La renúncia del bisbe de Cadis serà acceptada "pròximament"
Els prelats van fer ahir la seva primera reunió amb Lleó XIV. Argüello insinua que el Vaticà no trigarà a acceptar la dimissió de Zornoza.
La renúncia del bisbe de Cadis, Rafael Zornoza, de 76 anys, investigat per agressió sexual a un menor als anys 90, podria ser acceptada "pròximament" pel Vaticà, segons va suggerir ahir Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). La informació va ser proporcionada "no pel Sant Pare, sinó en un altre àmbit", i tampoc va precisar la data ni la manera, va afegir el prelat espanyol en declaracions als mitjans al Vaticà després de la primera trobada de la cúpula de la CEE amb el papa Lleó XIV.
La importància del cas Zornoza rau que es tracta del primer bisbe d’Espanya en afrontar una investigació d’aquest tipus (tot i que el prelat no ocupava aquest càrrec quan suposadament van passar els fets a Madrid). A més també és la primera vegada que es coneix d’un cas d’un bisbe acusat d’aquest delicte des que Lleó XIV és Papa. Per això era d’esperar que l’assumpte figurés entre els temes tractats durant les reunions dels nou bisbes espanyols de la Comissió Executiva de la CEE que van viatjar al Vaticà. I així ha sigut.
De fet, segons va precisar Argüello, els bisbes van tractar directament l’assumpte amb Lleó XIV, que no els va afegir cap informació durant la reunió d’una hora. "Ha escoltat això i, lògicament, perquè així ho estableix el dret canònic, ja que per la via civil aquest procés està prescrit", va afegir Argüello. Alguns mitjans van afirmar que l’acceptació de la renúncia de Zornoza era "imminent" i fins i tot van assenyalar divendres passat com a data per a això, una cosa que finalment no va passar.
En aquest context, el cap dels bisbes espanyols també va defensar el "camí" cap a una millora institucional en les pràctiques per reparar les víctimes que ha emprès l’Església espanyola. "Aquest camí és el que està obert actualment i hem rebut la confirmació d’aquest procés per part de la Santa Seu. Hi ha centenars d’oficines obertes a tot Espanya, a totes les diòcesis" va dir. Per això, va remarcar, la CEE manté "dos drets: el dret de qualsevol víctima a plantejar el seu cas i el dret a la presumpció d’innocència. Això ha de resoldre’s a través d’un procediment i, en aquest moment, l’esmentat procediment [davant el Tribunal de la Rota de la nunciatura] porta 15 dies obert", va indicar Argüello, insistint també que l’Església espanyola va posar en marxa l’any passat "un sistema de reparació integral que inclou víctimes els casos de les quals estiguin prescrits [per la via civil] o els acusats de les quals hagin mort".
No obstant això, va assenyalar que aquests processos són "en general, gairebé sempre lents" perquè són "garantistes". "Nosaltres creiem en l’estat de dret –va afegir–. L’Església accepta, fins i tot en casos de fa 30 anys, la possibilitat d’aixecar la prescripció i fer un judici. Però si volem que es respectin els drets de totes les parts implicades, això suposa respectar unes garanties procedimentals".
Les seves declaracions van coincidir amb un altre discurs del Papa, dirigit a un congrés organitzat precisament per la Comissió de la Protecció dels Menors. Una al·locució en la qual Lleó XIV va remarcar la importància de "prevenir tota forma d’abús i retre comptes, amb veritat i humilitat".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fins a 46.400 euros l’any: el salari d’un maquinista de tren a empreses privades a Espanya
- Cultura popular Valls estrena la seva nova Àliga recuperant la imatge de la figura barroca destruïda el 1936 durant la Guerra Civil
- Ratificació de les administracions Òscar Playà combinarà la direcció de Rodalies de Catalunya amb el càrrec de conseller delegat de l’empresa mixta
- Canvi ferroviari Adif demana suspendre el trànsit nocturn d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona per manteniment i Renfe suprimeix tres AVE
- Hackeig a l’Administració Hisenda investiga un possible ciberatac que comprometria dades en el seu poder
