Catalunya imposarà a les ciutats un percentatge d’escombraries reciclades

Ara, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica esgota el calendari per intentar exposar l’avantprojecte de llei fins al final del 2025, com es va proposar en el pla legislatiu, tot i que fonts consultades per EL PERIÓDICO no descarten que l’assumpte es posposi fins al primer trimestre del 2026.

Durant les últimes setmanes, les converses de la conselleria de Sílvia Paneque amb les entitats a favor de la reducció de residus i els socis parlamentaris s’han intensificat. Paral·lelament, ajuntaments i administracions com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han enviat a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) diverses propostes perquè el Govern les tingui en compte.

En línies generals, l’esborrany en què es treballa no serà una esmena a la totalitat al que ERC va deixar al calaix. De fet, els documents traspassats pels republicans s’han fet servir per redactar la proposta actual. Hi haurà, però, alguns matisos per adaptar la norma a l’allau de reglaments estatals i europeus que s’han aprovat durant els últims dos anys, com ara els relatius a envasos, microplàstics i pèl·lets. El 2026, a més, està previst que Brussel·les doni llum verda a la llei d’economia circular i, per la seva banda, Espanya ha de posar en marxa el sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos, malgrat que els supermercats ja han deixat clar que es retardarà.

Objectius per municipis

En aquest context, Catalunya vol que la normativa autonòmica sigui una "oportunitat per a la indústria", en paraules del director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Albert Planell. Pel que fa als residus municipals, està previst que la llei estableixi uns objectius per a ciutats i pobles. D’aquesta manera, la majoria de les localitats es veuran forçades a aplicar sistemes de recollida selectiva com el porta a porta o els contenidors intel·ligents per millorar el percentatge d’escombraries reciclades. La normativa no obligarà a aplicar cap sistema concret, però sí que incentivarà la necessitat d’arribar a les fites assenyalades.

Encara no s’ha decidit si hi haurà sancions per als ajuntaments que incompleixin, però la idea amb què treballen els dirigents de la conselleria és prioritzar, per davant de les possibles multes, el suport als consistoris perquè puguin millorar les seves dades de recollida de residus. També s’inclouran "taxes justes" perquè els que separin bé paguin menys impostos que els que no ho fan correctament.

La nova llei també pretendrà incidir en les pautes de producció i consum –"rebaixar el consum esbojarrat", com ho defineix Planell– i reforçarà la recollida i el tractament de residus com els tèxtils i els sanitaris o higiènics, que avui dia no formen part de les fraccions habituals.

L’avantprojecte reforçarà l’anomenada responsabilitat ampliada del productor: és a dir, que les empreses que posen un producte en el mercat no solament siguin responsables de fabricar-lo i vendre’l, sinó també de finançar i organitzar la gestió dels residus que genera.

Moda ràpida i barata

Notícies relacionades

La falta d’oferta d’habitatge a Espanya, Tema del Diumenge

Ferran Pujol, director de BCN CheckPoint: "Hi ha unitats del VIH que tenen aturats els programes de la Prep"

Un dels àmbits en què la norma vol accelerar l’economia circular és el tèxtil. El Govern preveu impulsar un sistema col·lectiu de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP) per al sector. El context ha canviat de manera brusca els últims anys. La sobreproducció de moda ràpida i barata, juntament amb l’entrada massiva de roba nova i de segona mà procedent de llocs com la Xina, ha tensionat el sector i ha posat contra les cordes entitats que tradicionalment exportaven o reutilitzaven aquestes peces (n’hi ha que fan de mal reutilitzar per la baixa qualitat). Encara no s’ha decidit si s’obligarà les grans botigues a incloure una secció de roba de segona mà, com suggeria ERC en l’esborrany, però sí que es preveu impulsar un model d’economia tèxtil circular.

El Govern també estudia la creació d’un SCRAP específic per a residus higiènics com bolquers o compreses, una proposta que ha reclamat, per exemple, l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La idea és que aquests productes es gestionin mitjançant un sistema semblant al d’altres tipus de residus ja consolidats com el vidre, el cartró o medicaments. L’objectiu final és reduir de manera significativa el volum d’aquests residus que avui acaben en la fracció resta, amb el cost ambiental i econòmic que això comporta per als ajuntaments.