Sánchez, la dana i Trump copen l’interès a Espanya

1. Sánchez monopolitza la conversa.

Pedro Sánchez marca la conversa, en un context molt polaritzat entre el PSOE i el PP. El seu nom apareix en titulars concrets, però els pics informatius es desplacen cap al seu entorn més pròxim: les notícies sobre la seva dona i el seu germà, amb diligències de jutges com Peinado, investigacions internes i recursos davant instàncies superiors.

La política es barreja amb els casos judicials i es consolida com un dels grans motors de lectura de l’any. Sota aquest paraigua s’agrupen la trama Koldo-Ábalos, el paper de Santos Cerdán i les derivades dels casos Begoña Gómez i del germà de Sánchez: el sanchisme funciona com un dels eixos centrals. L’interès també s’estén a la resta dels partits, amb Vox guanyant pes pel que fa a pactes i bloquejos, i a noms propis com la parella d’Ayuso o el fiscal general de l’Estat, que es creuen en la mateixa narrativa de política judicialitzada.

2. ¿I si la dana es produís al meu territori?

La dana de València del 2024 marca un abans i un després i empeny els lectors cap a les notícies de fenòmens climàtics extrems, no només quan hi ha pluges torrencials o inundacions, sinó també quan es parla de responsabilitats, prevenció i protocols d’emergència. La pregunta "¿i si passa al meu territori?" es converteix en motor d’interès, alimentada per la recerca de desapareguts, la investigació a Mazón o el funeral per les víctimes. Cada nova alerta, sigui on sigui, es llegeix en vista d’aquell desastre.

El que va passar a València dispara la temàtica de canvi climàtic i transformació ecològica fins al top 1 de l’interès del 2025. Sota aquest paraigua entren desbordaments de rius, alertes meteorològiques, onades de calor, episodis de sequera i continguts que parlen sobre impacte en la vida diària (reciclatge, restriccions, prohibicions), sostenibilitat, contaminació i biodiversitat. El clima es consolida així com un dels grans focus de l’any, llegit menys com a teoria i més com una cosa que condiciona la rutina i exigeix respostes.

3. Trump impacta en l’economia, l’energia i la seguretat.

Donald Trump apareix a la conversa de la gent com un president que pren unes decisions sobre política comercial, energètica i de defensa que tenen unes conseqüències directes per a Espanya: afecten les exportacions, la seguretat i el lloc que ocupa en el nou ordre mundial. Les notícies sobre el Govern dels EUA es llegeixen com si fos un termòmetre d’inestabilitat: darrere de cada anunci batega la idea que Washington pot descol·locar mercats i obligar Brussel·les –i Madrid– a haver de reposicionar-se.

Aquesta gran política aterra en històries molt concretes, amb el camp espanyol com a primera línia de l’impacte: els aranzels a productes agroalimentaris s’expliquen amb noms i cognoms –vi de Rioja, oli cordovès, formatge manxec, cirera aragonesa–.

4. El càncer i l’obsessió per envellir bé.

Els lectors converteixen el càncer en la paraula de l’any. Les especialitats mèdiques i malalties manen amb claredat en els arguments. El càncer apareix no només lligat a sanitat, sinó també a ciència, igualtat, esport i fins i tot canvi climàtic. Al seu voltant creix l’interès per altres malalties, símptomes confusos, diagnòstics tardans i virus molt contagiosos.

Aquests temes es combinen amb altres sobre el Sistema Nacional de Salut i la Sanitat Pública i la salut mental i el benestar emocional (cada vegada més llegits pels joves). En paral·lel, es detecta una forta curiositat per la longevitat i per envellir millor.

5. ¿Estem preparats per a una altra apagada?

La gran apagada que va deixar sense llum a Espanya i Portugal s’ha convertit en un sobresalt i travessa categories tan diferents com canvi climàtic, transport, economia, seguretat ciutadana o habitatge. La història –mapes a les fosques, trens aturats, aeroports col·lapsats, hospitals en tensió– continua com a avís de fons sobre el fràgil que pot ser la xarxa elèctrica i acaba amb la recomanació de la creació del kit de supervivència.

