Presumptes abusos a la UB

Les denunciants del catedràtic Flecha: «Volem arribar fins al final»

Les 16 universitàries que van revelar el presumpte calvari que van patir esperen que la comissió de la UB s’entrevisti amb cinc d’elles

Si la Fiscalia obre via judicial contra CREA, les víctimes estudiaran la possibilitat de personar-se en el judici

La UB porta el cas Flecha a la fiscalia per «indicis greus» de coerció sexual i psicològica, i aparta dos docents més del grup

CREA, el grup assenyalat pels abusos del catedràtic Flecha a la UB: de l’elit acadèmica a l’ostracisme

Cartel contra CREA, este verano en el campus de la UB, una vez que explotó el caso Flecha.

Cartel contra CREA, este verano en el campus de la UB, una vez que explotó el caso Flecha. / Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Les dones que han testificat davant la comissió d’investigació interna a la Universitat de Barcelonapel cas del catedràtic Ramón Flecha (en són 16 i falten cinc per comparèixer) han assegurat que van patir no només coerció sexual i psicològica sinó també maltractament, explotació personal i professional i conductes vexatòries i intimidatòries. Segons la UB, hi ha indicis que CREA, la comunitat d’investigació per al qual van ser reclutades fa uns 20 anys pel que en altre temps poderós Flecha, pot encaixar en la definició degrup coercitiu d’alt control», segons va assegurar la UB en un comunicat fet públic aquest dilluns a les 14.00 hores. El rectorat va anunciar la seva intenció de portar davant la Fiscalia les conductes de coerció sexual, coerció psicològica i maltractament que presumptament va cometre Flecha durant dècades. Si la fiscalia segueix endavant amb el cas, la universitat es personarà com a acusació particular. El més probable és que les víctimes també s’hi sumin. «Volem arribar fins al final», asseguren a aquest diari fonts del seu entorn.

No és la primera vegada que el cas CREA arriba a la fiscalia. Ja va passar el 2004 i el 2016, quan es van produir les primeres denúncies internes del grup d’investigació. En els dos casos, la fiscalia el va acabar arxivant per la impossibilitat d’aconseguir nous testimonis. En aquesta ocasió, però, tot sembla indicar que la justícia sí que seguirà endavant atès el nombre de veus que s’han afegit en contra del catedràtic i les seves tèrboles maneres d’actuar i treballar.

El següent pas que faran les denunciants és esperar que la comissió d’investigació de la UB acabi la seva feina i s’entrevisti amb les cinc universitàries i investigadores que falten. També han d’esperar que la Fiscalia estudiï tota la documentació aportada –l’expedient que els ha traslladat la universitat és molt complet i inclou una valoració psicològica de les víctimes– per valorar obrir la via judicial. En cas que així sigui, el més probable és que elles també es personin en la vista oral. Segons la seva opinió, els fets relatats, malgrat haver passat fa anys, no han prescrit. Fonts de la UB confirmen que el cas, efectivament, podria tenir recorregut judicial ja que hi ha delictes que no estan prescrits.

«Es comença a fer justícia»

La resolució del rectorat ha provocat una cadena de reaccions. Les denunciants tenen la sensació que es comença a fer justícia, no només per a elles sinó per a tots aquells que van revelar el seu calvari en CREA fa més d’una dècada.

Altres fonts pròximes a les víctimes també han manifestat la seva satisfacció per les mesures que ha pres ara el rectorat de la UB i manifesten la seva confiança que la fiscalia porti Flecha a judici. No obstant, aquestes mateixes fonts troben a faltar autocrítica per part de la institució i asseguren que la UB és «corresponsable» perquè podien haver parat el en altre temps poderós catedràtic i CREA fa més de 20 anys».

Assemblea Feminista

L’Assemblea Feminista de la UB ha qualificat de «contundent» el comunicat. En plena tempesta pel cas una vegada publicat a la premsa el terrible relat contra Flecha de les 14 universitàries (després se’n van sumar dues més), l’Assemblea va escriure una carta oberta al rectorat demanant una investigació interna i mesures cautelars contra el nucli dur de CREA. Més de 30 col·lectius, entre els quals hi havia grups d’investigació de campus de Barcelona, Madrid i Euskadi, i més de 250 professionals universitaris, bàsicament professors, es van sumar a l’escrit, en el qual també es demanaven mesures cautelars, inclosa la suspensió de funcions de poder a totes les persones vinculades a la jerarquia de CREA, dirigit actualment per Marta Soler, catedràtica a la UB i directora del departament de Sociologia.

Notícies relacionades

Sense citar cap nom, el comunicat de la UB inclou la decisió d’incoar dos expedients disciplinaris per suspendre d’ocupació (no de sou) dues investigadores de la universitat i de CREA com a mesura cautelar. Tot apunta que una d’aquestes professores expedientades podria ser Soler. L’altre membres de CREA expedientat és una catedràtica.

L’Oficina Espanyola d’Integritat en Recerca, entitat sense ànim de lucre que busca protegir els investigadors davant abusos laborals i psicològics, va escriure a les xarxes socials que Soler hauria de dimitir després del dur comunicat de la UB.