Un arriscat boom de satèl·lits

Són dues cares de la mateixa moneda i, segons afirmen els experts, d’un debat emergent que cal abordar al més aviat possible pel bé de la ciència. La carrera per desplegar megaconstel·lacions de satèl·lits en l’òrbita terrestre baixa està revolucionant les telecomunicacions, l’estudi del canvi climàtic i la gestió d’emergències. D’altra banda, però, està transformant la nostra visió del cel i la nostra mirada cap a l’univers. Un estudi publicat dimecres a la revista Nature afirma que el boom d’aquest tipus d’objectes espacials ja està esbiaixant la visibilitat de telescopis espacials com el Hubble i que, a més, amenaça de reduir fins i tot un 96% de les imatges dels instruments d’última generació que es desplegaran en els pròxims anys. I això, afirmen els científics, podria afectar des de la nostra capacitat de buscar vida més enllà del nostre planeta fins a la nostra habilitat per detectar asteroides potencialment perillosos per a la Terra.

560.000 satèl·lits

El treball, liderat per l’investigador Alejandro Borlaff, de la NASA, quantifica per primera vegada l’impacte del tsunami de satèl·lits desplegats en l’últim lustre i el potencial dels llançaments previstos per als pròxims anys. El 2019, s’estima que en l’òrbita baixa terrestre hi havia al voltant de 2.000 satèl·lits. Ara, aquests aparells ronden entre les 12.000 i les 14.000 unitats. I de continuar així, s’estima que abans de 2040 hi haurà un total de 560.000 aparells en un rang d’altitud d’entre 160 i 2.000 km sobre la superfície de la Terra. Segons expliquen els experts, cada un d’aquests dispositius, per petits que siguin, són capaços de reflectir la llum tant del Sol com de la Lluna i, per tant, generen una brillantor pròpia. L’acumulació de tots ells, amb els seus respectius recorreguts, està alterant les imatges d’alta precisió que prenen els telescopis.

Les grans constel·lacions de satèl·lits com la impulsada per Elon Musk a través de SpaceX, que ja sumeixi més de 10.000 instruments desplegats en l’espai, s’han convertit en un eixam gegant de vespes que voletegen d’un costat a un altre davant unes càmeres que necessiten captar detalls amb una precisió inèdita. L’estudi afirma que en aquests moments en gairebé un 40% de les imatges captades pel veterà telescopi Hubble ja s’observa almenys una traça de satèl·lit. Però això no és tot. L’anàlisi afirma que, en cas de seguir així, en els futurs telescopis com el SPHEREx de la NASA, l’ARRAKIHS de l’Agència Espacial Europea (ESA) i Xuntian de la plataforma Xina podrien veure fins al 96% de les seves imatges afectades.

La magnitud del problema és tal que es calcula que durant les pròximes dècades en cada fotografia del Hubble es podrien arribar a veure fins a 2,14 satèl·lits, en les del SPEHEREx uns cinc, en l’ARRAKIHS gairebé 70 i en el Xuntian més de 90.

Pèrdua de dades

Notícies relacionades

Els agents rurals extremen el control de la zona zero de la pesta porcina i no descarten ampliar el rastreig fins als 20 quilòmetres

‘Prepara’t. Protegeix-te. El teu kit sempre a punt!’

"Per a telescopis que depenen de llargues exposicions i del màxim contrast, això pot significar la pèrdua total de dades científiques", adverteixen els autors d’aquest treball, que reclamen a la comunitat científica buscar mesures per reduir l’impacte d’aquest fenomen. Per exemple, canviar l’òrbita a la qual s’envien els satèl·lits per evitar que interfereixin amb les observacions espacials, elevar encara més l’altura dels telescopis o reforçar els plans per eliminar les restes d’escombraries espacials generades per aquest tipus de missions ja que, sovint, hi ha satèl·lits amb només uns pocs anys de vida útil que es queden dècades pul·lulant en l’espai.

L’astrònoma Olga Zamora, de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, defineix com a "alarmants" els resultats del treball. "Hem de parar aquesta situació abans que sigui massa tard", resumeix Zamora. Alejandro Sánchez de Miguel, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, afegeix que "hem d’aplicar la legislació espacial ja existent".