El grup liderat per Flecha afronta la revisió de la seva producció científica

El cas CREA, el grup de recerca assenyalat pels presumptes abusos que va cometre el catedràtic Ramón Flecha a la Universitat de Barcelona (UB) durant 20 anys, ja està en mans de la fiscalia, que l’ha enviat a la nova secció de violència sexual. Passada la festivitat de Reis, els fiscals especialitzats decidiran si obren investigació o no. Les fonts judicials consultades per aquest diari donen per fet que, efectivament, s’iniciaran diligències. Tanmateix, a més de la via judicial per presumpta coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació professional i conductes vexatòries, CREA s’ha d’enfrontar ara a un altre procés: la revisió de les seves recerques i publicacions, les que van consagrar els seus membres en una elit acadèmica en la qual, segons experts consultats, mai van haver d’estar.

Part de la presumpta mala praxi de CREA –grup de recerca especialitzat en educació i violència masclista– consisteix en autocites constants, publicacions mediocres, creació de revistes pròpies per difondre els seus treballs i articles clònics. En paraules del catedràtic i investigador de la Facultat d’Educació de la UB Jaume Trilla Bernet, es tracta de ciència fake. El mateix opina el secretari de l’Oficina Espanyola d’Integritat en la Investigació (OEII), Antonio Herrera: "CREA ha engendrat una bombolla acadèmica, i esperem que esclati". Aquest diari s’ha posat en contacte amb la direcció del grup per obtenir, sense èxit, la seva resposta davant les crítiques.

Dissolució de CREA

Trilla Bernet i Herrera posen en dubte l’autodesaparició de CREA, que va desactivar la seva pàgina web i va anunciar la seva dissolució el 23 de desembre a través d’un comunicat sense firmar publicat a les xarxes socials. Trilla Bernet està convençut que ha sigut una estratègia per intentar protegir-se judicialment i també davant les autoritats acadèmiques i l’opinió pública. "És com si diguessin: No és necessari que continuïn criticant CREA perquè ja no existeix. Però és cert que Flecha i els membres que queden al grup continuen funcionant igual que abans. Els pseudomitjans de comunicació que manejaven i les seves revistes suposadament científiques continuen publicant articles en defensa pròpia. La dissolució de CREA, de moment, és només una ficció", critica.

Trilla Bernet acaba de publicar El acoso sexual, el CREA y yo, un llibre en línia disponible a la web d’El Diario de la Educación, en el qual narra la batalla judicial que va mantenir després de la publicació el 2019 a la revista digital Diario Feminista (un tentacle del grup liderat per Flecha) d’un article que l’acusava sense proves de ser un assetjador i un catedràtic feudal. "Després de gairebé 50 anys com a professor universitari, sense conflictes remarcables ni amb estudiants, ni amb col·legues, ni amb la institució, fot moltíssim haver de jubilar-se sota la sospita de ser un assetjador sexual, a més d’un catedràtic feudal, masclista i cutre", escriu al llibre Trilla, que va portar la injúria i la difamació als tribunals i va vèncer.

Autobombo

Immersió en el funcionament intern de CREA, el llibre dedica diversos capítols a la qualitat real de la seva producció científica. "Un bluf, un aparatós castell de cartes", descriu l’autor, que revela que la mala praxi consistia en la febril publicació d’articles clònics, les autocites constants i la creació de revistes pròpies sota l’epígraf International review of per donar-se difusió.

"Una majoria àmplia (67%) de les referències que han rebut els treballs de Flecha procedeixen d’altres treballs de membres de CREA i només el 29% són cites d’autors aliens. És a dir, el podi en què es creu instal·lat el líder del grup en el tema de la violència de gènere se sustenta, bàsicament, en les mencions que es fa a si mateix i que li fan altres membres del seu propi grup", diu Trilla Bernet, autor i investigador amb prestigi en tots els temes relacionats amb l’educació i la universitat.

"Tantes publicacions referenciant-se entre si creen un halo de prestigi amb efectes multiplicadors automàtics. Però la realitat és que CREA és un tinglado domèstic que ha forjat artificiosament la seva pròpia, petita i endògena comunitat científica per consagrar-se a si mateix", conclou. "Han segrestat el sistema de recerca", afegeix un altre autor i investigador que prefereix guardar l’anonimat i que assegura que CREA es va especialitzar a publicar "treballs sense valor".

Comitè d’ètica propi

L’OEII –una entitat sense ànim de lucre que busca protegir els investigadors davant abusos laborals i psicològics i que vetlla per la bona praxi– fa temps que incrementa la pressió al voltant de CREA i que envia a la UB enllaços a internet de publicacions amb dubtosos modus operandi. "No sabem el percentatge, però moltes publicacions de CREA haurien de ser retractades i quedar-se sense validesa científica", alerta el secretari de l’OEII, que també assegura que Flecha va crear el seu propi comitè d’ètica per aprovar investigacions en lloc de seguir el procediment universitari normal: acudir al comitè d’ètica del campus.

Notícies relacionades

Trobat el cos de l’espanyol que va naufragar a Indonèsia

Paraigua i un bon abric per rebre els Reis d’Orient

Al seu llibre, Trilla posa en dubte la qualitat dels projectes i les publicacions de CREA. "La suposada qualitat científica del que fan ha servit, de vegades, d’excusa per perdonar la seva manera de funcionar. Expressions com ‘és veritat que funcionen d’una manera peculiar, però tenen tants projectes, publiquen tant, fan tantes coses positives en educació’ les he sentit d’algunes autoritats acadèmiques i de col·legues de l’àmbit de la sociologia i de la pedagogia", explica el catedràtic.

"A mi sempre m’ha semblat que CREA, científicament parlant, ofereix més gats que llebres. Han après a dominar la mecànica academicista per aconseguir projectes finançats i publicar en revistes, però si burxes en el contingut real de la seva producció descobreixes que el seu nivell de qualitat intel·lectual i científica deixa molt a desitjar. La lectura d’alguns dels seus llibres i articles produeix vergonya aliena", conclou.