La burocràcia impedeix edificar 1,8 milions d’habitatges

Aquest és el principal causant del greu problema d’accessibilitat a l’habitatge existent a Espanya, segons coincideixen des de propietaris, fins a promotors i administracions públiques. I així es va posar en relleu en la primera entrega de l’especial Desafiament habitatge en 12 mesos, que ha posat en marxa EL PERIÓDICO, en què es xifra en al voltant de 700.000 el dèficit actual d’habitatge.

Garbuix de tràmits

Perquè el propietari d’un terreny hi pugui construir ha de seguir una llarga llista de tràmits, entre els quals destaquen autoritzacions per part de l’ajuntament i la comunitat autònoma pertinent, així com el desenvolupament d’un pla de sectorització, un pla parcial o un pla especial (depenent de l’estat de transformació dels terreny). I per a tots aquests plans es necessiten centenars d’informes d’organismes tan variats com les confederacions hidrogràfiques, les companyies elèctriques, la Direcció General de Carreteres, la Direcció General de la Costa i el Mar i els gestors ferroviari (Adif) i aeroportuari (Aena), a més d’organismes mediambientals que poden retardar o fins i tot tombar el projecte. A més, la gestió d’aquests informes no es pot fer alhora, sinó que s’ha de portar a terme de manera successiva, ja que es necessita l’aprovació d’un per posar en marxa el següent.

Segons l’informe Mercado immobiliario en España: tres claves para bajar la tensión, elaborat per l’OBS Business School, a Espanya hi ha prou terreny físic per construir, però no s’han completat tots els tràmits necessaris per poder iniciar les obres. En algunes províncies, com Toledo i Almeria, si el sòl urbanitzable es posés en marxa generaria una sobreoferta de cases que el mercat trigaria 30 anys a absorbir. Mentre que en altres zones, com Madrid, Barcelona, Alacant, Biscaia, Navarra, les Balears, Guipúscoa i Cantàbria, es podria esgotar en menys de 15 anys, "un temps veloç en termes de planificació urbanística municipal".

L’informe també assenyala que "el temps mitjà necessari per desenvolupar aquests nous àmbits és "de 10 a 15 anys" i "atesa la inseguretat jurídica existent en l’actualitat, els terminis poden allargar-se fins a arribar, fins i tot, a superar els 20 anys".

Els casos de Madrid i Barcelona

Amb tot, hi ha urbs on l’expansió és molt limitada, com a Madrid. La capital es pot estirar pel sud-est, a través dels nous desenvolupaments de Valdecarros, Berrocales, Los Cerros o Ahijones; al nord, amb Madrid Nuevo Norte o, fins i tot, a l’est, quan es posi en marxa la Nueva Centralidad del Este, barri que es desenvoluparà sobre els terrenys pensats per allotjar la Vila Olímpica. En total, hi ha projectats més de 150.000 habitatges en els pròxims anys. No obstant, en altres ciutats és converteix en pràcticament impossible, com és el cas de Barcelona, a l’estar limitada per accidents geogràfics que n’impedeixen l’expansió, com el Mar Mediterrani, el riu Besòs i el riu Llobregat i també el Parc Natural de Collserola.

Notícies relacionades

Els últims espeternecs de la borrasca Emilia encenen avisos per pluja i tempestes al litoral mediterrani

Joan Roig dimiteix com a alcalde d’Alcanar a ‘Salvados’: «Ens ve una cosa molt greu, molt greu»

Segons càlculs fets per aquest periòdic a través de les dades que ofereix el Sistema d’Informació Urbana (SIU) del Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana, prenent com a referència uns valors mitjans i baixos de densitat i tenint en compte els terrenys pendents d’urbanitzar, les deu ciutats amb més població d’Espanya (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Múrcia i Las Palmas de Gran Canària) compten amb capacitat per aixecar al voltant d’1,85 milions d’habitatges, més de dos terços a Múrcia i a Madrid. Per contra, València i Barcelona en conjunt només tenen espai per a al voltant de 40.000 pisos.

¿Si hi ha terrenys disponibles per construir, per què no es transformen per tal de fer-los hàbils? La resposta és jurídica perquè qualsevol modificació urbanística dins de la planificació del sòl té rang normatiu de reglament, que decau en la seva totalitat si presenta alguna deficiència, per petita que sigui sense possibilitat de correcció, que pot ser, per exemple, la falta d’algun informe d’impacte. Així doncs, qualsevol ciutadà o associació pot impugnar el procés amb facilitat als tribunals i l’administració està obligada a cancel·lar el canvi i a iniciar tots els treballs des del principi.