Ana Cristina Pérez: "La meitat de les persones no perden el pes que han guanyat per Nadal"

Ana Cristina Pérez: "La meitat de les persones no perden el pes que han guanyat per Nadal"
3
Es llegeix en minuts
P. M.

¿Com impacta en el cos afartar-se de menjar?

L’organisme experimenta diversos efectes. Des del punt de vista digestiu, l’estómac ha de treballar a més intensitat i poden aparèixer molèsties com l’acidesa o alteracions del trànsit intestinal. El pàncrees també pateix perquè incrementa la producció d’insulina per gestionar l’augment de la glucosa a la sang, pels polvorons o torrons. I el fetge es veu sobrecarregat al processar greixos saturats o alcohol. Des del punt de vista cardiovascular, els menjars rics en sal i greix eleven la tensió. També es produeixen alteracions del son pels sopars tardans i pesats. Com que el cos està dissenyat per digerir quantitats moderades d’aliments, els excessos comporten un estrès metabòlic important.

¿Quants quilos es poden agafar durant el període nadalenc?

Els estudis epidemiològics diuen que entre mig quilo i dos de mitjana, quantitat que pot variar segons els hàbits, el nombre de celebracions o el nivell d’activitat física. És important destacar que una part del pes que s’ha guanyat es pot deure a la retenció de líquids, per un consum més gran d’alcohol i sal, solament pel greix que s’acumula.

Aquests quilos ¿es perden un cop passat Nadal?

Els estudis indiquen que un 50% recupera el pes anterior, però un altre 50% no perquè perdre pes requereix un esforç, menjar una mica menys i augmentar l’activitat física. Si una persona té hàbits alimentaris equilibrats i manté una vida activa, és possible recuperar el pes anterior, però si els hàbits són inadequats, aquest pes guanyat tendeix a mantenir-se.

Diversos estudis indiquen que la mala alimentació i l’obesitat estan associats amb menys esperança de vida. ¿Per què?

Hi ha evidència científica que generen un estat d’inflamació crònic que està vinculat a les principals causes de mortalitat. Per exemple, augmenten el risc cardiovascular, afavoreixen el desenvolupament de diabetis tipus 2 i augmenten la probabilitat de patir certs tipus de càncer i malalties hepàtiques. Des del punt de vista metabòlic, poden provocar resistència a la insulina o síndrome metabòlica. L’excés de pes afecta també el sistema osteoarticular, el respiratori i la salut mental. Tots aquests factors combinats redueixen la qualitat i l’esperança de vida.

¿Què diria vostè que és pitjor, la quantitat de dolç que es pren aquestes dates, l’excés de menjar o l’alcohol que sol acompanyar les celebracions de Nadal?

Tot i que tots tres són desaconsellables, l’excés d’alcohol representa el risc més greu. És una substància tòxica que pot provocar fetge gras o cirrosi. També pot causar deteriorament cognitiu, mal neuronal, miocarditis, arrítmia, pancreatitis... I l’Agència de Seguretat Alimentària diu que no hi ha una quantitat segura. A més, com que és addictiu, moderar-ne el consum hauria de ser una prioritat.

¿Què es pot fer, durant el període nadalenc, per contrarestar aquests excessos?

És fonamental aplicar el sentit comú i la moderació. No es tracta de privar-se de menjar un polvoró, sinó de menjar amb moderació i disfrutar d’una manera conscient. Per exemple, durant les celebracions especials és important servir racions raonables, mastegar bé, prioritzar les verdures, evitar repetir del mateix plat i mantenir-se hidratat. I, en el dia a dia, fer àpats lleugers i equilibrats. També és important mantenir o incrementar l’activitat física o caminar després d’un àpat copiós. Quant a l’alcohol, convé alternar-lo amb begudes no alcohòliques i establir límits previs. També cal respectar les hores de son, perquè el descans ajuda a regular la gana i el metabolisme.

Notícies relacionades

¿I després de Nadal?

El més important és reprendre com més aviat millor els hàbits saludables, sense caure en estratègies extremes.