El 65% dels catalans recolzen limitar el preu dels lloguers

Aquests resultats situen Catalunya entre els territoris amb una visió més intervencionista del mercat immobiliari. L’enquesta, elaborada per beBartlet com a partner demoscòpic a través de l’empresa Clúster 17 i amb la col·laboració d’Althena, es va portar a terme el mes passat, abans no se sabés que el Govern de Salvador Illa estudia la possibilitat de prohibir la compra especulativa.

Tot i això, la percepció que hi ha avui dia sobre el fet que els preus de l’habitatge s’han disparat per sobre de les possibilitats de la majoria de la població està molt estesa, i el desig d’una implicació més gran del sector públic es converteix cada vegada més en una tendència transversal.

Això es desprèn de les dades de l’estudi, que detalla que la contenció de rendes de lloguer en les zones tensionades, que s’aplica des del març de l’any passat, té el beneplàcit gairebé unànime dels votants d’esquerres (un 96% dels seguidors de Sumar i un 80% dels del PSOE), però no tant dels de dretes (un 78% dels votants de Vox hi estan en contra i un 71% dels del PP). Malgrat aquesta polarització, el suport global a la mesura és majoritari, del 65%, sobretot entre la gent jove i els que tenen uns ingressos més baixos.

Suport variable

La posició sobre la limitació de preus està molt relacionada amb la situació residencial dels enquestats. Així, els que viuen de lloguer o tenen familiars en aquesta situació mostren més suport a la regulació, segons recull el document. En canvi, entre els propietaris amb hipoteca o habitatge en propietat el suport, tot i que majoritari, es modera. El mateix patró es repeteix en relació amb el nivell de renda i la grandària del municipi: la demanda d’actuar en el mercat de lloguer és més forta entre les llars amb ingressos baixos i entre residents d’àrees metropolitanes on els preus del lloguer són més alts.

El 65% de suport a Catalunya se situa molt per sobre de la mitjana estatal, que només recull un 39%, cosa que l’enquesta vincula amb l’experiència recent de l’aplicació de la llei estatal d’habitatge i la declaració de zones tensionades, que ha tingut un impacte més directe en l’àrea metropolitana de Barcelona.

Si el consens sobre el límit en el lloguer és alt en l’enquesta de l’Observatori Social de la Vivenda a Espanya, en el cas de la regulació dels pisos turístics arriba a nivells gairebé unànimes. Vuit de cada deu catalans (82%) recolzen limitar-ne el preu o nombre, un percentatge superior al de la mitjana estatal (a Andalusia i Madrid és del 76%). Això es vincula, segons l’estudi, a "la creixent percepció que hi ha sobre el fet que l’expansió dels allotjaments turístics ha reduït l’oferta residencial disponible i ha contribuït a l’encariment del mercat".

Pressió turística

L’oposició a la proliferació de pisos turístics és transversal: el suport a limitar-los gairebé no varia gens segons l’edat, la ideologia o el nivell d’ingressos. L’observatori destaca que "la relació entre el rebuig dels pisos turístics i la percepció de falta d’habitatge assequible és estadísticament significativa". Dit d’una altra manera: els que consideren que l’accés a l’habitatge s’ha deteriorat en els últims anys són els mateixos que demanen més sovint una intervenció sobre el fenomen del turisme residencial.

L’informe adverteix, a més, que aquesta preocupació és especialment intensa en les àrees urbanes de més pressió turística. Una vegada més, a Barcelona i al seu entorn metropolità, el suport a la limitació dels pisos turístics supera el 85%. Entre els menors de 35 anys, el suport encara és força més rotund, amb un 88%.

La tercera mesura analitzada –els avals públics sense interessos per comprar el primer habitatge– rep el suport del 78% dels catalans. Aquest instrument, concebut per facilitar l’accés al crèdit hipotecari als que no tenen prou estalvis és una de les poques polítiques que aconsegueix un consens transversal.

L’estudi ressalta que "no hi ha diferències significatives segons l’edat, la renda o la ideologia, cosa que indica que la idea de recolzar els joves a l’hora de comprar l’habitatge és percebuda com a justa i necessària".

La disposició a donar suport als avals està associada a la percepció que el lloguer no ofereix estabilitat: els que pensen que el lloguer no garanteix seguretat a llarg termini són els que més recolzen els avals públics per a la compra, apunta l’estudi.

L’observatori afegeix que el 67% dels catalans consideren que el principal problema del mercat de l’habitatge no és la falta d’oferta, sinó "el preu excessiu", i que la majoria identifiquen la dificultat d’accés com un dels factors que condicionen més l’emancipació juvenil.

Administracions

L’informe conclou que els ciutadans catalans mostren una "actitud més favorable" que la mitjana espanyola "envers les polítiques d’intervenció, tant en el lloguer com en la promoció d’habitatge públic". La idea que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un factor de desigualtat i requereix una acció decidida de les administracions és una constant en el conjunt de les respostes.

Notícies relacionades

Dos de cada tres catalans culpen dels preus a la falta d’obra nova

A Catalunya s’opta més pel lloguer que la mitjana espanyola

Aquests resultats complementen les dades publicades setmanes enrere per l’Observatori de Vivenda Prensa Ibérica-Santander, que assenyalaven que més del 70% dels espanyols considera que l’habitatge és el principal problema econòmic del país i que hi ha un suport generalitzat a favor de la intervenció dels governs autonòmics. En aquella entrega, els ciutadans ja reclamaven més polítiques públiques de lloguer assequible i una mobilització més eficaç del parc d’habitatge buit.

Ara es confirma la tendència, que s’accentua per a Catalunya: la majoria social s’alinea amb les propostes de control del mercat, la regulació dels pisos turístics i l’ajuda directa als joves.