L’AMB impulsa la cooperació metropolitana internacional

L’acció internacional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha convertit en una eina estratègica per projectar el coneixement tècnic de l’administració més enllà del territori metropolità; posicionar les àrees metropolitanes a les agendes internacionals i contribuir a la garantia de drets a través de la cooperació internacional, en col·laboració amb la Unió Europea, les Nacions Unides i altres organismes multilaterals. A través de l’Àrea d’Internacional i Metròpolis Digital, la institució impulsa projectes de cooperació que promouen la governança metropolitana, la transició ecològica, la mobilitat sostenible i la gestió de l’aigua. Segons Jordi Castellana, vicepresident de l’àrea, "l’AMB manté un posicionament actiu davant la Unió Europea, Nacions Unides i altres organismes que impulsen polítiques urbanes, un engranatge que enforteix el conjunt del sistema metropolità".

L’activitat d’aquest organisme s’estructura en tres eixos: la representació de les agendes de l’AMB en organismes multilaterals; la participació i lideratge en projectes europeus i internacionals; i desenvolupar programes de cooperació i educació per a la ciutadania global i el desenvolupament urbà sostenible a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Mediterrani. Aquesta acció es desenvolupa a partir de les prioritats d’entitats sòcies de l’AMB i sempre en àmbits en què la institució té experiència, com l’aigua, els residus o la mobilitat sostenible.

L’AMB finança els seus projectes de cooperació internacional amb recursos propis, i destina el 0,7% dels seus ingressos a aquest àmbit. La seva acció avança amb iniciatives que aborden l’emergència climàtica, la desigualtat urbana i la gestió sostenible dels recursos.

D’altra banda, pràcticament tots els fons europeus que rep l’Àrea d’Internacional i Metròpolis Digital es destinen a actuacions dins del territori metropolità, com l’ampliació de la Zona de Baixes Emissions, la rehabilitació d’habitatges, la gestió de residus o l’impuls de les energies renovables. Durant el segon quadrimestre del 2025, la institució gestiona 48 projectes en total, amb un pressupost de 231,26 milions d’euros, del qual 135,84 milions provenen de subvencions. D’ells, 38 són europeus, 12 estan liderats per la institució i en 36 hi participa com a soci.

1. Treballs al nord-est de Síria

Des de fa vuit anys, l’AMB ha implementat fins a 19 projectes de cooperació directa al nord-est de Síria, una regió molt afectada per la guerra, la sequera i la precarietat d’infraestructures bàsiques. La col·laboració se centra a reduir la contaminació i els seus impactes, especialment dels residus sanitaris; millorar la sostenibilitat ambiental; i implementar infraestructures d’aigua potable. Amb una inversió de 2.158.657 milions d’euros, aquestes actuacions s’han portat a terme amb les entitats sòcies internacionals de la zona: Un Ponte Per (UPP), Mezzaluna Rossa, Kurdistan, Medico Internacional, la Mitja Lluna Vermella Kurda (HSK) i autoritats locals del nord-est de Síria.

En matèria de residus, s’ha desplegat un monitoratge d’un sistema integral per a la seva gestió en més de 40 hospitals i centres de salut, amb formació, equipament, protocols comuns i la construcció de tres noves infraestructures amb incineradores. També s’ha reforçat la gestió de residus sòlids urbans, inclosa la creació d’un centre de triatge i de compostatge al municipi d’Hasaka. En paral·lel, s’han realitzat intervencions en el cicle de l’aigua, com per exemple la rehabilitació del sistema de proveïment de Kobane, destruït durant els atacs del Daesh el 2014 i 2015; la construcció de quatre pous amb cloració i energia, la millora de la xarxa en centres sanitaris i la rehabilitació d’instal·lacions d’aigua i sanejament en 17 centres educatius.

Així mateix, l’AMB ha treballat en la implementació d’enllumenat municipal basat en energia solar. S’han instal·lat 179 llums solars al municipi de Qamishli, cosa que es tradueix en un total de 5,6 quilòmetres de la ciutat.

A més d’aquests projectes, la institució també ha donat resposta a les necessitats humanitàries urgents, sorgides arran dels conflictes bèl·lics de Síria i el terratrèmol del 2023.

