Gastronomia, oci i esport es fusionen al Roig Arena
La catedral de l’oci a València es col·loca a l’avantguarda europea dels espais per a espectacles i esdeveniments esportius o empresarials, però, a més, l’oferta culinària de l’interior reivindica les arrels mediterrànies i manté un compromís ferm per defensar el proveïdor.
Com passa en tots els plaers de la vida, no hi ha un gaudi complet si no hi intervenen tots els sentits: tocar, veure, sentir, olorar i assaborir. Si són presents els cinc és que l’experiència val la pena. Això mateix, que segur que al lector li evoca diverses situacions viscudes, es produeix quan un se submergeix en el gegant Roig Arena a València.
Ho veus en el seu impressionant disseny arquitectònic recobert de 8.600 plaques porcellàniques de color gris; ho sents quan t’embolica el rugit dels 20.000 fans que s’hi poden arribar a congregar per gaudir d’un concert; ho toques mentre recorres els anells que l’estructuren per arribar al teu destí, i ho olores i assaboreixes en el moment que et deixes portar per les propostes gastronòmiques que hi trobes en aquest colós que ha transformat la vida social i cultural de la ciutat de València.
Una oferta "transversal"
Levante-EMV, diari de Prensa Ibérica com aquesta capçalera, recorre de la mà del cuiner –com prefereix que el defineixin– Miguel Martí les opcions culinàries que ofereix Roig Arena. El responsable de Restauració del complex destil·la passió pel que fa i la il·lusió li desborda quan parla del funcionament de les cuines que elaboren els plats que se serveixen al restaurant Poble Nou, a Ultramarinos Roig, a la zona d’El Mercat (tots amb servei els 365 dies de l’any) i a la cuina central on es preparen els càterings que serveixen a les zones reservades i esdeveniments privats. Per a ell, veure com tornen les paelles buides de les taules "és un moment de felicitat, el reconeixement més gran".
Cada un d’aquests espais presenta una proposta diferent que conforma una oferta "transversal", tal com la defineix Martí. "Mentre els pares poden xalar d’un arròs cuinat a llenya al Poble Nou, els fills faran el mateix amb un frànkfurt o una hamburguesa d’un dels locals d’El Mercat", explica el responsable de restauració de Roig Arena.
Sí, una paella feta a llenya "de taronger" dins del mateix recinte. Perquè això és precisament el que han aconseguit al restaurant gastronòmic de Roig Arena, que l’experiència sigui com les reunions familiars a la caseta d’un amic però envoltats d’un entorn absolutament tecnològic. Un match perfecte. "Volem explicar la cultura valenciana, ser didàctics però no només amb els comensals que vinguin de fora del País Valencià, sinó també amb els mateixos valencians", així que res millor que servir els arrossos com s’ha fet tota la vida aquí. Per això, "com que sabem que la millor paella sempre és la que cuina un, amb permís de la de les nostres mares, els que demanen paella poden entrar a la cuina a posar ells mateixos l’arròs", explica Martí. Un acte senzill, però ben carregat de significat: convidar el client a formar part del procés i ser transparents: "En moments en què sembla que tot és mentida, volem que els nostres comensals vegin com treballem".
Aquesta potent barreja de tradició i foc ha conquerit tota mena de públic i l’ha fidelitzat, fins i tot qui actua al Roig Arena. Per Poble Nou ha passat Sebastián Yatra, Joaquín Sabina –"que ens va dir que estava com al menjador de casa seva"-, Manuel Carrasco, Quevedo, Dani Martín i "el representant de Laura Pausini ja ens ha demanat taula i ens ha dit que ella vol posar l’arròs de la paella". El boca-orella també funciona entre els artistes.
El nom de Poble Nou i els termes d’ultramarins o mercat són tota una declaració d’intencions. Poble Nou és la pedania de València en la qual va créixer Juan Roig, un ultramarins, l’arrel de Mercadona, i ¿què hi ha més valencià que un mercat? Diferents opcions però amb la mateixa arrel 100% valenciana i amb el ferri propòsit de defensar el proveïdor.
