat representada a les aules. Som una ciutat amb 113 orígens i el català és la llengua d’unió. Ha sigut un model d’èxit, però ara s’està truncant.

El seu projecte per al Pla de Barris ha sigut acceptat pel Govern. ¿Què es notarà?

És un projecte de 25 milions, 15 els finança la Generalitat i els altres 10 són fons de l’Ajuntament. Als vuit barris on la renda mitjana és més baixa farem una inversió potent per reimpulsar-los. Pretenem equilibrar socialment la nostra ciutat.

El seu Ajuntament ha sigut condemnat per exigir massa nivell de català a un funcionari. ¿Com està aquesta qüestió?

És el nivell mínim que hem de demanar a un treballador municipal. Hem recorregut la sentència i anirem fins al final. Això respon a una clara voluntat de destrucció i de genocidi en contra de la llengua catalana.

¿És partidari d’arribar a pactes amb Aliança Catalana o està a favor d’aplicar un cordó sanitari?

L’únic cordó o línia vermella que hi ha són els drets humans i el respecte a les persones. Parlarem amb qui porti propostes assenyades per a Vic.

Notícies relacionades

Augmenta el risc d’allau al Pirineu després de la nevada

OpenAI llança un servei per compartir històries clíniques

La seva proposta passa per les deportacions.

Si volen deportar 18.000 vigatans, m’hi nego. Ens quedaríem sense la restauració, sense la nostra indústria, sense les cuidadores, sense el sector de la construcció. No vull que desapareguin 3.000 nens. Són tan vigatans com els meus fills. Si aquestes són les propostes, no m’interessen i, a més, són irrealitzables.