Mònica Martínez Bravo: "Estem revisant tots els ajuts socials per simplificar-los i agilitzar-los"

Llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctora en Economia per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), la consellera té una destacada trajectòria com a economista, investigadora i professora universitària, reconeguda pels seus treballs en els àmbits de la desigualtat, la pobresa i la millora dels serveis públics. En aquest sentit, ha reivindicat el que ella anomena "fontaneria dels processos"; és a dir, solucionar problemes. "Hi ha coses importants que han de funcionar bé. I arreglar procediments que no funcionen és un èxit, és el que la ciutadania vol", ha defensat, en contraposició a aquells polítics que abans de solucionar problemes, es dediquen a prometre i crear polítiques noves.

Li ha servit aquesta reivindicació per anunciar que la seva conselleria i la d'Economia han iniciat un procés de revisió de totes les prestacions socials existents, per posar ordre i amb això agilitzar els ajuts i aconseguir que arribin al màxim nombre de persones, amb l'objectiu en ment de reduir els nivells de pobresa: actualment un 35% dels menors de 16 anys, més de 400.000 nens i adolescents catalans, viuen en l'exclusió social.

"Hi ha un ecosistema d'excessius models de prestacions. Drets Socials i Economia estem analitzant com organitzar-les i quines podem integrar amb la idea de simplificar la vida a la gent", ha dit sense entrar en més detalls d'un procés que està en fases inicials. Martínez Bravo ha assegurat que existeix a Catalunya ciutadans que per vergonya o perquè perceben el procés complicat no sol·liciten ajuts. "Aquest problema es reflecteix en els índexs de pobresa".

Relacionat amb els ajuts socials, Martínez Bravo ha volgut desmuntar el bulo que els sense papers són els primers a rebre prestacions. "És tot el contrari. Els migrants sense papers, que no tenen ingressos, tenen més problemes per accedir als ajuts, perquè s'exigeixen requisits administratius que ells no tenen".

Un dels primers temes que Martínez Bravo ha abordat és el controvertit funcionament de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, l'antiga DGAIA ara rebatejada com a Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i Adolescència (DGPIA) per "marcar un abans i un després". La consellera ha agraït el paper dels mitjans "reflectint la preocupació de la població" per la protecció de la infància i també ha reconegut que el personal "feia temps que demanaven més recursos i no els van tenir".

I és que un dels problemes, ha diagnosticat la consellera, és que "l'increment demogràfic, l'augment de menors no acompanyats i de menors tutelats, no ha anat acompanyat de més recursos". "Hi havia coses a la DGAIA que no funcionaven i que no s'havien arreglat d'arrel. Hi havia hagut intents de millora, però calia anar més enllà", ha resumit respecte al procés de reorganització que ha impulsat la seva conselleria. ¿En quin estat està ara la reconversió? "Estem contents perquè hi ha una fulla de ruta. Hem prioritzat els àmbits més urgents, com la gestió de les prestacions a extutelats, i estem en procés de consolidació. Esperem que el 2026 els canvis floreixin", ha dit.

Preguntada per la possibilitat que siguin els jutges, i no la DGAIA, els que decideixin sobre el desemparament o tutela d'un menor, la conselleria ha explicat que hi ha converses en marxa amb tots els professionals implicats, però ha recordat que aquesta modificació s'ha d'aprovar al Congrés dels Diputats, on Junts ja ha presentat una petició en aquest sentit. "Cal canviar el model i avançar cap a un model on els drets de la infància siguin més forts i estiguin més garantits. En això estem treballant", ha defensat.

Encara que no ha volgut generalitzar, s'ha mostrat "convençuda" que "es podrien haver evitat casos de desemparament que han causat un agreujament a menors i famílies". Ho ha atribuït a "funcionaris massa cautelosos". "Estem estudiant com evitar que passi. Que no passa en general, però sí que hi ha hagut casos en aquesta categoria".

Martínez Bravo ha reivindicat l'ús de la tecnologia per millorar la gestió pública i reduir la burocràcia. En aquest context ha emmarcat els projectes de coordinació entre Drets Socials i Salut per millorar l'atenció a la dependència, o la creació d'una finestreta única en la qual els ciutadans puguin solucionar qualsevol procés de sol·licitud de prestacions. "És un repte majúscul perquè, per exemple, cada any hi ha un increment del 9% de sol·licituds de dependència. Hem de tenir bones bases de dades, formularis clars i connexió d'informació. Hi estem, encara que no es vegin els progressos. I quan ho aconseguim, això ampliarà la capacitat de canviar les polítiques públiques", ha dit, prometent processos "automàtics i resolts en dos dies".

Catalunya ha superat recentment les 3.000 persones centenàries. El Govern, ha assegurat la consellera, ja té "els números fets" per atendre la creixent longevitat. Cada any 13.800 catalans superen els 80 anys de vida, amb el que això comporta a nivell de necessitat de serveis. Martínez Bravo ha recordat que per això aquesta legislatura es crearan 6.000 noves places de residències (2.000 ja aquest any), amb la qual cosa hi haurà un augment del 10%.

Ha subratllat que el fenomen de l'envelliment "ens interpel·la a tots" i ha instat totes les administracions, inclosa la Unió Europea, a implicar-se. "En les pensions està tot estudiat, però en el que respecta a les cures dels grans, no", ha advertit. Ha assegurat que el model general de residències, les debilitats de les quals va fer evident la pandèmia, ha canviat a millor encara que continuen havent-hi reptes, com la millora de les condicions laborals dels professionals del sector.

Notícies relacionades

L’informe per erradicar la pobresa infantil a Catalunya proposa incloure la despesa en habitatge com a indicador de vulnerabilitat

Un restaurant de menú regentat per una família xinesa dona el primer premi del Nen a Sabadell

En aquest pla de millora d'atenció als grans, Martínez Bravo ha defensat que, paral·lelament a millorar la qualitat de les residències, l'Administració "ha de fer la vida més fàcil a les famílies perquè els grans puguin estar el màxim temps a les seves cases ben atesos", amb suports domiciliaris, centres de dia o la mateixa teleassistència.

Finalment, la consellera s'ha mostrat convençuda que l'Estat del Benestar és perfectament sostenible, però per això és clau el creixement econòmic i també la recaptació d'impostos. "L'Estat del Benestar no és un cost, és una inversió", ha subratllat.