El Vall d’Hebron i Can Ruti, referència per a cirurgies de trastorns del moviment

L’aliança que des del 2019 mantenen l’Hospital Germans Trias de Badalona (Can Ruti) i l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona per a les cirurgies dels trastorns del moviment es va veure recompensada ahir. El Ministeri de Sanitat va designar els dos hospitals com els únics Centres, Serveis i Unitats de Referència (CSUR) en tot l’Estat per portar a terme aquestes intervencions quirúrgiques per tractar efectes comuns de malalties com el Parkinson, la tremolor essencial o la distonia. El Vall d’Hebron s’encarregarà, com des de fa uns anys, dels pacients pediàtrics i Can Ruti es quedarà amb els adults.

Els trastorns del moviment es tradueixen freqüentment en tremolors o tensions musculars involuntàries que compliquen tant la mobilitat com moltes de les accions quotidianes dels que els pateixen. La distonia, per exemple, "és una malaltia neurològica que afecta una part del cervell encarregada del control voluntari del moviment", va explicar la doctora Belén Pérez, cap del servei de Neurologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron. Entre els més petits, la distonia, que pot donar-se com a símptoma d’una altra malaltia o també per causes genètiques, "és una malaltia progressiva molt debilitant", va explicar Pérez.

Tractament únic

Moltes vegades, aquests trastorns no responen "a tractaments mèdics convencionals". Per això, "l’única teràpia que hi ha actualment per controlar aquest símptoma", segueix Pérez, és la cirurgia funcional que els equips de Neurologia del Vall d’Hebron porten uns anys perfeccionant: l’estimulació cerebral profunda. És una intervenció molt estesa des de principis de segle, tot i que accedir-hi segueix sent complicat en alguns punts d’Espanya.

El doctor Agustí Bescós, neurocirurgià i coordinador de patologia funcional i requimedul·lar del Vall d’Hebron, explica que és una cirurgia poc invasiva. "L’únic que fem és fer uns petits forats a l’entrada del crani i introduir-hi uns elèctrodes", assegura. Els cirurgians utilitzen una tècnica anomenada estereotàxia, que mitjançant l’ús de diferents imatges obtingudes amb angles diferents poden calcular amb una precisió mil·limètrica les distàncies o profunditats per portar a terme l’operació. L’operació no comporta tampoc massa risc, més enllà d’algun petit sagnat del cervell durant la implantació dels elèctrodes o la infecció d’alguna de les ferides de l’operació, tot i que "segons les estadístiques, és molt baix. Segurament menor de l’1% en molts casos", va assegurar Bescós.

Els elèctrodes que s’implanten al cervell estan connectats a un cable que serveix d’"allargador", en paraules de Bescós, i que passa per sota de la pell fins a la zona abdominal, on normalment es col·loca una pila que alimenta de bateria als elèctrodes. En resum, "és un marcapassos cerebral, no cardíac, que regula el batec anòmal d’una neurona, com si tingués una arrítmia", compara Pérez.

Notícies relacionades

Els Mossos han evitat el matrimoni forçat de 47 dones i nenes a Catalunya des del 2021

MAPA | Aquestes són les carreteres catalanes més perilloses per a les motos

Una vegada feta l’operació, tot es fa més senzill. "Durant els primers mesos venen a la consulta regularment per programar els paràmetres dels elèctrodes", però després "només fan una visita cada sis mesos o cada any", assegura Pérez. "Ara estem començant a implantar sistemes amb què podem connectar-nos remotament i programar-los a distància", celebra la doctora, per tant l’atenció in situ serà cada vegada menys necessària.

L’equip liderat per Belén Pérez porta des del 2019 fent aquesta intervenció i han operat pacients d’entre quatre i 18 anys d’edat, el 75% d’ells provinents de fora de Catalunya. Cada any, han intervingut una mitja de 10 persones, i fa pocs dies que van arribar al pacient número 50.