Cada vegada més jubilades es cuiden alhora dels pares i els nets

La Lola porta a terme, "encantada", aquestes tasques, sobretot la cura dels nets, que són la seva "gran alegria". Però reconeix que les responsabilitats són moltes i que si no fos perquè ha contractat una persona que l’ajuda al matí a cuidar la mare i la tia, i a cuinar i netejar, es tornaria "boja".

La valenciana Rebeca Martín, de 77 anys, indica que s’ha cuidat de la seva mare "fins a l’últim moment", però també dels seus sis nets, perquè té quatre fills. "Sembla que això de les cures em persegueix tota la vida. Sempre cuidant i cuidant. ¿I a mi, però, qui em cuida?", es pregunta.

La situació de la Lola i de la Rebeca és cada vegada més freqüent perquè l’envelliment de la població fa que cada cop hi hagi més persones d’edat avançada, amb fragilitats i dependents, però les ajudes de les administracions són insuficients. Les cures recauen, majoritàriament, en les famílies i, de vegades, com en el cas de la Lola i de la Rebeca, en edats avançades.

Al seu torn, a causa de les dificultats per conciliar la vida laboral i la familiar, molts pares necessiten que els avis s’ocupin, a temps parcial, de la cura dels nets. Per això, moltes àvies –tenint en compte que les dones són majoritàries en les cures– suporten una doble càrrega que els impedeix disfrutar, de forma plena, de la jubilació. En la majoria dels casos, els obliga a renunciar a temps per a si mateixes i per fer activitats, com viatjar i socialitzar. I si les responsabilitats són dures i complicades acaben perdent salut física i emocional i pateixen soledat no desitjada.

"La pressió constant d’atendre les necessitats de dues generacions genera alts nivells d’estrès, fatiga emocional i fins i tot risc de depressió i ansietat. En un context en què els cuidadors tenen molt poc temps per a ells, la sensació de continuar sumant tasques emocionalment es pot tornar insuportable", indica Sacramento Pinazo, experta en gerontologia.

Dependències més severes

La situació és semblant a la que pateix l’anomenada generació sandvitx, terme que es va encunyar als anys 80 per referir-se a les dones que cuiden, simultàniament, els seus fills menors i els seus pares, quan aquests últims són dependents. Com si fossin el pernil i el formatge atrapats entre els dos pans. Un estudi de l’observatori Cinfa de los Cuidados indica que el 51% dels cuidadors pertanyen a la generació sandvitx, amb una edat mitjana de 49 anys i unes 20,6 hores dedicades a la cura cada setmana. El factor afegit de la generació sandvitx sènior és que són dones d’edats més avançades i que els pares a qui cuiden solen tenir dependències més severes.

Es pot dir que no hi ha estudis –ni espanyols ni internacionals– sobre quantes persones cuiden al mateix temps dependents i nets, però sí que hi ha dades que analitzen els dos segments per separat i que permeten fer una aproximació quantitativa. Per exemple, el V Baròmetre del Consumidor Sènior indica que el 42% de les persones més grans de 55 anys es responsabilitzen dels nets almenys una vegada a la setmana, generalment a la tarda: van a buscar-los a l’escola i s’encarreguen de portar-los a extraescolars, al parc o a casa. El mateix estudi indica, d’altra banda, que prop de 2 de cada 10 sèniors es cuiden d’algun familiar gran almenys una vegada a la setmana, un percentatge que puja a 3 de cada 10 entre els cuidadors d’entre 55 i 65 anys.

Càrrega física

Tenint en compte que la població de més de 55 anys és de 15,5 milions de persones i assumint que les dues responsabilitats es poden encavalcar, del baròmetre en surt una xifra aproximada que indica que 1,1 milions de sèniors podrien estar compatibilitzant les dues cures, a partir d’una edat en què ja comencen a aparèixer les primeres xacres de la vellesa, de manera que la càrrega mental i física s’agreuja.

Notícies relacionades

"Volíem aprofitar les onades"

El temporal s’acomiada amb una gran descàrrega

"Si cuidar tercers sempre és complicat, perquè implica energia, força física i mental, cuidar en edats avançades és una vulnerabilitat més perquè a partir d’una edat ja tens certa fragilitat i cal aprendre a viure amb aquestes pedres a les sabates", indica Javier Yanguas, gerontòleg i director científic del Programa de Persones Grans de la Fundació La Caixa.

A parer seu, el problema és "la suma de vulnerabilitats, perquè les àvies que porten a terme la cura simultània afronten un sandvitx triple, si es té en compte la seva edat". I, ben sovint, a tot això s’hi suma la "vulnerabilitat econòmica", perquè les famílies amb ingressos alts i mitjans poden contractar un o diversos cuidadors professionals que es responsabilitzin dels dependents o dels nets durant la jornada laboral i alliberen, així, en part les famílies. Però les llars amb menys recursos no poden afrontar aquesta despesa i tot el pes recau en el cuidador o els cuidadors principals.