L’altra cara de CREA

El 2019, la revista digital Diario Feminista (tentacle de CREA) va publicar un article que es titulava La envidia de un catedrático acosador. L’autora, una jove becària de CREA, assegurava sense proves que J. T. (en cap moment es deia el nom del professor) estava vinculat a un lobi d’assetjadors sexuals. Se’l descrivia també com una persona envejosa, mentidera, irada, masclista, feudal i cutre.

L’article es referia a Jaume Trilla Bernet, catedràtic i investigador de la Facultat d’Educació de la UB que, en aquell moment, tenia 70 anys i estava a punt de jubilar-se. "Jo sabia que les persones que em coneixien no es creurien totes aquestes maldats. Però en tants anys de docència, per les meves classes han passat milers i milers d’estudiants que només m’han tingut com professor durant uns mesos. Alguns podien pensar alguna cosa així com: No semblava que Trilla fos un assetjador, però si ho diuen en un diari feminista", explica el catedràtic. Indignat no només amb la difamació sinó amb la "instrumentalització mesquina" que, segons ell, es feia del feminisme i de la lluita contra la violència de gènere, Trilla va acudir als tribunals. I va vèncer.

Sis anys després d’allò, el catedràtic ha publicat El acoso sexual, el CREA y yo, llibre que està disponible a la web d’El Diario de la Educación i en què narra el seu periple judicial i desmunta la presumpta bombolla científica del controvertit grup d’investigació. El llibre inclou el vendaval que, aquest estiu, va produir la publicació de les greus acusacions que van portar a terme 14 universitàries contra Flecha (recentment s’hi han sumat dos investigadors més).

La batalla judicial

Trilla Bernet va acabar el llibre abans que el cas fes els penúltims passos: des de la dura resolució de la UB per indicis molt greus de coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional i conductes vexatòries, fins al trasllat de l’expedient al fiscal i l’autodissolució de CREA.

Després que Trilla Bernet emprengués la seva lluita judicial després de la publicació de l’article difamatori, un jutjat de Barcelona va condemnar el 2021 per vulneració al dret a l’honor a l’Associació de Periodisme Feminista i tres representants de CREA. Entre elles, l’autora de l’escrit, Garazi López-Aguileta, i Cristina Pulido, actual cap del departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El 2023, l’Audiència de Barcelona va desestimar el seu recurs i el 2025 ho va fer el Tribunal Suprem. Al llarg del procés, en un rocambolesc gir de guió, les investigadores de CREA van arribar a al·legar que J. T. no era Jaume Trilla sinó Juan Tenorio, mite de la literatura universal. També van modificar diverses vegades l’article per escapar-se de la justícia.

Notícies relacionades

Trobat el cos de l’espanyol que va naufragar a Indonèsia

Paraigua i un bon abric per rebre els Reis d’Orient

No era la primera vegada que CREA es veia als jutjats. El catedràtic recorda que el 2004, tres investigadores del grup (Rosa Valls, Lídia Puigvert i Carmen García) "van proferir públicament una sèrie de falses acusacions relacionades amb la violència de gènere" contra altres membres de la universitat, alguns de què eren excomponents de CREA. "Davant tals difamacions, aquestes persones van interposar una demanda contra les tres investigadores, que van ser declarades culpables d’atacs a l’honor".

¿Per què aquests dos capítols judicials no van servir per posar punt final a CREA? "Aquella demanda, igual que la meva, anava contra persones concretes, però no contra CREA com a institució. El grup ha sigut sempre prou important per metabolitzar aquestes coses i fer com si aquestes sentències no haguessin existit. Tenen molt desenvolupada la capacitat per reconstruir i falsificar la història, la seva i la dels altres", respon Trilla Benet.