Enric Borràs, director d’escola: "Per a una família migrant, saber l’idioma significa autonomia"

Al CEIP Sant Miquel de Tavernes de la Valldigna (València), prop del 60% dels alumnes és d’origen immigrant, que sovint arriba a l’escola sense parlar ni castellà ni català. Com explica el director, Enric Borràs, el que podria ser un problema es va transformar en una oportunitat gràcies al compromís dels professors, fins i tot de mestres que ja s’han jubilat. Entre altres programes, ofereixen classes gratuïtes de llengua a les famílies per afavorir-ne la integració social. Aquest ha sigut un dels projectes seleccionats en la segona convocatòria del programa EduCaixa de Fundació La Caixa.

¿El CEIP Sant Miquel ja és alguna cosa més que una escola?

Som considerats centre d’acció educativa singular pel fet de tenir un context desfavorit, amb famílies vulnerables que moltes vegades desconeixen l’idioma. Així que ens plantegem com podíem trobar-hi una solució amb diverses accions lingüístiques i de benestar emocional que ens han permès no solament entendre’ns, sinó que les famílies ens vegin com un refugi, un espai en què es poden comunicar i exposar els seus problemes.

¿Diria que tan important és que els alumnes aprenguin la llengua com que també la puguin aprendre les famílies?

Sobretot quan els alumnes arriben a cursos superiors, és molt dur per a ells, perquè afronten un desnivell molt important no solament perquè desconeixen la llengua, sinó també la fonètica i morfologia. I en el cas de les famílies, és important perquè ens puguin expressar les necessitats dels fills, però també perquè ells mateixos puguin desenvolupar la seva vida amb autonomia, sense dependre d’altres per a qualsevol gestió.

Imparteixen classes a les famílies tant de castellà com també de valencià. ¿Com encaixen aquest doble esforç?

És curiós, perquè arran de la llei de llibertat educativa de la Generalitat Valenciana que instava a triar llengua vehicular, en totes les nostres unitats es va triar el valencià. Expliquem a les famílies que, a l’hora d’integrar-se en la vida social i laboral d’una zona valencianoparlant com la nostra, conèixer les dues llengües els obriria portes. Ho van entendre perfectament.

¿El vincle que han forjat amb les famílies evita conflictes?

Sí, però de conflictes sempre n’hi ha. Però tenim clar que es resolen parlant. Dins del nostre programa de benestar, per exemple, hem creat un matí al mes en què fem un cafè amb les famílies, per parlar del que ells i nosaltres considerem important. L’esforç que fem és important, i que hi hagi una resposta per la seva banda ens anima a continuar treballant.

Precisament, ¿es podrien sostenir aquests programes sense l’esforç extra dels professors?

Sense voluntariat és impossible. Per això valorem tant la participació de professors jubilats que mantenen aquest vincle amb l’escola. I els altres sabem que aquest esforç no està remunerat ni reconegut, però ara mateix no hi ha cap altra opció. L’Administració hi podria ajudar si apliqués eines segons les necessitats reals de cada centre, però no hi ha aquesta voluntat. Per això és tan important el programa EduCaixa; qualsevol ajut econòmic té molt de valor.

Notícies relacionades

Un Nadal marcat pel fred i les glaçades

El 22,5% de víctimes de violència no declara contra el seu agressor

I s’hi afegeix la satisfacció de canviar vides.

Hi continua havent un sostre de vidre per als alumnes de famílies migrants o que tenen un nivell socioeconòmic baix, però ja veiem alumnes que aconsegueixen cursar estudis universitaris. I les famílies entenen que el futur laboral dels fills ha de ser més bo que el seu, i els exigeixen més. Fins i tot hem aconseguit canviar la percepció i ja hi ha famílies que volen portar els fills perquè valoren el nostre projecte educatiu.