6. Habitatge impossible, okupació i tensió amb el turisme.

L’habitatge apareix com una preocupació sostinguda. Els arguments sobre okupació i la tensió entre veïns i turistes centren l’interès, tot i que són els preus del mercat de compravenda i del lloguer el que de veritat regna en la conversa: reportatges sobre propietaris que venen en lloc de renovar, el difícil accés a l’habitatge per a sectors essencials i testimonis de famílies que fugen de ciutats com Barcelona perquè ja no s’hi poden permetre viure.

L’habitatge es polaritza. Així, l’okupació s’associa a inseguretat, frustració veïnal i buit legal, mentre que els desnonaments mobilitzen més l’empatia.

7. Economia és ocupació, pensions, Hisenda i el pols del camp i els serveis.

L’economia –ocupació, pensions, cost de la vida i impostos– es converteix en un eix central de la conversa. Destaca l’interès pel treball i les seves condicions (registre horari, hores extra, reducció de jornada).

En paral·lel, sorgeix un segon focus amb els impostos i la fiscalitat, amb mencions a Hisenda i a l’Agència Tributària. L’atenció es desplaça al sector primari i al sector terciari. Del camp atrauen les històries d’agricultors, ramaders i pescadors arruïnats per canvis de subvenció, plagues, danes o vaivens del mercat. En els serveis, el focus es posa en bars, restaurants, comerços, hotels i en les queixes dels treballadors. L’interès pel turisme té una doble vessant: com a destí i com a factor de tensió en barris i ciutats.

8. El cotxe organitza la conversa sobre com ens movem.

En la conversa, el transport es llegeix amb matrícula de cotxe. Tant pel que fa a les informacions sobre les carreteres com en les de mobilitat urbana, el vehicle privat apareix com el gran protagonista de l’any: embussos interminables, ensurts en autopistes, canvis de sentit polèmics, noves zones de baixes emissions, guerres de carrils bici i patinets, restriccions d’accés al centre o modificacions en línies de bus i metre que obliguen a replantejar-se el trajecte diari. El lector vol saber què li espera demà al sortir de casa. El tren ocupa un paper més discret: les notícies sobre alta velocitat i voltants apareixen, però no marquen el ritme. Retards, avaries i canvis d’horaris generen una indignació puntual.

9. El futbol és el rei i Lamine Yamal l’estrella.

L’esport es llegeix a través de noms propis i del futbol com el gran rei. Des de Lamine Yamal irrompent com a estrella precoç fins als últims capítols de Rafa Nadal i l’assalt definitiu de Carlos Alcaraz. També pesen els casos que esquitxen les cúpules, comper exemple el de Rubiales i Jenni Hermoso, i un rosari de tragèdies que converteixen moltes notícies esportives en relats de dol. El futbol femení, el bàsquet, el motor i el tennis completen l’ecosistema, en què capitanegen les històries humanes i també els sobresalts.

10. Les guerres reobren el debat sobre la seguretat exterior d’Espanya.

Notícies relacionades

Davant el temporal, Protecció Civil apel·la a l’"autoprotecció"

Catalunya injecta 231 milions a l’escola inclusiva

Les guerres i els conflictes bèl·lics emergeixen amb força i es llegeixen passats per una preocupació de fons: la seguretat exterior d’Espanya. Ucraïna, Gaza i l’Iran concentren una bona part de les notícies més vistes, amb unes escenes que activen aquesta sensació de risc: moviments militars, maniobres de l’OTAN i desplegaments que s’interpreten comuns canvis en l’escut que protegeix les fronteres espanyoles.

Aquest tauler global es completa amb el focus en la població civil i en la diplomàcia, especialment a Gaza i el Pròxim Orient, i amb un debat creixent sobre el model de defensa europeu.