Sols i invisibles per Nadal

La soledat no volguda és un dels grans mals contemporanis, amb l’avenç de l’individualisme i la pèrdua de llaços comunitaris. Per Nadal, el sentiment dolorós de desconnexió, que sorgeix quan una persona no té les relacions socials o familiars que desitja, s’incrementa: l’estereotip marca que aquestes dates se celebrin amb familiars i éssers estimats, en pau i harmonia.

Però no sempre passa així. Són moltes les persones que no tenen bona relació amb els seus familiars o bé els tenen lluny. També és freqüent que les malalties o la falta de recursos econòmics impedeixin disfrutar del Nadal com marquen els cànons socials.

Per exemple, la María i la Sonia, que acudeixen a les activitats per a gent gran de la Creu Roja a la seu de Terrassa, admeten que els agradaria celebrar totes les festes de Nadal amb els seus fills i les seves respectives famílies, però tenen "poca relació" amb ells i, per tant, en aquestes dates se senten "tristes i soles".

La María (nom fictici perquè prefereix ocultar la seva veritable identitat, igual que la Sonia), que té 75 anys i està separada del seu marit, ha pres aquest any la decisió de no celebrar el Nadal, a casa seva, amb la seva família, com fa des de fa anys. Considera que ells "agrairan estar amb la família política, que sí els donarà aquells moments tan agradables que es tenen per Nadal".

"No existeixo per a ningú"

El motiu que ha allunyat la María dels fills és doble. D’una banda, perquè es passa la vida "tancada" a casa, cuidant la mare, de 93 anys i amb demència. "Jo no puc anar al cine, a la platja, sortir de passeig, compartir amb les meves amigues un dinar, cosa que em porta a un límit que sembla que no existeixo per a ningú", explica. Però el més dur per a la María és que un dels seus fills té una malaltia mental i fa anys que està ingressat en un centre. "Fa set anys que no passo el Nadal amb ell i aquest any se m’està fent molt dur".

Notícies relacionades

La Loteria repartirà un rècord de 2.772 milions d’euros

Tensió a Badalona pel reallotjament de la gent desnonada del B9

Al seu costat, la Sonia comparteix molts dels seus sentiments. Té 79 anys i es va divorciar fa 20. Però "quan et divorcies del teu marit, sembla que et divorcies de tot el món", comenta amb resignació. I admet que li agrada passar molt temps a casa.

La soledat no volguda no és un problema exclusiu de les persones d’edat avançada. De fet, els joves en són els més afectats (amb una prevalença del 25%), però el següent grup d’edat són les persones de més de 75 anys (amb una incidència del 20%).