Els Mossos alerten d’un augment del saqueig en jaciments submarins

Els Mossos d’Esquadra van agafar in fraganti l’octubre passat un home que bussejava amb detectors de metalls subaquàtics en una zona d’ancoratge en una platja de Tarragona. Una patrulla de la policia marítima va sorprendre el sospitós amb un vestit de neoprè a l’aigua i el van fer sortir cap a la platja. Allà van descobrir que portava un detector de metalls. Per això el van acompanyar fins al seu vehicle per comprovar-ne la documentació. A l’arribar, hi van veure un altre home que, tot just veure els agents, va amagar una bossa on hi havia objectes recuperats del mar: anells, 46 monedes, un escut de coure i altres metalls que podrien tenir valor arqueològic. Al cotxe hi havia un segon detector de metalls i un sedàs per crivellar els objectes de la sorra.

A partir d’allà, els agents van descobrir que a la zona on havien sorprès el bussejador hi havia restes d’una embarcació de fusta enfonsada no documentada. Els sospitosos havien espoliat una zona arqueològica pròxima a un jaciment protegit; un delicte pel qual van ser detinguts. No van poder al·legar que desconeixien la normativa que prohibeix aquesta activitat il·legal, ja que un d’ells va ser investigat el 2024 per robar restes arqueològiques subaquàtiques.

Aquest tipus d’incident ja no és un esdeveniment puntual, sinó que s’ha convertit en una pràctica delictiva a l’alça a Catalunya. Ho explica en declaracions a aquest diari el sergent José Luis González, cap de la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos, que detalla que si fa uns anys la presència d’espoliadors de restes arqueològiques en el fons marítim català era "anecdòtica", ara és una tendència que va a més.

Països de l’Est

Els Mossos han detectat un increment de la presència de grups d’entre dos i quatre persones que es desplacen des d’altres comunitats autònomes fins a Catalunya i passen diversos dies buscant restes arqueològiques en jaciments submarins. Per a la pràctica fan servir detectors de metalls subaquàtics i d’altres estris. Molts d’aquests espoliadors són originaris de països de l’Est d’Europa.

La policia sospita que hi ha algun vincle entre aquests grups. "No podem parlar ni d’organitzacions ni grups criminals com a tal, però sí que creiem que disposen d’alguna xarxa on comparteixen informació delicada sobre cartes nàutiques o localitzacions arqueològiques", apunta a aquest diari el sergent González.

El Departament de Cultura té inventariats 860 jaciments arqueològics subaquàtics a Catalunya, tant al mar com en aigües interiors. Tots estan recollits a la Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya. La normativa vigent sobre el patrimoni protegeix totes les restes arqueològiques, ja estiguin sota l’aigua o sota terra, així com també els paleontològics.

El 2025, els Mossos van investigar 20 actuacions irregulars en jaciments amb ús indegut de detectors de metalls, i quatre van ser dins de l’àmbit aquàtic.

Més difícil al mar

Detectar i perseguir aquests delictes al mar és més complicat que a terra. Quan els Mossos inspeccionen una zona arqueològica terrestre solen veure restes de terra remoguda "més o menys dissimulades", mentre que a l’aigua és "més complicat localitzar traces d’aquestes remocions, llevat que siguin evidents o que es localitzin les eines que s’han utilitzat", assenyala González.

És per això que la policia aposta per l’augment de la vigilància i destina la seva unitat marítima a patrullar preventivament les zones en què hi ha jaciments submarins. "La creació d’aquest servei marítim ens ha fet millorar exponencialment amb la prevenció i ens ha permès actuar ràpidament al detectar activitat sospitosa", assenyala el responsable de la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos.

Notícies relacionades

Els espolis arqueològics es disparen a Catalunya un 108%

Els dubtes dels EUA i el sorpasso de la Xina

Aquestes vigilàncies i inspeccions preventives en el medi aquàtic donen als Mossos informació clau d’activitats i persones sospitoses. "Els membres de la unitat marítima així com els efectius de la unitat subaquàtica han rebut formació bàsica sobre com actuar en cas d’espoli. La policia marítima és els nostres ulls al mar", remarca el sergent.

I és que així com és important agafar els espoliadors, més rellevant és evitar que actuïn. "L’objectiu és que ens anticipem a la consumació de l’espoli. Evitar els danys al jaciment és més important que recuperar posteriorment els béns espoliats. Nosaltres utilitzem molt el símil d’arrencar pàgines a una novel·la: si cada espoliador furta una pàgina del llibre, es perd informació per poder reconstruir la història del lloc, municipi o país, i arriba un moment en què la pèrdua de fulls és tan important que no es pot entendre què vol explicar el document", descriu el sergent González. Els agents també treballen amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).