2. Governança metropolitana a Guadalajara (Mèxic)

La ciutat de Guadalajara ha estat marcada, durant les últimes dècades, per una creixent urbanització, exposició a riscos naturals i reptes socioeconòmics. Arran d’aquestes problemàtiques, la Unió Europea va obrir el 2021 el programa EuropeAid, una convocatòria de projectes per promoure el desenvolupament urbà integrat a través d’associacions construïdes entre les autoritats locals dels estats membre de la UE i dels països socis de l’Agenda 2030 sobre desenvolupament sostenible.

Fruit de la col·laboració entre l’AMB i l’Àrea Metropolitana de Guadalajara (AMG), va néixer el projecte MetroResilience Guadalajara, desenvolupat entre el 2022 i el 2025, i finançat per la UE mateix. Amb un pressupost de 2,33 milions d’euros, els treballs es van desenvolupar a través de tres components principals, molt vinculats entre si: tres processos de participació perquè les metròpolis mexicanes ampliessin la seva capacitat d’adaptació i recuperació abans dels impactes que poguessin patir, una fase que va culminar amb la creació de l’Estratègia de Resiliència Metropolitana de l’AMB; la implementació dels Punts Verds Metropolitans (PVM), centres comunitaris de provisió i gestió de residus als nou municipis de l’AMG, inspirats en el model metropolità de gestió de residus de Barcelona; i la publicació de la Guia Política de Resiliència i Governança, document que recull els aprenentatges del procés per implementar-los en altres territoris al llarg del món.

3. Mobilitat sostenible i inclusiva a Gran Maputo (Moçambic)

A Gran Maputo (Moçambic), l’AMB impulsa des del 2017 un projecte de mobilitat sostenible i inclusiva amb l’objectiu d’incorporar la perspectiva de gènere i diversitat en les actuacions portades a terme en el transport i l’espai públic. Amb un finançament d’1,7 milions d’euros, s’han implementat diverses mesures en la matèria, com un mapa de violències relacionades amb la mobilitat als principals corredors de la ciutat, la posada en marxa de la campanya L’assetjament no és un passatger i un protocol metropolità per gestionar casos de violència masclista en la mobilitat. Així mateix, s’ha dissenyat un model metropolità de parades d’autobús; s’ha aportat un enfocament equitatiu, inclusiu, segur i sostenible en l’espai públic i s’ha intervingut en espais estratègics, com l’hospital central de Maputo, fomentant la mobilitat activa. Aquestes accions formen part d’una estratègia a l’àrea metropolitana de Maputo definida per AMB, a partir del treball amb l’ajuntament de la ciutat, l’Agència Metropolitana de Transports i Arquitectura sense fronteres. Aquestes prioritats es van marcar a partir de les necessitats i interessos de les institucions locals. El projecte es caracteritza per mantenir els principis transversals definits en el Pla Directori de Cooperació Internacional de 2017-2019, 2020-2023 i 2024-2027: drets humans, sostenibilitat ambiental, governança democràtica, empoderament, equitat entre homes i dones i cultura de la pau i la no-violència.

Model d’acció per al futur

Aquests projectes a Síria, Guadalajara i Maputo són tres exemples d’una cooperació molt més àmplia que inclou, en total, més de 40 iniciatives en curs. Totes elles conformen un model d’acció internacional que projecta l’AMB com un actor de referència en acció internacional.

Notícies relacionades

Els Mossos detenen un home per haver assassinat la seva parella a l’Hospitalet de Llobregat

Brussel·les obre una investigació a Google per utilitzar contingut ‘online’ sense permís per entrenar la IA

L’organisme metropolità respon, d’aquesta manera, a alguns dels desafiaments globals actuals a les grans urbs: canvi climàtic, governança metropolitana, gestió de residus i mobilitat sostenible. El seu treball proporciona coneixement i experiència en planificació urbana i sostenibilitat.

A més a més, l’impacte dels seus projectes s’estén per tot el món, en territoris com l’Àfrica (Tunísia, Moçambic) i l’Amèrica Llatina (Mèxic, Salvador), amb efectes replicables en altres grans metròpolis, on l’experiència de Barcelona i altres ciutats importants resulta un component clau.