"En la fe hi trobem pau i calma"

"La meva fe i la meva vida són recerca constant: no espero trobar o, més ben dit, espero trobar coses que m’ajudin a continuar buscant", afirma la Sira, professora amb estudis de clàssiques i anglès i educada en la fe cristiana. "La fe és una cosa que t’és donada. Soc catòlica, però si hagués nascut en un altre context amb una religió diferent, penso honestament que l’hauria adoptada perquè per a mi és una resposta transcendental", assenyala.

Cadascú entén la fe a la seva manera, explica, i per a ella "té dos fonaments: oració interior i participació en comunitat". La viu en el terreny individual, però també en l’àmbit parroquial o participant en trobades europees. I, sobretot, s’emociona quan parla de l’escola Cantorum. "No tinc paraules per descriure tot el que aporta a la meva vida la nostra muntanya santa, ni podré agrair-ho mai prou. Cantar a Montserrat, cantar aquesta música i aquests textos escrits per persones que ens han precedit i que tant l’han estimada, és únic".

El compromís

A la Sira, els valors de Jesús la fan "anar més enllà" d’on aniria per ella mateixa. "En un món en què l’egoisme o el mateix benestar són tan valorats, em condueixen al compromís o a l’autocrítica". Admet que té "la sort d’haver nascut en un ambient prou privilegiat per tenir temps per pensar sobre preguntes transcendents".

Malgrat tenir la mateixa edat, la història de Sara Segarra, estudiant de Farmàcia, és molt diferent. "El meu pare és agnòstic i el meu germà, ateu. La meva mare, cristiana no practicant, va aconseguir encomanar-me la seva espiritualitat. Voluntàriament, vaig fer la confirmació. De nena, el meu entorn no era religiós, i encara menys quan vaig entrar a la universitat. Llavors vaig començar a desvincular-me’n, a assumir els missatges de rebuig de l’Església", explica.

Sis anys després, tot va canviar. Va decidir anar-se’n a Tijuana (Mèxic) com a voluntària en projectes educatius i comunitaris. On molts perdrien la fe, enmig de tanta injustícia i dolor, ella l’hi va trobar gràcies a "gent que vivia la religió estimant i compartint. Vaig començar a tenir una percepció completament diferent de Déu. Em van inspirar en la seva vida, connectaven amb una cosa ben preciosa i, a través d’aquesta cosa, amb els altres. Tot tornava a tenir sentit per a mi".

Van ser la suma de moments i noms el que la va portar a sentir que "hi ha una cosa per la qual val la pena lluitar", tot i que un dia, en oració, va sentir que era escoltada, que no estava sola. "Vaig pensar que potser hi havia alguna cosa que m’havia perdut, però la fe estava en mi i podia trobar-la", diu.

A la Sara, la seva fe li ha aportat refugi: "Quan tenia set anys, preguntava als meus pares que on començava i s’acabava l’univers. No sabien què respondre’m i m’angoixava. Déu és el refugi d’aquesta angoixa, però també creació i bon pastor, un ésser diví que t’acompanya i que vol el millor per a tu".

Inquietuds personals

Alejandro Salcedo (27 anys), arquitecte, afirma: "Els joves hem de ser protagonistes, prendre les nostres decisions i saber que l’important és el que ens bull a dins i necessitem expressar". L’Ángel pertany a la comunitat parroquial del Poble-sec i és responsable de Joves d’Acció Catòlica, un moviment de grups de revisió de vida. Com la Sira, va rebre la fe dels pares. Va néixer a Colòmbia i de petit va venir a Barcelona. Tot i així, reconeix que una sèrie d’inquietuds personals a les quals no trobava resposta són les que el van portar a mantenir-se en la fe heretada, que s’enforteix a mesura que creix.

"L’he treballada, l’he posada en dubte i me n’he fet conscient", assenyala. La seva fe també és compromís i servei. Fa vuit anys li van demanar que acompanyés un grup de nens –que avui ja són joves–, i així ho va fer mogut per la il·lusió "de veure’ls créixer, com a persones i com a cristians", assegura aquest noi, que considera el papa Francesc un referent.

