Les baixes penes a Espanya atrauen màfies internacionals del cànnabis

Els juristes consultats per EL PERIÓDICO consideren que l’assentament està vinculat a la laxitud de les penes que comporten els delictes relacionats amb el comerç il·legal de marihuana, des del mateix tràfic d’estupefaents fins a l’ocupació delinqüencial d’habitatges i naus, i també el frau del subministrament elèctric que alimenta els cultius. L’advocat penalista Emilio Zegrí sosté que "no s’acostuma a percebre" que el cultiu i el tràfic de marihuana "comportin unes sinergies delictives molt greus" que incideixen en la seguretat ciutadana i la pertorbin greument. Fixant-nos tan sols en el 2024, els Mossos van decomissar 542.000 plantes de marihuana. "Importem persones que es dediquen a la delinqüència i al mateix temps exportem marihuana a altres països", assenyala.

A Espanya, al tràfic de drogues considerades toves, com la marihuana, li corresponen també penes toves: entre un i tres anys de presó. Aquesta "mètrica penal lleu", segons l’opinió de Zegrí, en comparació amb els països del nostre entorn, propicia que els acusats es conformin amb la pena sol·licitada per la fiscalia quan arriben a judici i, d’aquesta manera, obtinguin una condemna inferior als dos anys, cosa que evita l’ingrés a la presó si es tracta de la primera condemna per aquest delicte.

Aquesta pena lleu també dificulta que el jutge de guàrdia acordi la presó provisional del sospitós. L’advocat ressalta que, durant el 2024, els jutjats només van acordar l’empresonament a l’espera de judici per al 10% dels detinguts per cultiu i tràfic de marihuana. Dels 2.000 arrestats, únicament es va decretar la presó provisional de 200. I d’aquests, el 50% van accedir a la llibertat provisional després de presentar un recurs. L’únic fet que canvia aquesta situació és quan als detinguts se’ls apliquen els agreujants de pertinença a organització criminal (fins a 10 anys de presó) o de "notòria importància" del volum de droga (fins a quatre anys i sis mesos de presó). Si en el cas hi ha armes, s’hi suma la condemna per tinença d’armes. El Codi Penal també inclou multes importants.

Les condemnes vinculades al cultiu i el tràfic de marihuana són significativament més grans a la resta d’Europa. A França, per exemple, la legislació, que no distingeix entre drogues toves i dures, preveu penes d’entre 10 i 30 anys de presó (quan hi ha agreujants de banda organitzada o proximitat a centres escolars).

La solució no és fàcil

"La ciutadania no percep el consum com un problema, ja que es considera una droga tova molt tolerada. Si la víctima inicial és la societat que en consumeix i no vol ser protegida per l’Estat que ho persegueix, la solució no és fàcil", admet Jorge Navarro, advocat penalista i vicedegà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. El jurista radiografia així una situació que qualifica d’"alarmant". "La realitat és que es generen conseqüències que són socialment perilloses. Espanya, singularment Catalunya, s’ha convertit en un important centre de cultiu i exportació de marihuana a escala europea, un negoci que és molt rendible i que requereix blanquejar els beneficis", apunta l’advocat, que remarca que aquesta mena de negocis "afavoreixen la tinença d’armes de foc per protegir-los, sobretot davant altres bandes mafioses competidores". "I la presència de màfies –afegeix– afavoreix la violència, l’extorsió i la corrupció".

El tràfic de marihuana comporta altres conductes delictives associades, com l’ocupació d’immobles i la defraudació del fluid elèctric, que també registren a Espanya una baixa penalitat en comparació amb altres països europeus. Per exemple, la usurpació d’immoble (com una nau o un pis buit) implica una multa, mentre que la violació de domicili habitual preveu una pena de sis mesos a dos anys de presó sempre que no hi hagi violència (si n’hi ha, la condemna és superior). Als principals països europeus, la legislació no distingeix entre els usos de l’habitatge. Així, a Alemanya, l’ocupació està penada amb un any de presó; a França, fins a tres anys, i a Itàlia, fins a quatre anys. Entre els països europeus, el Regne Unit també presenta una de les legislacions menys punitives: fins a sis mesos de presó.

Notícies relacionades

Els bisbes espanyols confirmen que el Papa vol visitar Espanya aquest any: «Les dates no estan tancades»

L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic

Una situació semblant es produeix amb el delicte de defraudació de fluid elèctric. A Espanya es castiga amb multa, mentre que a França la pena és de fins a tres anys de presó, a Alemanya fins a cinc i a Itàlia fins a tres. Als Països Baixos és variable. Es pot dir que cap país ha creat un tipus especial de sostracció de llum per a plantacions de droga. En aquest sentit, la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, defensa que és "urgent" una modificació legislativa sobre l’ocupació delinqüencial, ja que ara la usurpació d’un immoble (quan no és habitatge habitual) és un delicte lleu i hi ha "seriosos dubtes" de si es pot aplicar la mesura cautelar de desallotjament. Aquesta jurista explica que hi ha "molts països del nostre entorn que introdueixen vies legals per recuperar l’immoble en un breu termini i fins i tot facultant l’autoritat policial perquè, sense intervenció judicial, entregui la possessió després de la denúncia".

Als Països Baixos, per exemple, amb prou feines s’exigeix una denúncia policial per poder recuperar la finca ensenyant el títol de propietat. França, per la seva banda, ha endurit les penes per ocupació il·legal i ha encunyat uns nous tipus penals. El més destacat és que, per mirar d’evitar les organitzacions criminals, s’ha creat un nou delicte sancionat amb 3.750 euros de multa per propaganda o publicitat que inciti a l’ocupació i amb tres anys de presó i 45.000 euros de multa per fer-se passar pel propietari d’un habitatge ocupat.