De l’elit acadèmica a l’ostracisme

A mitjans de juliol, la UB ja va suspendre cautelarment el catedràtic emèrit Flecha, de 73 anys, que estava a punt de jubilar-se i des de feia diversos anys ja no impartia classe a les facultats d’Educació i Sociologia. Continuava exercint d’investigador i vinculant el seu nom a la UB en tots els congressos als quals acudia com a expert en violència masclista. El 1991, va ser un dels docents que van impulsar CREA (Centre d’Investigació en Educació d’Adults). Posteriorment va modificar el seu nom per incloure altres etapes educatives i línies d’investigació. Va mantenir les sigles CREA però va passar a denominar-se Comunitat d’Investigació sobre Excel·lència per a Tothom. El 2006, Flecha va abandonar la direcció del grup tot i que va seguir sent la seva alma mater. La seva història és la de 30 anys d’acusacions, rumors sobre comportaments sectaris, impunitat i silencis.

El grup tenia un projecte estrella: les comunitats d’aprenentatge i com superar les desigualtats per arribar a l’èxit educatiu. Segons fonts pròximes al cas, Flecha va acaparar tot el poder dins del grup d’investigació, que es va especialitzar en violències masclistes. Aquestes mateixes fonts asseguren que aquest gir va ser, precisament, una tapadora. CREA va mantenir un conflicte amb el deganat de la Facultat d’Educació i va passar a formar part del departament de Sociologia.

Des del 2020, CREA ja no pertanyia a la UB. Almenys, oficialment. Però el cert és que sí que hi continuava vinculat. Des del 2024, el grup va patir un degoteig de desercions. El nucli dur, mentrestant, continua acompanyant Flecha i defensant la seva innocència. A les xarxes fa mesos que realitzen una campanya de descrèdit a les dones denunciants, igual com en una de les seves plataformes, Diario Feminista.

En declaracions a aquest diari una vegada el cas va saltar als mitjans, Flecha va afirmar que l’acusació de les 14 dones (ara en són 16) era "un acte de venjança" ja que ell ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria professional moltes víctimes d’assetjament. Segons la seva versió, els agressors d’aquestes víctimes que ell va ajudar en el seu dia han sigut els responsables d’"aquesta campanya" en contra seu.

Notícies relacionades

La UB porta el cas Flecha a la Fiscalia per coerció sexual

Catalunya recupera menys del 3% de la despesa i guanya 28 vegades menys que Madrid

Les afectades asseguren que van patir durant anys coerció sexual, abús de poder i control emocional. El seu relat és esgarrifós i inclou des de massatges i trobades sexuals, així com situacions de servilisme i sectarisme i una tèrbola intromissió de Flecha en la seva vida íntima. Elles tenien uns 20 anys i ell els doblava l’edat. Les va fitxar per al seu equip, però la relació, presumptament, no va tenir res de professional.

La resolució del rectorat és l’estacada definitiva a CREA, els membres del qual s’han mogut durant dècades com un peix a l’aigua en l’elite acadèmica i els congressos internacionals sobre violència masclista, feminisme i educació. No obstant, investigadors de màxim nivell que prefereixen guardar l’anonimat reconeixen que només era un aparador. Asseguren que els seus estudis, almenys en el camp de l’educació, deixaven molt a desitjar perquè ni els mètodes ni els resultats eren tan rigorosos com venien.