Com a fill de "llauros", Martí és molt conscient del treball que hi ha darrere de cada producte. "Quan saps el que costa pescar els calamars de llotja, collir l’arròs o collir els tomàquets, el preu final et sembla un regal". El producte valencià que s’utilitza en les elaboracions és el fil argumental de la cuina de Roig Arena, és en definitiva una defensa del territori. "Mostrem un respecte enorme al sacrifici que hi ha darrere del treball dels productors", sentencia el xef.
¿I quin és el resultat de les creacions de l’equip d’"artesans" de la cuina que capitaneja Martí? Doncs una varietat gairebé infinita de plats que, a més, s’incorporen a la carta segons la temporada. "Els bolets i els pèsols de llàgrima estan en el seu moment, així que ben aviat els inclourem". De moment li preguntem pels seus imprescindibles de Poble Nou. "L’arròs de bullit i la paella valenciana, però no et pots perdre la revisió que hem fet del pijama, aquestes postres de la nostra infància. L’amanida de vuit tomàquets, el calamar de platja, la sípia 3 maioneses, perquè no vam ser capaços de decidir-nos per només una...", fa broma Martí.
Una cosa tan nostra com l’entrepà també és molt present. A Ultramarins Roig tenen un lloc d’honor el de blanc i negre amb faves, el de calamars i el de figatell d’Ontinyent. Perquè tot són productes de quilòmetre 0 i no perden de vista la cuina més arrelada, per això les coques tan típiques de la comarca de la Marina també són presents (compte amb la de titaina); el pastís de xocolata amb xurros fet amb el cacau de la firma valenciana Valor i la carxofa de Benicarló amb rovell, bolets i cansalada viada.
Al Mercat de Roig Arena també es cuina a casa. En aquest espai obert, vuit firmes valencianes disposen del seu propi racó gastronòmic. A la primera planta del complex es poden trobar hamburgueses, entrepans, truites, croquetes, frànkfurts i fins i tot galetes i dolços per acabar-ho de rematar. És un espai que està pensat tant per als qui volen fer un mos ràpid abans d’un concert o d’un esdeveniment, com per a qui prefereix seure amb calma i gaudir de la terrassa. I, per descomptat, totes les propostes es poden demanar també per emportar.
Hamburguesa gurmet
Notícies relacionadesL’última incorporació ha sigut Desig, una nova hamburgueseria que neix sota l’empara de Roig Arena. Fa uns dies va apujar la persiana per oferir hamburgueses gurmet. La proposta vol que l’experiència de gaudir d’un espectacle sigui completa.
Al costat de Desig, aquest gastromarket ofereix als foodies les propostes gastro d’altres marques, totes valencianes. Com ara Adicto y Adicta, del Grup Gastroadicto, que ofereixen una selecció de truites i croquetes; la Mesedora, el famós bar de dinars d’Algemesí, que en aquest espai prepara entrepans tan emblemàtics com l’aclamat Joselillo; Dicho, que aporta un toc asiàtic amb gyozas i un dònut teriyaki. A la proposta s’afegeixen Maverick’s, que reivindica la parella perfecta entre unes bones salsitxes i un partit de bàsquet; Dolç, l’opció ideal per tancar la visita amb galetes i pastissos artesans; i Xé Chicken, dedicat a hamburgueses, nachos i altres plats en què el pollastre és el protagonista. Difícil decidir-se ¿oi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dimiteix més de la meitat de la direcció d’ERC a Barcelona
- Consells pràctics Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives
- Portal de l’Àngel Bizarrap inaugura a Barcelona la botiga més gran de JD Sports a Europa
- Judici a l’Audiència Nacional ¿De què s’acusa Jordi Pujol i la seva família? Els arguments del fiscal i de la defensa
- El llegat d’Ernest Lluch
- L’economista Xavier Sala i Martín, sobre els salaris baixos a Espanya: “Mentre la productivitat vingui dels immigrants, no pujaran”
- Ramón Vallés, pilot de línies aèries: «Quan aterro a Barcelona m’encanta comunicar al passatge el nostre ‘skyline’: la Sagrada Família, el Tibidabo, Montserrat...»
- RES ÉS EL QUE SEMBLA Joan Laporta entra a la història del Barça
- Guanyador del 2025 El Català de l’Any, Javier Cercas: entre la veritat i la creació, per Álex Sàlmon
- El perfil més especial La Catalana de l’Any, Montserrat Fontané, vista pel seu fill Josep Roca: «Valenta, generosa, hospitalària»
