Els alumnes amb autisme creixen un 400% en una dècada

L’alumnat amb autisme a les aules espanyoles ha crescut un 383% en els últims 13 cursos, passant de poc més de 19.000 alumnes durant el curs 2011-2012 a més de 91.800 en el 2023-2024, cosa que suposa un increment de gairebé 73.000 alumnes. D’aquests més de 91.800, 74.533 (81,12%) són nens i 17.344 (18,88%) són nenes, segons dades de l’últim informe de la Confederació Autisme Espanya elaborat a partir d’informació del Ministeri d’Educació. L’alumnat diagnosticat amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) representa ja un 31,37% del col·lectiu amb necessitats educatives especials associades a discapacitat: són el grup més nombrós.

Un increment que es deu a diversos motius. D’una banda, a l’ampliació dels criteris diagnòstics (ja no es diagnostica Asperger, ara aquestes persones s’inclouen en el col·lectiu TEA). També ha millorat el diagnòstic i hi ha més grans sensibilitat i consciència sobre què és el TEA entre la població en general, cosa que contribueix a augmentar la detecció (es veuen abans els indicis i s’acudeix a l’especialista).

Davant aquesta radiografia, des de l’associació Aprenem Autisme reclamen més recursos per a l’escola, inclusiva per decret, però a anys llum de ser-ho de manera plena. Una cosa que, lamenten, està impactant en el conjunt del sistema. "Sense baixar les ràtios i dedicar el personal necessari –que no són només més hores de vetllador, sinó més docents preparats, especialistes i psicòlegs–, l’escola no pot ser realment inclusiva; haver d’escolaritzar nens TEA a l’escola ordinària sense dotar-la dels recursos necessaris acaba generant un efecte contrari al que buscava el decret d’Escola Inclusiva: les famílies estan marxant a l’escola d’educació especial perquè senten que en l’ordinària no els poden atendre com necessiten", qüestiona l’entitat, que el 23 de novembre celebra la desena edició de la carrera solidària Correblau.

Abandonament escolar elevat

"La falta de recursos està generant un preocupant clima de rebuig cap a l’educació inclusiva per part de la comunitat educativa; tothom està a favor del decret, però no en com s’està aplicant. Així no. Han agafat una idea meravellosa, però se l’estan carregant al no implementar-la com tocava", lamenten des de l’entitat, convençuts que l’educació inclusiva és possible.

Notícies relacionades

Parlar de sexe a casa és tabú: quatre de cada 10 famílies eviten l’educació sexual

ALDI torna a llançar la gamma Special amb més de 150 propostes gurmet

Laia Peña, responsable d’intervenció i formació d’Aprenem Autisme, recorda que es tracta d’un dels col·lectius amb una taxa d’abandonament escolar prematur més alta. "Després de l’ESO és el desert del Sàhara", afegeix Esther Silva, mare d’una nena autista i membre de la junta de l’entitat.

Malgrat que els recursos en l’escolarització obligatòria continuen sent "absolutament insuficients", des d’Aprenem Autisme consideren que "el gran problema es produeix després de l’ESO". "Sembla que, a ulls de les administracions, aquests nens desapareixen al complir els 16 anys; existeixen els Itineraris Formatius Específics (IFE), una FP adaptada que dura quatre cursos, però has de tenir una discapacitat de lleu a moderada per poder accedir-hi. Si ets autista, però no tens reconeguda una discapacitat, no hi pots accedir, i si la tens greu, tampoc pots; a més, hi ha poca oferta i poques places", denuncia Silva. "Nou de cada 10 no accedeix al mercat laboral", afegeix Peña.