Nil Agut (28 anys), graduat en Turisme, es defineix com a cristià gràcies a la seva escola més que no pas al seu entorn familiar. Explica que va estar als Germans de la Salle, i en el grup de joves a què encara pertany hi va trobar gent que "vivia la fe i l’evangeli partint de les persones i els aspectes de la vida real, sense grans pretensions i amb un missatge de defensa dels drets humans". Actualment, dirigeix el Casal de La Salle Sant Martí i l’Aula Natura La Salle Bagà. La seva fe li aporta "un punt de partida per treballar l’espiritualitat, igual que la gent que fa mindfulness o meditació", assenyala.

Óscar Guerrero (29), filòleg i doctorat en Literatura, es defineix com a cristià, "més concretament com a protestant". "No vaig créixer en una família catòlica ni vaig ser batejat. Recordo que de nen vaig demanar fer catequesi perquè vaig anar a la comunió d’uns amics i em va fascinar. Quan me’n vaig anar a viure a Texas, em va acollir una família que anava a l’església luterana. Durant aquell any em vaig anar acostant a la fe, em vaig comprar una Bíblia i vaig començar a aprofundir-hi".

Viure la fe

Amb un peu entre Catalunya i Dallas, reconeix que viu la fe "d’una manera íntima i personal". En aquest camí hi va trobar "la pau, la calma i la confiança que no hi ha res que sigui massa terrorífic". "Tot el que ens envolta i tot el que vivim forma part d’una cosa molt més gran, que ara no podem veure, però que es farà realitat en un moment o altre. Per a mi, la fe és una manera de viure i de relacionar-me amb els altres".

Neus Llorens, també filòloga i responsable de Pastoral de Joves d’Escola Pia, afirma que la seva fe "es fonamenta en una esperança ferma i profunda, en la creença que veure a tothom com a fill de Déu ens porta a construir un món més fratern". "Sense aquesta dimensió de compromís, de mirada, de què li passa a l’altre, a qui pateix, la meva fe seria buida", apunta. La Neus va ser educada en el cristianisme per la seva família, però reconeix que la seva fe "s’ha construït d’una manera lenta i reposada, en diferents espais i buscant un mirall en altres persones i amb creences diferents".

Quan tenia 25 anys, la va convertir en seva. Com la Sara, aquesta fe li aporta sentit i "esperança intensa, que avui costa molt de tenir-ne". "Una relació més profunda amb mi i amb les altres persones, i sobretot una relació personal amb Déu", assenyala. Avui viu la fe de manera personal, però també en parella, i malgrat que aquesta parella no es defineix com a cristiana, diu que parlen molt d’espiritualitat i transcendència. "També la visc a la meva parròquia de Vilanova o a la comunitat ecumènica de Taizé a l’estiu. Els meus germans són creients i hi comparteixo aquesta experiència. És bonic viure-la junts, no només com a herència de pares i avis, sinó com a decisió pròpia", apunta.

Prejudicis i crítiques

Notícies relacionades

El fenomen Rosalía rellança la religiositat entre els joves

BCN estrena 27 centres de culte i consolida l’auge evangelista

Aquests joves creuen que hi ha prejudicis sobre la religió, la fe o el compromís cristià. Ells, però, no s’han sentit gaire criticats. Saben que la societat "critica l’Església com a institució: “¿Com pots formar-ne part si ha fet això o allò altre?”, em pregunten. Som una gran assemblea, i en aquesta reunió de gent hi ha qui ha fet coses molt dolentes, però també hi ha qui n’ha fet de molt bones. No defenso les atrocitats fetes en nom de Déu perquè soc la primera a qui m’afecten. Em formo i em preparo per respondre a aquestes preguntes que em fan", explica la Sira.

El Nil assegura que el missatge que a ell l’impacta de l’Església difereixi "de la imatge que en tenen la majoria de joves, que vinculen la fe cristiana amb la història de l’Església com a institució, que no sempre ha sigut exemplar". L’Óscar comparteix que s’ha sentit més jutjat i criticat des de fora per la sorpresa de ser gai i definir-se com a cristià que no pas al revés. "Sempre em pregunten: “¿Com resols aquesta contradicció?”".