D’antic teatre a superlaboratori

S’estima que hi ha uns 40 milions d’europeus que pateixen símptomes de depressió i 10 milions més que pateixen demència, xifra que es podria duplicar d’aquí al 2050. Els hàbits de vida del segle XXI i l’augment de la longevitat van acompanyats d’un increment de les malalties neurodegeneratives i de les que impacten en la salut mental. Davant l’avenç d’aquests trastorns, la Universitat de Barcelona (UB) desafia a crear un centre d’investigació en neurociències capaç de practicar assajos preclínics amb adults i menors, fabricar dispositius, dissenyar teràpies i desenvolupar tecnologies per millorar la vida dels pacients i els seus cuidadors.

El propòsit –un dels més transcendents per a la UB en els pròxims anys– es farà realitat després que el projecte hagi sigut un dels 14 seleccionats per la convocatòria Singulars Institucionals, finançada per fons europeus i pel Departament de Recerca i Universitats. Gràcies a aquestes partides, l’antic teatre amb 1.300 butaques del campus Mundet es convertirà en un gran laboratori d’estudi del cervell que es vol relacionar de tu a tu amb els més rellevants del món.

El suport econòmic europeu era imprescindible per materialitzar l’objectiu. La UB ha madurat el pla en els últims anys i ara ha aconseguit lligar les fonts de finançament per sufragar els 11,8 milions d’euros que costarà que la vella sala d’actes per als menors orfes allotjats en les desaparegudes Llars Mundet es transformi en un edifici dedicat a l’experimentació.

Dins dels projectes singulars en què contribueix, la UE concedeix 5,9 milions d’euros dels fons Feder per sufragar el 50% de la construcció de l’anomenat Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN). L’altra meitat de la inversió l’assumeix la Diputació de Barcelona, propietària del recinte del campus, cedit a la UB des de 1991.

"A escala mundial"

"És una oportunitat de país, molt gran a escala mundial, per fer un salt molt important", remarca el director de l’Institut de Neurociències de la UB, el metge i catedràtic Jordi Alberch. "Tenim una neurociència de primera divisió; el que ens falta és tenir un camp adequat per jugar la Champions", assenyala el vicegerent de projectes estratègic de la UB, Jordi Bosch.

La remodelació ha d’estar acabada el desembre del 2028. Si es compleix el calendari, el BCAN començarà a funcionar en l’immoble reformat el 2029.

Per a Alberch, el futur centre impulsarà la competitivitat de la neurociència a Catalunya, que se situa "entre les 50 millors del món". "Està fent un gran canvi, si bé fins fa poc fèiem el mateix que Ramón y Cajal", apunta.

Alberch indica que el nou equipament serà inèdit a Espanya i vol que Barcelona participi en més estudis europeus, projectes amb empreses i consorcis científics. "Altres països han fet un salt que també hem de fer aquí, perquè, si no, ens quedarem com la Ramón y Cajal", diu el catedràtic.

Notícies relacionades

La ‘cosina’ sevillana visita la Moreneta

Una web destapa el negoci de crear imatges sexuals amb IA

Es calcula que el BCAN ocuparà unes 200 persones, reclutarà una quinzena d’investigadors principals i en sumarà entre 15 o 20 més d’associats. És la "substància grisa" de què parla Alberch: "Durant els últims anys hem incorporat molts joves, gent amb potencial que ve de fora i d’altres que tenim aquí. Portarem grans científics, però el projecte no arribaria a ser possible sense la base que tenim".

El director recalca que el BCAN no serà territori només per a metges i psicòlegs, que ja indaguen en el funcionament del cervell juntament amb físics, matemàtics i enginyers. "Encara el coneixem poquíssim, però ara és un moment molt atractiu, perquè confluïm molta gent per estudiar-lo, i això és molt apassionant", assenyala.