Justícia negocia l’ampliació de 256 places a Mas d’Enric

Aquest centre penitenciari a la província de Tarragona és un dels cinc a tot Catalunya

que van ser construïts sota el sistema de dret de superfície que ara es planteja.

Justícia negocia l’ampliació  de 256 places a Mas d’Enric
2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A l’octubre, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va donar a conèixer el pla de presons per a aquesta legislatura, que consisteix a augmentar la seguretat, amb la implantació d’inhibidors de telefonia mòbil als centres penitenciaris i l’ús de drons per evitar l’entrada de droga, i la creació de 256 noves places a la presó de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès). Aquesta presó és una de les cinc que han sigut construïdes sota el règim de dret de superfície, que comporta la cessió del terreny perquè una empresa hi pugui aixecar l’edifici i n’assumeixi el manteniment durant un període de temps determinat. Fonts consultades per EL PERIÓDICO expliquen que a la Conselleria de Justícia "es treballa" amb l’empresa adjudicatària per ampliar les instal·lacions.

El juliol del 2005, la Generalitat va adjudicar el dret de superfície a l’empresa Comsa Concesiones & Emte, que va construir la presó tarragonina. Quatre anys més tard, el setembre del 2009, va ser constituïda la societat Superficiària CP Mas d’Enric, per a l’"explotació" d’aquest dret de superfície i la conservació del centre penitenciari, a canvi del pagament d’una quota anual per a l’Administració.

El 2018, Comsa & Emte va traspassar les accions que tenia en aquesta mercantil a la companyia gestora Mircom Concesiones de Infraestructuras, vinculada a Comsa Concesiones i a un hòlding d’inversió. El projecte de presó va ser desenvolupat entre aquell any i 2012, tot i que no va començar a operar fins a finals de novembre del 2015.

Més població reclusa

Un dels objectius d’aquest pla de centres penitenciaris per a aquesta legislatura és fer front al creixement continuat de la població reclusa així com evitar la seva saturació. Al juny hi havia 8.769 presos a les presons catalanes; al setembre eren 9.098, 329 més, un 3,75% més en només un trimestre.

El model de predicció amb què treballa la Conselleria de Justícia preveu una mitjana d’increment semestral de l’1,59% i una mitjana del 3,21% anual. Aquest vaticini no solament es compleix, sinó que se supera. Davant aquesta situació i en previsió de l’evolució en el futur, l’Executiu català conclou que hi ha un dèficit de capacitat als centres penitenciaris d’homes adults i règim ordinari.

El pla també té en compte l’"obsolescència" i la necessitat d’adequació dels centres penitenciaris actuals, unes reformes que estan planificades al centre de Ponent (Lleida) i Brians 1, a Sant Esteve de Sesrovires.

Notícies relacionades

A més, encara estan pendents la construcció del Centre Obert de Barcelona, a la Zona Franca, que estarà a punt el 2026, i la nova presó de dones, també a la Zona Franca, tot i que per a aquest no hi ha data prevista d’entrada en funcionament.

El pla integral de presons també recull un altre apartat, com és l’ús de mesures tecnològiques per augmentar la seguretat. El Govern té prevista la implantació d’inhibidors de mòbils a les presons catalanes, aparells que estan prohibits, per evitar que els presos es comuniquin il·legalment amb l’exterior, la instal·lació d’escàners corporals d’última generació i l’ús de drons per evitar l’entrada de droga i altres objectes per via aèria.