Els espolis arqueològics es disparen a Catalunya un 108%
La percepció que tenen els ciutadans que l’ús de detectors de metalls és una afició afavoreix la impunitat dels saquejadors
Els Mossos d’Esquadra van portar a terme 27 actuacions el 2024, respecte a les 13 del 2021
Les sancions per l’ús de certs aparells il·legals poden arribar als 600.000 euros en casos greus
La policia rep avisos de peces robades que es venen en xarxes, fires i locals
L’activitat dels anomenats arqueofurtius, persones que utilitzen detectors de metalls per buscar il·legalment restes arqueològiques, paleontològiques o d’interès històric en jaciments o zones pròximes, ha augmentat en els últims anys a Catalunya, segons expliquen a aquest diari els Mossos d’Esquadra. D’acord amb dades del cos policial, s’ha passat de 13 actuacions el 2021 a les 27 del 2024, cosa que significa un increment de gairebé un 108% en quatre anys. El 2025, la policia va obrir una vintena de diligències per ús de detectors de metalls per saquejar jaciments arqueològics.
A aquestes dades cal sumar-hi les denúncies que fan els Agents Rurals pel mateix motiu. En els primers sis mesos de l’any passat, aquest cos va fer 40 actuacions per ús il·lícit de detectors de metalls en espais naturals, un 33% més que en tot el 2024, en què es van registrar 30 actuacions. Els Agents Rurals alerten que aquest "increment significatiu d’aquesta pràctica il·legal posa en risc el patrimoni cultural".
Una de les dificultats amb què es troba la policia està relacionada amb el fet que els ciutadans a escala general tenen la idea que la detecció de metalls és una afició, cosa que facilita la impunitat dels saquejadors. "La sensació ciutadana és que l’ús del detector de metalls és una afició i aquesta falta de coneixement de la normativa dificulta el control social. Per tant, és habitual que encara que un ciutadà vegi algú amb un detector no avisi la policia", assenyala el sergent José Luis González, cap de la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra.
González destaca que els espoliadors actuen a tot arreu però posen l’ull en "zones més sensibles i exposades" que estan documentades com a jaciments. "A Catalunya tenim aproximadament 13.000 zones arqueològiques i paleontològiques de diferent importància i aquesta és una dada viva que s’incrementa amb noves localitzacions", apunta el sergent. La normativa obliga els municipis a disposar de plans de seguretat que incloguin el patrimoni històric local.
I és que, més enllà del valor patrimonial de les peces sostretes, la mateixa excavació per aconseguir-les ja comporta un fort impacte en el jaciment i pot dificultar-ne la reconstrucció històrica. La investigació i recollida d’objectes d’un jaciment s’ha de fer mitjançant estratigrafia arqueològica, que és l’estudi de la superposició de capes o estrats del sòl, per entendre així el context del que es troba.
A més d’investigar les denúncies i establir l’existència d’un delicte o d’una infracció administrativa, les diferents unitats de la policia catalana treballen coordinadament amb altres policies, Agents Rurals i organismes de la Generalitat per actuar preventivament en la vigilància i control d’aquests espais protegits.
Els que es presenten a un jaciment arqueològic amb detectors de metalls "sense disposar d’una autorització administrativa que es recolzi en un projecte o estudi científic" s’exposen a ser acusats d’un delicte si el jaciment o la zona està protegit. Si això passa en un espai no protegit, l’autor s’enfronta a una infracció administrativa.
Les sancions per aquesta via administrativa, que tramita el Departament de Cultura, poden arribar fins als 600.000 euros quan es tracta d’una infracció que sigui molt greu. Per quantificar la multa, es té en compte el mal ocasionat al jaciment en conjunt, ja que qualsevol espoli deixa conseqüències importants, molt diferents de si la prospecció s’hagués fet amb metodologia científica.
Les actuacions dels Mossos en l’àmbit arqueològic, paleontològic, etnològic, sobre béns mobles i immobles van sempre de la mà d’una col·laboració amb el Departament de Cultura. "Ens faciliten els peritatges, les determinacions tècniques, els llocs de dipòsit al preservar i conservar els materials i també són instructors de les nostres propostes de sanció administrativa", diu el sergent.
La persecució de l’espoli va més enllà de les nostres fronteres gràcies al ciberpatrullatge. Els agents de la Unitat de Patrimoni recorren a internet per buscar peces sospitoses d’haver sigut robades. "Ens arriben avisos que informen d’aquestes localitzacions en xarxes, però també en fires i establiments", remarca González, que posa en relleu que "aquest control social permet obrir línies d’investigació sobre persones o establiments que poden treballar-se judicialment si tenim sospites objectives d’activitat il·lícita". Les cases de subhastes físiques i virtuals també són controlades per la policia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
