La crisi de la vivenda està darrere del 62% de casos de sensellarisme

La crisi residencial és la principal porta d’entrada al sensellarisme a Catalunya. En concret, el 32% de les persones sense llar ho estan perquè van ser desnonades; un 16% perquè no van poder renovar el contracte de lloguer, i un 14% perquè no el van poder pagar. En resum, almenys un 62% de les persones sense llar a Catalunya ho estan perquè han tingut problemes relacionats amb la crisi del preu de la vivenda. Són dades del Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), un grup de treball impulsat des de la Conselleria de Drets Socials que ahir va presentar l’informe Estratègies contra el sensellarisme.

L’estudi apunta que al voltant d’un 20% de les situacions de sensellarisme es deuen a causes individuals com les addiccions, els problemes de salut o la pèrdua d’ocupació. El grup d’experts adverteix que malgrat que aquests últims motius "són molt menys freqüents" que els que es produeixen per la crisi habitacional, "es troben molt més presents en l’imaginari col·lectiu".

Aquestes xifres no només inclouen aquelles persones que dormen al carrer o en assentaments informals, sinó que engloben tot aquell que no disposa d’un habitatge propi. De fet, segons recull l’informe a través de l’anàlisi de les dades de l’INE del 2022, el 62% de persones sense llar viuen la major part del temps en albergs o centres d’acollida, mentre que un 12% pernocta a l’espai públic.

Els experts també conclouen que el fenomen del sensellarisme és crònic: el 44% de persones en aquesta situació porten almenys tres anys sense disposar d’un lloc propi per viure.

Un augment difícil de xifrar

Els investigadors del CETIS, no obstant, ho han tingut més difícil per establir una dada tan bàsica com és el nombre total de persones sense llar a Catalunya. Han explicat que, malgrat que sí que es pot concloure que hi ha hagut un augment sostingut de les persones sense llar, la falta de la uniformitat i la qualitat de les dades complica posar xifres exactes al problema.

L’enquesta de l’INE del 2022 –que només té en compte persones que han acudit a centres o serveis socials– conclou, per exemple, que el nombre de persones sense llar s’ha reduït a la meitat des del 2012. "No és una imatge que es correspongui amb el que veiem cada dia als nostres carrers", va assegurar durant la presentació de l’informe la investigadora i doctora en Economia Aplicada Sara Ayllón. En concret, l’INE xifra en 2.323 les persones sense llar a Catalunya el 2022, mentre que la Direcció General de Drets Socials –que fa enquestes a les unitats bàsiques dels serveis socials– calcula que el mateix any hi havia 39.035 persones en aquesta situació.

L’estudi del CETIS també posa llum sobre el perfil de les persones que es troben en aquesta situació. Basant-se sempre en dades de l’Enquesta sobre les persones sense llar de l’INE, l’informe conclou que el perfil més habitual de persona sense llar és un home (el 58% de les ocasions), d’entre 30 i 44 anys (42%) i de nacionalitat estrangera (54%).

El perfil mitjà, no obstant, amaga dos fenòmens en els quals l’estudi s’atura breument. D’una banda, les dones representen ara el 42% de les persones sense llar a Catalunya, mentre que el 2012 –any de l’enquesta prèvia de l’INE- la xifra era de tan sols el 12%. A més, també canvia el perfil dels estrangers, ja que s’ha registrat un augment significatiu de les persones procedents d’Europa, en detriment de les que arribaven des de l’Àfrica. "Crec que en l’imaginari col·lectiu de molta gent associem immigració i sensellarisme, però no és així", va voler destacar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, que va tancar l’acte de presentació de l’informe.

Notícies relacionades

"Era una noia molt feliç"

Més de 300 subinspectors dels Mossos no treballaran demà

En la seva intervenció, Martínez Bravo va assegurar que, "fins i tot abans de buscar les dades adequades" per fer un diagnòstic de la situació, la problemàtica del sensellarisme s’ha de tractar amb "la mirada correcta". "És un problema humà, no de tenir un poble o una ciutat en ordre", va defensar. En la lluita contra la problemàtica, i malgrat que la coordinació dels recursos per pal·liar aquesta problemàtica ha millorat en els últims anys –així ho demostra la redacció de Marc d’Acció 2022-2025 i la creació de les Gestores de Casos Complexos–, encara queda molt camí per recórrer.

Molts dels recursos de resposta directa, com l’accés a albergs o centres d’acollida, estan saturats o amb llargues llistes d’espera. A més, la intervenció de les administracions sol arribar molt tard, quan la pèrdua de l’habitatge és imminent o ja s’ha produït.