Catalunya avança en la compra de parcs solars

Però d’una manera paral·lela a aquests projectes, L’Energètica, l’empresa pública de renovables de la Generalitat, es prepara per reforçar la seva estratègia de creixement a través de la compra de parcs solars ja desenvolupats o en tràmit, sense abandonar la seva altra gran línia d’actuació: la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades d’edificis públics.

L’últim gran moviment en aquesta direcció s’ha concretat aquesta mateixa setmana amb l’autorització del Govern perquè L’Energètica adquireixi el parc solar dels Valentins, al municipi d’Ulldecona (Montsià). La instal·lació es convertirà en la planta principal de generació de la companyia pública i en la segona més gran de Catalunya. Amb prop de 16.000 planells, el parc arribarà a una potència d’11,3 MW i es troba en la fase final de proves prèvia a la connexió a la xarxa.

La planta tindrà una producció anual equivalent al consum elèctric anual d’un hospital de les dimensions del Sant Joan de Reus. L’operació, que inclou la compra de la instal·lació i dels terrenys, s’ha acordat per un import de 2,8 milions d’euros, després de superar una auditoria externa i constatar l’acceptació territorial del projecte. El disseny del parc també incorpora criteris de convivència amb l’entorn rural: en una part de la superfície s’hi permetrà l’activitat agrícola i en una altra zona la generació elèctrica es compatibilitzarà amb la presència de ramats.

Pendents del pressupost

El full de ruta de L’Energètica exigeix ampliar el nombre d’adquisicions. A banda d’aquest tipus d’operacions negociades, l’empresa pública prepara una nova convocatòria, la tercera (en la d’aquest any es va aconseguir la titularitat de quatre parcs més), per comprar projectes fotovoltaics de menys de 5 MW construïts per mans privades.

"Tenim una estratègia diversificada per arribar a 1.000 MW: instal·lem plaques a les teulades, construïm parcs propis des de zero i la tercera pota és la compra, a través d’una subhasta o d’una negociació bilateral, de projectes avançats", afirma Daniel Pérez, director de la companyia pública. "Hem comprovat que el sector privat té interès a vendre aquests projectes que encaixen amb els nostres criteris", afegeix.

El Govern tomba el 95% dels grans projectes eòlics avaluats aquest any

L’avenç de l’energia eòlica a Espanya cada vegada és més condicionat pels tràmits administratius i les exigències ambientals. N’és una prova que el 95% de les declaracions d’impacte ambiental (DIA) emeses aquest any pel Govern per a nous parcs eòlics han sigut desfavorables. En concret, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, de les últimes 22 declaracions avaluades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, només una ha rebut llum verda.

Cal assenyalar que aquests 22 dictàmens no són les úniques declaracions d’impacte ambiental analitzades aquest 2025 per l’Administració. El Ministeri tan sols és competent sobre els projectes que preveuen una generació superior a 50 MW. Els més petits depenen de les comunitats autònomes. Si es tenen en compte aquests últims, el percentatge de declaracions d’impacte ambiental positives s’acosta al 50%. El problema és que les instal·lacions que depenen de les autonomies tenen una capacitat de producció d’energia molt més baixa.

L’Associació Empresarial Eòlica (AEE) adverteix que sovint els criteris no són homogenis. "No pretenem qüestionar els tècnics responsables d’avalar les declaracions, però observem condicionants poc objectius", assegura Juan Virgilio Márquez, director general d’AEE. "Hi ha casos de dos parcs que, amb una mateixa documentació, reben respostes contràries", afirma. "Denegar un projecte a la muntanya de Lleó perquè afecta el paisatge, així en general, es tracta d’un fet que no es pot quantificar, perquè tot té un impacte en l’entorn", afegeix.

Valoracions conservadores

Márquez denuncia que els informes apliquen "interpretacions excessivament conservadores": "Aquesta manera de treballar no facilita el desenvolupament de les renovables que exigeix Europa". "Cada projecte ha de ser un vestit a mida molt complex", explica el dirigent d’AEE. "Si s’abusa dels principis de precaució per denegar els parcs sense basar-se en una normativa concreta, és molt difícil plantejar projectes viables", afirma, alhora que critica la gran quantitat de plataformes veïnals que s’oposen als parcs "sense arguments sòlids".

Moltes d’aquestes negatives es concentren al nord de la Península. "En llocs com El Bierzo, a la muntanya càntabra, a El Maestrado, a Lleó i a Galícia, hi ha molta conflictivitat i és on veiem decisions massa prudents", assenyala Márquez. "Tenim parcs denegats per un futur pla de reintroducció del trencalòs i d’altres perquè cinc anys enrere s’havia albirat un aufrany a la zona i l’estudi d’impacte ambiental no esmentava aquesta espècie", diu.

Però hi ha altres casos: "A un parc d’El Bierzo no s’hi va donar el vistiplau ambiental perquè es preveia una línia elèctrica soterrada amb un seguit de conduccions que més endavant podrien aprofitar altres parcs i es va considerar com un possible efecte crida". "Tot plegat ens sembla contradictori i contraproduent per arribar a la neutralitat climàtica", resumeix.

¿Com explica el Ministeri aquest elevat percentatge de parcs denegats? Fonts de Transició Ecològica consultades remarquen que les avaluacions ambientals són "un procediment estrictament reglat, amb criteris tècnics molt clars i amb plena seguretat jurídica". Exposen que el resultat no es basa en "decisions discrecionals", sinó que se segueix una metodologia establerta per la normativa europea i espanyola.

Compatibilitat

Notícies relacionades

Els catalans dediquen el doble de temps "a les xarxes" que a la família

El Regne Unit farà cursos per a alumnes misògins

Per al Govern, és clau garantir que qualsevol projecte renovable és "compatible amb la conservació de la biodiversitat". Aquestes mateixes fonts puntualitzen que el fet que diverses DIA resultin negatives no es pot interpretar com "un rebuig" de l’Executiu a les renovables: simplement alguns projectes no són compatibles amb la preservació del medi natural i la llei obliga a emetre "una resolució desfavorable". Així i tot, a l’AEE matisen que l’"interès públic superior" de les renovables davant de les directives d’aus, hàbitats i aigua, establert per Brussel·les, encara no s’ha traslladat a cap llei estatal: "Cada autonomia l’aplica com considera però no totes el tenen inclòs en un decret".

Les dades dels últims anys confirmen les dificultats amb què xoca el sector, "no solament pels requisits ambientals", a l’hora d’accelerar l’energia eòlica. Des del 2018, 67.000 MW d’energia eòlica van aconseguir el permís d’accés als punts de connexió elèctrics. No obstant, de tots aquests parcs, només estan en marxa 4.300 MW. A tot això cal afegir-hi les declaracions positives però condicionades: "Algunes són una trampa, perquè et permeten avançar però reclamen mesures que converteixen el projecte en inviable econòmicament". Pel que fa als parcs fotovoltaics avaluats pel Ministeri aquest any, un 87% (35 de 40) de DIA han sigut aprovats. Tanmateix, la quantitat d’energia generada per les plaques solars no es pot comparar amb l’electricitat produïda pels aerogeneradors, que permeten fer un salt de quantitatiu molt més potent.