Jordi Puche: "Sembla que amb 12 anys els nenses facin mig adults de cop"
¿Creu que el sistema català hauria de tendir cap al model d’institut escola?
És un model idoni sobretot en dos aspectes. El primer, el territorial. L’institut escola pot ser una eina de cohesió sobretot a la Catalunya rural. A les poblacions petites hi ha un dèficit molt gran de xarxa pública de secundària. Als pobles d’entre 1.000 i 5.000 habitants, i ja no parlo dels més petits, la cobertura de la secundària no arriba a la meitat de les localitats. Aquí veiem clar que un institut escola pot ser el camí. Sembla que amb 12 anys els nens siguin de cop mig adults i han d’anar cap amunt i cap avall en autobusos, dinar a les quatre de la tarda...
¿I l’altre aspecte?
La continuïtat educativa entre etapes. El 2022 es va publicar un currículum que era unitari, amb la idea de garantir una continuïtat i buscar uns objectius en tota l’educació obligatòria, no tan fragmentats. I l’institut escola, evidentment, és un equipament que podria respondre molt bé a aquesta voluntat de fer una transició més natural, amb projectes educatius que puguin afrontar aquest currículum integrat. En aquest aspecte, el veiem com un equipament claríssim per poder afrontar la continuïtat curricular.
¿I per què creu que s’avança tan discretament? Cada curs se n’estrena algun, però encara estem en els 120 instituts escola: encara és un model minoritari.
Durant aquests últims anys, l’aposta més forta l’ha fet el Consorci d’Educació de Barcelona, més que la conselleria.
Això no atendria, llavors, la qüestió territorial que deia...
No, no. Barcelona aposta més per la continuïtat curricular i per generar projectes educatius singulars i que apostin per fer una transició entre etapes d’una manera més acompanyada. Hi ha evidències que l’alumnat quan passa de sisè a primer d’ESO es troba dificultats d’adaptació a la nova cultura de centre, a l’ambient... Canvien d’amics, d’entorn... Tots aquests canvis generen dificultats, i els alumnes més vulnerables són els que ho pateixen més. Així, un institut escola sí que podria ser un equipament idoni per acompanyar aquesta transició, tot i que no necessàriament ha de ser un model únic.
Si el teu fill va a un institut públic, pot ser que no faci cap tarda a la setmana, mentre que en un institut escola les pot fer totes... ¿Diria vostè que té sentit un sistema tan desigual?
Les diferències administratives entre un institut ordinari i un institut escola són enormes. En un institut escola conviuen professorat de secundària amb professorat de primària, que pertanyen a cossos administratius diferents, amb dedicació horària diferent, horaris diferents...
I sous diferents...
Exacte. El que es reclama des de les direccions dels instituts escola és una normativa que els acompanyi. Que hi hagi informació i que la inspecció tingui la mirada d’institut escola, que sàpiga quin projecte educatiu tenen aquests centres.
¿Creu que els instituts escola estan pensats com un banc de proves? Amb el tema de les tardes sembla obvi...
Podria ser, però el que no és bo és que els centres ho visquin com si fos una imposició. Si realment l’Administració veu que l’horari partit és beneficiós i cal avançar cap allí, ¿per què l’imposen només als instituts escola? Des d’aquests centres això es viu com un desavantatge a l’hora de crear els equips [haver de treballar a la tarda converteix els instituts escola en menys atractius per als professionals, que prefereixen elegir un centre amb un horari només de matins].
Notícies relacionadesLes direccions lamenten no poder aplicar el decret de plantilles i els sindicats demanen que es derogui... ¿Com ho veu?
La crítica dels docents és cap a la manera en què s’ha aplicat el decret de plantilles. Si s’apliqués amb més transparència, segurament des dels sindicats no hi hauria tanta bel·ligerància. Les escoles han de tenir autonomia de centre, però fem-ho bé. ¿Decret de plantilles sí o no? En principi, sí, perquè afavoreix que els projectes educatius siguin més pròxims a la realitat del centre, però amb transparència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La lupa Araujo i el Barça se separen
- Crisi per la gestió del temporal Vilaplana va acostar Mazón amb el seu cotxe fins al Palau el 29-O
- Meteorologia Catalunya tindrà un hivern càlid i amb pluges al litoral
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "L’estació de la Sagrera encara necessita sis anys més d’obres"
- El més alt de la Vall d’Aran El poble de Catalunya que recomana ‘National Geographic’: amb cases de pedra, moltes flors i unes vistes espectaculars del Pirineu
- Funció pública Pujada salarial dels funcionaris: què ofereix el Govern, a quants treballadors afecta i quan es cobraria
- El Govern laborista calma els seus diputats amb ajudes a famílies pobres
- La Casa Blanca envia el secretari de Guerra a la República Dominicana
- França denunciarà AliExpress i Joom per les nines sexuals
- El Suprem francès confirma la condemna contra Sarkozy
