La UE busca contra rellotge un acord per reduir les emissions un 90% d’aquí al 2040

«Retardar l’acció climàtica o reduir els objectius per sota del camí previst és una invitació a cremar diners i perdre oportunitats d’inversió», va dir la vicepresidenta primera de la Comissió Europea, Teresa Ribera, dilluns ja des del Brasil. Un missatge clar als ministres de medi ambient europeus que aquest dimarts s’asseuen a negociar. 

Els vint-i-set necessiten un acord abans de la COP. D’una banda, la UE ha d’acordar quina serà la seva contribució a la reducció d’emissions per al 2035, en el marc dels acords de París. D’altra banda, pretén pactar la revisió de la llei del clima que marca un punt intermedi entre la retallada del 55% de les emissions per al 2030 i la neutralitat climàtica el 2050. Per a molts, la coherència necessària entre tots dos fa impossible tancar-ne un sense l’altre. 

Objectiu: 2040 

La UE ha sigut durant anys un actor de referència en la lluita contra el canvi climàtic. Arribar amb les mans buides a Belém soscavaria la credibilitat del bloc, reconeixia una alta font diplomàtica. Però des que el bloc es va comprometre el 2019 a arribar a la neutralitat climàtica, el món, la política i les prioritats comunitàries han canviat. Aconseguir un acord no serà fàcil.

Els ministres començaran per les esmenes a la llei del clima per fer legalment vinculant l’objectiu de reduir les emissions un 90% per al 2040. Per a Espanya, flexibilitat a part, aquesta és la gran línia vermella perquè és el mínim que exigeixen els científics. Una font comunitària destaca que malgrat les turbulències, l’objectiu seguia allà, però la qüestió és tan sensible que ha arribat al més alt nivell. 

Els líders de la UE reunits en el Consell Europeu el mes d’octubre passat van donar instruccions concretes a la presidència danesa sobre com havia de formular les esmenes a la llei del clima. Els danesos han posat sobre la taula un text que, consideren, té tots els ingredients per servir de compromís. El principal és que no convenç ningú, cosa que sol ser sinònim d’èxit en l’àmbit europeu. 

Frens i clàusules de revisió

Els líders van reclamar a l’octubre que qualsevol acord per al 2040 inclogui tres coses. La primera, l’objectiu havia de ser «realista» quant a la contribució de l’absorció natural de les emissions. La segona, que aquesta reducció d’emissions havia de ser «ambiciosa i rendible», i apuntaven a la importància dels crèdits internacionals. I tercera, demanaven una clàusula de revisió que permetés al bloc adaptar-se a possibles avenços tecnològics. 

Per al primer punt, sobre la taula hi haurà un «fre d’emergència». Aquest mecanisme respon al temor que les projeccions sobre la contribució dels embornals naturals, els boscos, els aiguamolls o els prats, per absorbir emissions no siguin correctes, precisament a causa dels efectes del canvi climàtic. 

Alguns països demanen que, de manera automàtica, s’adapti l’objectiu. D’altres creuen que qualsevol modificació s’hauria de fer després d’una anàlisi científica, que la resposta no hauria de ser necessàriament una rebaixa de l’ambició, i també que és impossible preveure tots els escenaris d’aquí al 2040. 

Respecte als crèdits internacionals, tot o gairebé tot està per definir. A la pràctica, això passaria per pagar a tercers països per activitats que ajudin a reduir o absorbir les emissions, per compensar per les pròpies. En la proposta original de la Comissió, només es pot externalitzar un 3% de les emissions. Alguns països demanen ampliar-lo fins al 5% o fins i tot el 10%. Aquest serà un dels punts de discussió. 

Respecte a la tercera, la llei introduiria una clàusula que obre la porta a revisar l’objectiu d’emissions. A la pràctica, permetria a la Comissió avaluar possibles canvis en el context científic i tecnològic que puguin afectar l’objectiu. En darrer terme, estaria en mans de governs i Parlament canviar-lo. 

L’acord de París

En paral·lel, els vint-i-set hauran d’aconseguir un acord sobre el que es coneix com a contribució determinada a nivell nacional. A la pràctica això és quin percentatge reduirà la UE les emissions d’aquí al 2035 per complir els objectius de l’Acord de París. Els governs van ser incapaços de posar-se d’acord al setembre i es van limitar a fer pública una declaració d’intencions. 

Notícies relacionades

Josep Roca lamenta l'incendi al Mas Marroch però assegura que veuen "el foc i el fum com a punt de partida de la creació" 

Una funcionària de Lledoners es veu obligada a coincidir amb l'intern que la va agredir sexualment

Aquesta declaració establia el compromís en un rang d’entre el 66,25% i el 72,5% de reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, en comparació amb els nivells de 1990. L’objectiu és sortir d’aquesta reunió amb un acord en ferm de cara a la COP30. 

Pactar aquesta contribució requereix unanimitat, mentre que tancar un acord sobre la llei del clima només exigeix una majoria qualificada, és a dir, que almenys un 55% dels països que representin el 65% de la població. A més, la llei haurà de ser negociada amb l’Eurocambra. Una paradoxa que els danesos hauran de saber gestionar durant una negociació que amenaça d’allargar-se tota la jornada.