"Això és un somni, una bogeria"

Ahir no va ser un dia qualsevol a l’administració de loteria situada al número 8 del carrer Ricardo Ortiz, al barri madrileny de La Elipa. Ni tampoc per a l’associació que porta demanant els seus números acabats en dos per al sorteig extraordinari de Nadal durant els últims vuit anys.

Al final va arribar el Gordo i amb ell la immensa alegria que va explotar després de conèixer-se que el 79.432 cantat a les 10.44 del matí per les nenes Alba Yadira i Itali Andrea, de l’escola de San Ildefonso, va resultar afavorit amb el primer premi, dotat amb quatre milions d’euros la sèrie. Un total de 16 sèries en aquesta administració, la número 246. Majoritàriament per a una associació d’art d’Embajadores.

"Sempre penses que et passarà, però això és un somni, una bogeria", explicava ahir la lotera Esther Lanchas encara sense creure-s’ho del tot. Al cap de pocs minuts de sortir el Gordo, va aparèixer davant els mitjans de comunicació, encara sobrepassada pels esdeveniments. Ho va fer junt amb el seu marit i el seu fill al lloc que, immediatament, es va convertir en una festa col·lectiva.

"Jo crec que estan tots venuts. Es van posar a la venda dimecres passat els pocs que va tornar l’associació", assegurava la venedora de loteria. "Els que es van tornar es van vendre en finestreta. Uns set dècims en els últims dies", calculava Lanchas, que explicava que aquesta associació és "de Madrid, però no del barri".

"Portem set o vuit anys treballant amb aquesta associació. Només van dir que volien un número acabat en dos. No tenia aquest número, així que els hi vaig buscar i els hi vaig donar. Em va venir molt directe. Encara no hem tingut ocasió de parlar amb ells", avançava.

"Estava de broma"

Aldo, el seu marit i també loter, es pensava que "estava de broma" quan va rebre la trucada entre llàgrimes d’Esther. Avui no treballava perquè cuidava el fill petit d’ells, que estava una mica malalt. "És una cosa que somies cada any, però és només això, un somni", deia entre rialles i llàgrimes. "És que és una bogeria". Passats uns minuts, va aparèixer la mare d’Esther amb dues ampolles de cava, amb què la família va brindar davant els mitjans congregats. I on ningú de moment havia aparegut a celebrar la seva sort.

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en oratòria

Un exregidor ‘tory’, acusat de violar la seva dona amb cinc homes més

Esther i Aldo porten aquesta administració 246, la que el pare d’Esther, José, va obrir l’any 1988 i que ara regenta ella junt amb el seu marit després que el seu progenitor es jubilés. Un merescut descans que té ara la seva justa recompensa. L’ocupació de venedor de loteria a Esther li va venir heretada amb cert retard, ja que originalment ella tenia una altra feina.

"Jo no estava gaire a gust en cap altre lloc on treballava i li vaig dir al meu pare que ho deixava i que venia amb ell, de fixa. El meu pare tenia una edat, li faltaven pocs anys per jubilar-se. Després va venir el meu marit amb mi", comentava Esther. "Així que aquest premi l’hi dediquem a ell també", afegia. "Això és una cosa que somies cada any i no passa mai. És molta alegria. El meu pare va obrir aquesta administració l’any 1988, quan jo tenia 5 anys. Es va jubilar després de 30 anys i ara hi soc jo".