Els advocats veuen "impossible" instaurar la reforma judicial sense nomenar més jutges

El Col·legi de l’Advocacia defensa que l’aplicació de la llei que elimina els jutjats unipersonals i crea els tribunals d’instància s’hauria de fer progressivament.

Cristina Vallejo, amb membres de la seva junta. | ICAB / ACN

Cristina Vallejo, amb membres de la seva junta. | ICAB / ACN / ICAB / ACN

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, va advertir ahir que és "impossible" que la tercera fase de la llei d’eficiència de la justícia, que comporta la creació dels tribunals d’instància i la desaparició dels jutjats unipersonals, es desplegui l’1 de gener a Barcelona, com està previst, per la falta de jutges, personal i digitalització d’expedients. A més de la capital catalana, el desplegament de la reforma es preveu a Girona, Lleida i Tarragona, a banda també d’Arenys, Figueres, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa, Mataró, Reus i Granollers.

En una trobada amb mitjans de comunicació per fer balanç dels sis primers mesos de gestió, Vallejo va expressar ahir la seva preocupació per la imminent implementació el 31 de desembre de la tercera fase de la llei d’eficiència de la justícia, que va entrar en vigor el 3 d’abril passat i que culminarà aquesta reforma legislativa impulsada pel Govern per millorar el funcionament de la justícia. Vallejo va estar acompanyada en la roda de premsa pel vicedegà, Jorge Navarro, i diversos membres de la junta de govern d’aquesta institució.

La degana dels advocats barcelonins considera que la posada en marxa d’aquest sistema ha de ser "progressiva", al mateix temps que va reclamar una moratòria, una reivindicació que comparteixen amb els jutges degans d’Espanya. Al seu entendre, aquesta aplicació hauria de començar per la jurisdicció mercantil, que a Barcelona funciona des de fa temps amb un model similar al dels nous tribunals d’instància, que a diferència dels jutjats tradicionals és un òrgan col·legiat.

Vallejo va asseverar que no és possible que el nou model judicial s’implanti el 31 de desembre per la falta de recursos i de personal, cosa que inclou els 55 nous jutges que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Govern estimen que serien necessaris per arribar a la mitjana espanyola. "No s’estan creant aquestes places de jutges ni es veu que s’hagin de crear", va insistir la degana. A aquest dèficit històric s’uneix l’escassetat de personal de gestió i de la digitalització dels processos.

Canvis "sense recursos"

Notícies relacionades

Vallejo, que ha mantingut diverses reunions sobre l’assumpte amb el TSJC i el deganat dels jutjats de Barcelona, aposta per un desplegament gradual de la tercera fase de la llei: primer mercantil, família i discapacitats, per avançar "a poc a poc" en l’àmbit civil i, finalment, el penal, àrea que el Departament de Justícia ha anunciat que podria estar digitalitzat el 2026.

"Ens preocupen els canvis que venen sense recursos, i que ja s’han implementat en algunes de les 11 delegacions del col·legi de Barcelona. L’àmbit penal està sense digitalització i sense digitalització és impossible la implementació de la llei. En la jurisdicció civil, tenim 110.000 expedients en marxa a Barcelona i no tenim jutges ni de prou personal perquè la implementació es faci al 100%", va incidir la degana.