Fortunes de Mèxic i els EUA copen la compra d’habitatges als barris més cars de Barcelona i Madrid

«El barri de Recoletos és sens dubte el barri més ‘prime’ d’Espanya», confirma Iván Barrondo, responsable a Espanya de John Taylor, una immobiliària francesa especialitzada en el sector de luxe, que afirma que hi ha dos tipus d’inversors. «Si és un edifici per reformar i posar en valor, solen ser grups d’inversió, de vegades estrangers, però si ja és mercat finalista són en el 95% persones físiques», diu Barrondo sobre una zona on l’import mitjà de l’habitatge supera els 1,48 milions d’euros.

Un pis amb vista al Retiro per 20 milions

L’estiu passat la seva immobiliària va vendre per 20 milions d’euros un espectacular apartament amb vista al Retiro. Ha sigut la venda de l’any a la capital, la de més import, i això que aquest any han tancat més de 30 operacions. «Les cases amb vista al Retiro són les més cares perquè hi ha pocs habitatges en aquesta zona amb la vista tan llarga», resumeix l’expert sobre el preu aconseguit.

En total, d’acord amb el Portal Estadístic del Notariat, entre setembre del 2024 i agost del 2025 es van tancar 764 compravendes en aquest codi postal, el 28001, on els habitatges tenen una mitjana de 134 metres quadrats. El 69,11% van ser compradors nacionals, i la resta (30,89%), estrangers. D’aquests sorprèn que hi ha dues nacionalitats que estan molt per sobre de la resta a l’hora d’adquirir pisos de luxe. El 21% dels compradors estrangers al barri de Recoletos són mexicans i el 16,78% són nord-americans. És a dir, entre les dues nacionalitats copen gairebé el 13% de les cases totals que es venen en aquest privilegiat districte postal.

Aquest fenomen es repeteix també a la segona zona amb els pisos més cars d’Espanya, a Barcelona, concretament al districte postal 08008, al voltant dels jardins del Palau Robert, a l’Eixample, on el metre quadrat se situa en 7.348 euros. En aquesta zona es van realitzar en aquestes mateixes dates 111 operacions amb un import mitjà de 1.035.716 euros. En aquest codi postal sis de cada 10 cases les compren estrangers i un 25% d’aquestes les van copar mexicans, israelians i nord-americans.

«Poder anar sense escorta»

«Els llatinoamericans, en particular, el que busquen és seguretat física, personal. Poder anar sense escorta i amb un bon rellotge els resulta impensable a les seves ciutats. A Mèxic, per exemple, viuen en gàbies d’or, sense llibertat. Des de les seves cases de Madrid, per exemple, van caminant a la zona de restaurants de Jorge Juan amb total tranquil·litat. Compartim cultura, a més. Des de l’etapa de López Obrador en la presidència del país, el client mexicà es va fixar molt en Espanya», afirma Barrondo, que assenyala que el luxe s’ha anat contagiant a altres zones veïnes a la del districte de Retiro, com Justicia, «un barri més tranquil, més romàntic».

«Més enllà dels tòpics com la gastronomia, establiments de luxe, clima, etcètera, el més important és la seguretat jurídica, les càrregues fiscals davant altres capitals, les infraestructures i l’alta inversió estrangera a Madrid», assenyala per la seva banda Miguel Ángel Fernández, director de vendes del districte de Salamanca a Engel & Völkers, que aprecia que hi ha bastant inversor que compra per reformar i vendre, tot i que també hi ha «compradors finalistes» que arriben a comprar fins i tot pisos moblats ja per entrar a viure.

Segona residència a Europa

En molts casos, segons fonts del sector, es deu al fet que els seus fills estudiaran a l’Institut d’Empresa [el curs val 30.000 euros de mitjana] i els compensa ja invertir en un habitatge per a ells i utilitzar-lo esporàdicament. «A més del perfil dels que tenen els seus fills estudiant a Madrid, hi ha el del comprador que no acostuma a residir de manera permanent ni té la seva residència fiscal en aquest habitatge que adquireix. Acostumen a utilitzar aquesta casa, normalment d’entre tres i quatre dormitoris, com a segona residència i base cada vegada que viatgen a Europa», afegeix Jesús Alonso De la Prida, director de Màrqueting de Diza Consultors.

«Aquest perfil continua mirant Madrid amb bastant interès. I tots els esdeveniments que venen a la capital, com l’NFL o la fórmula 1, ens posaran en el focus del perfil americà, sempre que no hi hagi un gir d’hostilitat envers els inversors. Ells veuen a Madrid una gastronomia formidable, bon clima i una seguretat raonable», afegeix Alonso.

Entre aquests compradors hi ha sens dubte el que adquireix l’habitatge amb la intenció de retirar-se a Espanya, com passa amb els nord-americans, que acostumen a tenir més de 50 i 60 anys i compren cases amb les vendes de les seves companyies o les seves jubilacions. «Madrid està molt de moda i està venint gent que no està d’acord amb les polítiques de Trump. Venen a Espanya a tenir una jubilació daurada», aprecia Barrando.

Inversions israelianes a Barcelona

Respecte a Barcelona, Walter Haus, immobiliària de luxe, assenyala que la comunitat israeliana, la nacionalitat estrangera que més operacions realitza, ha tingut des de fa anys «una presència destacada» en el sector immobiliari de l’àrea de Barcelona, especialment al municipi de Sant Cugat i de la seva veïna Valldoreix, «on s’han establert per la proximitat amb l’escola jueva i pel caràcter residencial i familiar d’aquests barris».

Notícies relacionades

La UB dictarà una resolució preliminar ràpida del cas Flecha

Primer trasplantament parcial de cor a un nadó a Espanya

«Durant aquell període, molts emprenedors israelians van participar activament en projectes de promoció immobiliària, contribuint al dinamisme del mercat local», aprecia Damian Hecht, soci de Walter Haus, que afegeix que la comunitat israeliana continua mantenint una presència significativa a Catalunya tot i que l’arribada de nous inversors s’ha frenat per diversos factors, entre els quals la regulació urbanística, «com el requisit del 30% d’habitatge protegit en nous desenvolupaments».

Com a Madrid, la novetat respecte a les compravendes la protagonitzen els nord-americans, «que és un grup molt divers segons la seva procedència». «El tipus de canvi favorable entre el dòlar i l’euro també ha impulsat aquestes inversions, i ha consolidat Barcelona com una destinació atractiva tant per viure com per invertir», assenyala Hecht, que confirma que l’inversor mexicà també arriba cada vegada més a Barcelona a la recerca d’«estabilitat jurídica, seguretat i qualitat de vida».