Els betablocadors no tenen beneficis després d’un infart lleu

Una revisió d’estudis, publicada ahir, confirma que l’ús dels fàrmacs betablocadors, que és un dels tractaments més estesos després d’un infart de miocardi, no redueix el risc de mort, de tenir nous infarts o d’insuficiència cardíaca en els pacients amb funció contràctil del cor normal. La investigació és tan robusta que obre la porta a canviar la pràctica clínica i que no es prescriguin en pacients que han tingut infarts no complicats.

A finals d’agost, un assaig espanyol i italià que es va publicar a The New England Journal of Medicine i The Lancet, ja va demostrar que els betablocadors, que prenen el 70% dels pacients després d’un infart, no aporten cap benefici a pacients que no han patit danys greus al cor, malgrat que s’han prescrit durant dècades. Va ser l’assaig REBOOT, que va incloure 8.505 malalts de 109 hospitals d’Espanya i Itàlia.

Els seus resultats van causar un gran impacte, fins al punt que tant el Ministeri de Sanitat com diverses societats científiques van cridar a la calma i van demanar als pacients que, abans de suspendre el tractament, consultessin amb el seu metge.

Diversos països

Però la nova anàlisi, publicada ahir a The New England Journal of Medicine i presentada al congrés de la societat americana de cardiòlegs, inclou dades de tots els assajos que s’han fet en la matèria, tant el REBOOT d’Espanya i Itàlia, com REDUCE-AMI a Suècia, BETAMI a Noruega, DANBLOCK a Dinamarca i CAPITAL-RCT al Japó. Un total de 17.801 pacients amb infart agut de miocardi i funció cardíaca normal, és a dir, que el seu cor continua funcionant correctament.

I els resultats confirmen, "de manera inqüestionable", segons el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) espanyol, que els fàrmacs betablocadors "no aporten cap benefici clínic" a aquest grup de pacients, que avui és majoritari. "Des d’ara, els pacients que siguin donats d’alta després d’un infart amb funció cardíaca normal ja no rebran betablocadors, i això és un dels canvis més importants en la cardiologia de les últimes dècades. Feia anys que sospitàvem que això era així, però fins que no hem fet aquests estudis, no hem pogut donar un missatge incontestable com el que donem ara", indica Valentí Fuster, director general del CNIC i president del Mount Sinai Fuster Heart Hospital i investigador tant de REBOOT com de la nova metaanàlisi

Per portar a terme la investigació, la meitat dels 17.801 participants va rebre uns betablocadors i l’altra meitat no. I, després d’un seguiment de gairebé quatre anys, al voltant del 8% va patir algun esdeveniment cardiovascular important, com un nou infart o insuficiència cardíaca, i alguns d’ells fins i tot van morir. Però el percentatge va ser similar en els dos grups.

Els investigadors també van comprovar que no hi ha beneficis a l’analitzar per separat la mortalitat (tant total com d’origen cardíac), els nous infarts, la insuficiència cardíaca o les arrítmies greus. Els resultats van ser similars en tots els grups de pacients, sense importar la seva edat, sexe ni el tipus de betablocador que utilitzaven.

L’estudi REBOOT va donar dades preocupants, ja que es va observar que l’ús de betablocadors en les dones podria ser perjudicial, però l’efecte advers no s’ha confirmat en la revisió dels cinc assajos clínics.

Borja Ibáñez, investigador principal de l’estudi, director científic del CNIC i cardiòleg a la Fundació Jiménez Díaz, emfatitza a més que "els betablocadors continuen sent un tractament essencial per a un altre tipus de pacients, com aquells que tenen una fracció del ventricle esquerre reduïda després de l’infart o els que tenen altres patologies com la insuficiència cardíaca crònica o arrítmies cardíaques".

Més de 40 anys

Notícies relacionades

Només sis de cada deu cuidadores estan contractades

Isabel Faya, cuidadora: "Tinc 68 anys i encara no puc jubilar-me"

Així mateix, puntualitza que "aquests resultats no signifiquen que s’hagi estat tractant malament els pacients, sinó que mostren que la gran millora en la gestió de l’infart en aquests últims anys fa que els betablocadors ja no siguin necessaris ".

Durant més de 40 anys, els pacients han sigut tractats amb betablocadors, independentment de com els hagués quedat el cor, perquè els assajos duts a terme en els anys 70 i 80 van mostrar beneficis. En qualsevol cas, els investigadors criden a la calma. Avisen que els betablocadors són fàrmacs segurs i que ningú deixi de prendre’ls sense parlar amb el seu metge. S’ha de consultar, ja que pot ser que els pacients estiguin prenent betablocadors per un altre motiu.