COP30 al Brasil

La cimera del clima obre amb l’agenda més ambiciosa davant el negacionisme

Les negociacions inclouen reforçar els plans d’emissions per limitar l’escalfament per sota d’1,5 graus de mitjana, elaborar un full de ruta global sobre adaptació climàtica i mobilitzar 300.000 milions a l’any per ajudar el sud global.

Després d’un lustre de restriccions els grups ecologistes tornen a alçar la veu amb força

La cimera del clima obre amb l’agenda més ambiciosa davant el negacionisme
4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista especialista en ciència i medi ambient.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El 1992 el Brasil va organitzar la primera cimera del clima i va aconseguir, per primer cop en la història, posar sobre la taula la necessitat d’actuar davant una crisi climàtica que llavors semblava un escenari llunyà. Tres dècades més tard, mentre el món registra un inèdit auge de desastres naturals i extrems climàtics, el país torna a ser l’epicentre del debat global més ampli sobre polítiques climàtiques. "Ja no ens podem permetre una cimera basada en promeses i bones intencions. Aquesta ha de ser una trobada enfocada a solucions, a accions concretes i, sobretot, a l’ambició", va destacar ahir André Corrêa do Lago, president de la cimera del clima de Belém (COP30), en la inauguració oficial de la trobada. "Hem de guiar-nos per la filosofia de la mutirão, una paraula indígena que ens convida a deixar enrere les divergències i treballar de manera conjunta pel bé comú", va afegir en el primer plenari d’aquesta cimera, que aspira a mobilitzar més de 50.000 persones.

Diàleg i esperança

Les negociacions de Belém van començar oficialment amb una crida generalitzada al "diàleg, mobilització i esperança". El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, va intervenir en l’obertura de la trobada per recordar que aquest és el moment d’"accelerar l’acció climàtica" i, sobretot, "deixar enrere aquells que promouen el negacionisme i les guerres", en una clara al·lusió a Donald Trump i les seves polítiques anticlimàtiques. Davant això, Lula va demanar als governs del món que reforcin el compromís amb la causa, compleixin les promeses rebudes i avancin de manera clara en temes com el reforç dels plans de reducció d’emissions, la mobilització de fons per a programes climàtics i el desplegament d’iniciatives d’adaptació a escala global. "Es tracta de mesures que promouen el bé de la humanitat", va destacar Lula.

També va apel·lar a l’esperança Simon Stiell, secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que va afirmar que "la corba d’emissions comença a davallar gràcies als acords que es van prendre en sales com aquesta" però que, així i tot, "encara falta molt per avançar tant en els objectius de mitigació com en els d’adaptació i finançament climàtic". "Lamentar-se no és una opció. Ha arribat l’hora d’actuar", va destacar el diplomàtic, que va recordar que "no podem continuar mirant cap a una altra banda mentre els desastres climàtics continuen robant milers de vides, afectant el benestar de milions de persones i danyant l’economia arreu del món".

La primera trobada formal d’aquesta cimera va servir per desplegar, ja de manera oficial, quins seran exactament els temes de debat de la cimera. Així doncs, ahir els països van acordar centrar les negociacions en el reforç dels plans nacionals de reducció d’emissions per aconseguir limitar l’escalfament global per sota de la línia vermella d’1,5 graus de mitjana. També van pactar avançar a elaborar un full de ruta global sobre adaptació climàtica i els mecanismes per mobilitzar fins a 300.000 milions a l’any per ajudar els països del sud global a fer front als efectes del caos climàtic.

L’agenda de negociacions desplegada per Corrêa destaca des d’un inici com una de les més completes i ambicioses plantejades els últims anys tot i que, és clar, encara és aviat per saber si tots els debats arribaran a cap acord concret.

Notícies relacionades

Belém va iniciar la cimera posant el llistó ben alt. En part, perquè la urgència climàtica ho requereix. I en part, potser, perquè en temps de fragmentació política urgeix esgarrapar acords en tots els àmbits possibles. Ahir, el president de la conferència de Bakú (COP29), Mukhtar Babayev, es va mostrar preocupat per les esquerdes que es comencen a veure en els mecanismes de cooperació internacional i va demanar als països "reforçar l’esperit multilateral" en temps de divisió. Les seves paraules van coincidir amb la publicació d’un informe que constata que els EUA són el país amb més deute (gairebé vuit milions de dòlars) davant la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic.

La pressió per aconseguir un acord ambiciós va començar a sentir-se en l’ambient mentre, per primer cop gairebé en un lustre, els activistes van tornar a alçar amb força la veu. Després de les restriccions davant les protestes a les trobades de Sharm al-Sheikh, Dubai i Bakú, a Belém, al cor de l’Amazones els moviments ecologistes van tornar a cridar sense por. Diverses plataformes ecologistes van projectar sobre la façana de la cimera un enorme rellotge de sorra envoltat per una serp amb el lema "s’ha acabat el temps, és hora que els grans contaminants paguin". També es van viure protestes de grups indígenes locals reivindicant que s’escolti la seva veu a la cimera.