Més de 105.000 dones a Espanya pateixen l’impagament de les pensions

Les violències contra les dones, el dia de denúncia de les quals és el 25 de novembre, presenta múltiples cares. Assassinats, pallisses i violacions però també altres de més desconegudes i invisibilitzades. Per exemple, si l’agressor exerceix control, limitació o sabotatge sobre els recursos financers de la seva parella o exparella, ja sigui impedint-li treballar, vigilant les seves despeses o apropiant-se dels seus recursos, es produeix violència econòmica, el tercer tipus de maltractament més freqüent, per darrere de la violència emocional i psicològica de control. La prevalença és de l’11,5% de les dones a Espanya i les denúncies van en augment, però només el 40% dels espanyols sap identificar i reconèixer aquest tipus d’abús.

Dins de la violència econòmica, l’impagament de pensions alimentàries és una de les formes més comunes: permet perpetuar la submissió i el control i fa mal no només a la víctima, sinó també als fills de la parella, als quals es priva de recursos imprescindibles per a les necessitats bàsiques. Segons un estudi de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família (Aeafa), és present en dos de cada 10 divorcis i no sempre va aparellada a denúncies per violència de gènere. Una projecció de l’estadística apunta que prop de 105.000 dones es troben en aquesta situació.

No obstant, el pacte d’Estat contra el masclisme violent, que han renovat aquest any tots els partits excepte Vox, inclou per primera vegada la violència econòmica, la vicària i la digital com a formes de violència contra la dona i proposa una sèrie de canvis legislatius per prevenir-les i, en cas que es produeixin, castigar-les.

L’Executiu ha començat a legislar les agressions vicàries, que s’adrecen contra els fills per fer mal a la mare, amb un avantprojecte que defineix i tipifica, per primera vegada, un delicte específic. I està estudiant fer el mateix amb la violència econòmica, creant una definició jurídica i penalitzant tota una sèrie de conductes, perquè adquireix formes variades: una d’elles és l’impagament de pensions.

En referència a això, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, avança que s’ha constituït un grup de treball a la Delegació del Govern contra la violència masclista, format per diversos juristes, a fi que "aportin solucions específiques" destinades a modificar la llei d’enjudiciament criminal i el Codi Penal per "incorporar i endurir el maltractament econòmic, que és una forma de disminuir la capacitat i l’autonomia econòmica" de les dones afectades.

Quant a l’impagament de pensions, ja existeix un delicte específic. No obstant, el problema és que molts homes es declaren insolvents per no pagar, mentre s’acumulen dilacions indegudes en l’execució de les sentències. Davant aquest fet, Igualtat encarregarà al CGPJ que proposi "una solució" perquè "la clau és l’execució de les sentències i que s’executin en temps i forma, de tal manera que les dones no se sentin desprotegides quan ja tenen una sentència condemnatòria", segons explica Redondo.

En aquest sentit, la jutge Lucía Avilés, vocal del CGPJ, quan era titular del Jutjat Penal número 2 de Mataró, el 2021, va presentar una iniciativa legislativa destinada a fer que el Codi Penal reculli la violència econòmica i, especialment, l’impagament de pensions com una modalitat de violència de gènere, hi hagi o no denúncia per maltractaments. La seva proposta va venir motivada per una sentència d’impagament de la pensió, dins d’un procés de divorci, que segons el seu parer "va maquillar" que l’home havia sigut condemnat per violència de gènere. Avilés va fer una exposició raonada al Govern perquè tipifiqui la violència econòmica, d’acord amb el Conveni d’Istanbul, i s’inclogui una clàusula de reparació del dany de l’impagament de pensions. No obstant, tot i que la seva proposta ha sigut recollida en el pacte d’Estat, quatre anys després, encara no s’ha portat a la pràctica.

Es pot destacar que tant el Tribunal Suprem com diverses sentències ja han dictaminat que "l’impagament de pensions és una forma de violència de gènere". "L’incompliment d’aquesta obligació deixa els mateixos fills en estat de necessitat [...] i el progenitor que els té en custòdia, a portar a terme un excés d’esforç, privant-se d’atendre les seves pròpies necessitats", indica una decisió del Suprem del 2021.

Els juristes especialitzats comparteixen que cal tipificar la violència econòmica i reformar el delicte d’impagament de pensions. El Codi Penal estableix que l’impagament de dues mensualitats consecutives o quatre de no consecutives és delicte; "però l’acusació ha de demostrar que va ser voluntari i que el deutor té capacitat econòmica suficient i no paga per decisió pròpia, no per una falta sobrevinguda i insalvable de recursos", segons explica Lola López-Muelas, presidenta de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família.

Per això, proposa reformar el Codi Penal per elevar les penes i introduir un tipus agreujat per a impagaments prolongats o que causin greus perjudicis al menor o a la mare. Així mateix, planteja crear un fons estatal que compensi les pensions impagades, així com la creació d’un registre de deutors, per facilitar els embargaments i la localització dels béns, si han sigut ocultats. També demana fixar-se en mesures implantades en altres països com la retirada del passaport o prohibir l’accés a esdeveniments, com partits de futbol, si són a la llista de morosos.

Notícies relacionades

"El periodisme és més necessari que mai"

El millor sentitde l’humor

"Sola i desemparada"

Carmen es va separar de la seva parella el 2012, però no es va poder divorciar fins al 2019, perquè "ell no volia". El jutge va atorgar a Carmen la custòdia dels nens i al marit un pagament de 300 euros al mes, una quantitat que no va pagar des del primer dia perquè es va declarar insolvent. Carmen no ha denunciat perquè "no té fe en la justícia ni diners per a advocats". "Ell dirà que no té feina, la sentència no es compleix i ¿jo què? Jo ho he de complir tot. Estic sola i desemparada", diu amb ràbia.