Al·lèrgics, celíacs i vegans compliquen els menús de Nadal

"Per a mi, ser amfitrió és sinònim que la gent estigui a gust, i per tant el benestar dels convidats és clau. El primer que solc fer quan organitzo un dinar o sopar de Nadal a casa és demanar al·lèrgies i intoleràncies als assistents i genero uns plats base que tothom pugui menjar", respon el nefròleg Borja Quiroga, metge de l’Hospital de la Princesa de Madrid i autor del llibre Por mis riñones que hoy como bien. "El Nadal és un temps de celebracions i s’ha de ser respectuós amb les dietes dels convidats", apunta Amparo Gamero, professora col·laboradora del màster universitari en Nutrició i Salut de la Universitat Oberta de Catalunya.

El doctor Quiroga assegura que el més senzill és mirar de fer plats tenint en compte el convidat amb més restriccions dietètiques i després ampliar en funció de la resta i de manera opcional. L’especialista ofereix una pista per a amfitrions estressats: "Un sopar amb molts entrants de pica-pica facilita aquesta tasca perquè flexibilitzes el que cadascú vol menjar". "És important que no hi hagi ningú que se senti obligat a menjar una cosa que no vol menjar", assenyala Gamero.

Al·lèrgies, línia vermella

Aquests dos experts deixen clar que la línia vermella infrangible són les al·lèrgies. T’hi jugues la vida del convidat. Una anafilaxi és una reacció greu que es pot produir en qualsevol pacient al·lèrgic després d’haver pres accidentalment l’element al qual és al·lèrgic. No és una urticària ni una cosa lleu. Es tracta d’una afectació de dos òrgans: el digestiu i el respiratori. Un xoc anafilàctic pot fer que una persona acabi tenint una parada cardiorespiratòria.

La línia vermella de les al·lèrgies no només s’ha de tenir en compte de cara als ingredients dels menús (s’ha d’evitar tant sí com no la fruita seca en cas que hi hagi algú al·lèrgic a la taula de Nadal), sinó també de cara a la contaminació encreuada. És a dir, si has fet servir un ganivet per picar anacards o has servit una mica de fruita seca en un plat no pots utilitzar aquests mateixos instruments sense rentar-los a consciència per elaborar un aliment que es menjarà una persona al·lèrgica.

Ser al·lèrgic, al contrari que ser vegà, no és una cosa voluntària. La comunitat mèdica té la percepció que les al·lèrgies infantils estan augmentant, encara que no tenen dades reals que ho confirmin. Les causes de l’augment no són clares. "El tipus de vida està canviant i el tipus d’alimentació també, però no hi ha res en concret a què puguem atribuir el motiu", responia a aquest diari Ana Martínez-Cañavate Burgos, presidenta de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (Seicap), després de la mort a Ciudad Real, el 2023, d’una jove al·lèrgica a les proteïnes de la llet.

Intoleràncies diverses

A la lactosa no s’hi pot ser al·lèrgic sinó intolerant. Les intoleràncies també entren en escena en els menús nadalencs, i encara que no posin en risc la vida del comensal, "s’han de respectar si ets l’amfitrió", insisteix Gamero, que afegeix que, en el cas d’una ingesta, els símptomes no passen de ser gastrointestinals. És a dir, un malestar més o menys fort.

La falta d’informació rigorosa fa que moltes persones se sotmetin a un test d’intolerància alimentària (no s’ha de confondre mai amb una al·lèrgia) en un herbolari. No són barats i no tenen fonament científic, recorda el doctor en Ciència i Tecnologia dels Aliments Miguel Ángel Lurueña en el seu llibre Del ultramarinos al hipermercado. Tampoc té cap evidència retirar el gluten quan no ets celíac. El gluten, però, està agafant tanta mala fama per culpa dels influencers desinformats que moltes persones no celíaques decideixen vetar-lo dràsticament de la seva dieta.

Dietes vegetals

Notícies relacionades

llles Canàries: un tresor natural i cultural que cuida el seu present i el seu futur

Les pluges castiguen Badalona, el Vallès i el Maresme

De persones vegetarianes no n’hi ha estadístiques oficials, però n’hi ha prou amb recórrer els passadissos de qualsevol supermercat per veure que van en augment. També s’ha de respectar la seva dieta. Això no implica que cadascun dels convidats tingui el seu propi menú exclusiu. "El més senzill és agrupar les elaboracions per equips. I dins d’aquests equips s’hi pot afegir qualsevol elaboració addicional", respon el doctor Quiroga, que posa un exemple fàcil: si un és vegà i un altre és vegetarià, el seu primer plat serà molt semblant, tot i que, si lliga amb la recepta, el vegetarià hi pot afegir un ou. "Se m’acut, per exemple, una amanida de pebrots vermells al forn amb un tàrtar de tomàquet al qual opcionalment s’afegeixi un ou picat", afegeix.

A part de les al·lèrgies, les intoleràncies i les preferències alimentàries, ¿com es pot fer per compaginar la salut amb menús habitualment copiosos i amb extra de sucre, sal, ultraprocessats, greixos i alcohol? "Això ha de ser obligatori", assenyala com a conclusió el doctor Quiroga. "En les celebracions nadalenques mengem per excés, però en canvi sí que ens preocupem de les elaboracions. Molt més que en el nostre enfeinat dia a dia, quan recorrem al menjar ràpid carregat d’additius de manera habitual. Per regla general, els menús solen ser més casolans i, per tant, més saludables", assegura l’especialista en el ronyó.