La cimera del clima obre amb l’agenda més ambiciosa davant el negacionisme

Diàleg i esperança

Les negociacions de Belém van començar oficialment amb una crida generalitzada al "diàleg, mobilització i esperança". El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, va intervenir en l’obertura de la trobada per recordar que aquest és el moment d’"accelerar l’acció climàtica" i, sobretot, "deixar enrere aquells que promouen el negacionisme i les guerres", en una clara al·lusió a Donald Trump i les seves polítiques anticlimàtiques. Davant això, Lula va demanar als governs del món que reforcin el compromís amb la causa, compleixin les promeses rebudes i avancin de manera clara en temes com el reforç dels plans de reducció d’emissions, la mobilització de fons per a programes climàtics i el desplegament d’iniciatives d’adaptació a escala global. "Es tracta de mesures que promouen el bé de la humanitat", va destacar Lula.

També va apel·lar a l’esperança Simon Stiell, secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que va afirmar que "la corba d’emissions comença a davallar gràcies als acords que es van prendre en sales com aquesta" però que, així i tot, "encara falta molt per avançar tant en els objectius de mitigació com en els d’adaptació i finançament climàtic". "Lamentar-se no és una opció. Ha arribat l’hora d’actuar", va destacar el diplomàtic, que va recordar que "no podem continuar mirant cap a una altra banda mentre els desastres climàtics continuen robant milers de vides, afectant el benestar de milions de persones i danyant l’economia arreu del món".

La primera trobada formal d’aquesta cimera va servir per desplegar, ja de manera oficial, quins seran exactament els temes de debat de la cimera. Així doncs, ahir els països van acordar centrar les negociacions en el reforç dels plans nacionals de reducció d’emissions per aconseguir limitar l’escalfament global per sota de la línia vermella d’1,5 graus de mitjana. També van pactar avançar a elaborar un full de ruta global sobre adaptació climàtica i els mecanismes per mobilitzar fins a 300.000 milions a l’any per ajudar els països del sud global a fer front als efectes del caos climàtic.

L’agenda de negociacions desplegada per Corrêa destaca des d’un inici com una de les més completes i ambicioses plantejades els últims anys tot i que, és clar, encara és aviat per saber si tots els debats arribaran a cap acord concret.

Notícies relacionades

Catalunya amplia un 30% les seves zones amb risc d'inundació: hi ha 170 quilòmetres més en risc

Més del 70% del professorat català considera que el currículum és «poc adequat» o «desconnectat de les necessitats reals»

Belém va iniciar la cimera posant el llistó ben alt. En part, perquè la urgència climàtica ho requereix. I en part, potser, perquè en temps de fragmentació política urgeix esgarrapar acords en tots els àmbits possibles. Ahir, el president de la conferència de Bakú (COP29), Mukhtar Babayev, es va mostrar preocupat per les esquerdes que es comencen a veure en els mecanismes de cooperació internacional i va demanar als països "reforçar l’esperit multilateral" en temps de divisió. Les seves paraules van coincidir amb la publicació d’un informe que constata que els EUA són el país amb més deute (gairebé vuit milions de dòlars) davant la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic.

La pressió per aconseguir un acord ambiciós va començar a sentir-se en l’ambient mentre, per primer cop gairebé en un lustre, els activistes van tornar a alçar amb força la veu. Després de les restriccions davant les protestes a les trobades de Sharm al-Sheikh, Dubai i Bakú, a Belém, al cor de l’Amazones els moviments ecologistes van tornar a cridar sense por. Diverses plataformes ecologistes van projectar sobre la façana de la cimera un enorme rellotge de sorra envoltat per una serp amb el lema "s’ha acabat el temps, és hora que els grans contaminants paguin". També es van viure protestes de grups indígenes locals reivindicant que s’escolti la seva veu a la cimera.