Patri Giménez: "El CSMIJ em donava visita cada sis mesos: és un desastre absolut"

¿Quina situació té el seu fill?

Té 14 anys i autisme sever. Després d’anar de petit al CDIAP [centre de desenvolupament infantil i atenció precoç], quan tenia uns 5 anys va passar al CSMIJ [centre de salut mental infantil i juvenil]. El canvi va ser un desastre, perquè si al CDIAP et donen visita, amb sort, cada 15 dies per 45 minuts, al CSMIJ és cada sis mesos. No serveix de res.

¿Com eren les sessions?

Ens atenia una psicòloga o psiquiatra. I durant l’hora que hi érem exercien de mecanògrafes: l’únic que feien era apuntar el que li explicàvem, el que fèiem amb el nostre fill. És una pèrdua de recursos absoluta.

¿La feina del CSMIJ els ha aportat alguna cosa?

No ens han ofert res ni ens han ajudat gens. Hem hagut d’anar a teràpies pagades de la nostra butxaca. La Generalitat aboca milers d’euros en un sistema que no serveix ni per a les famílies ni per als menors ni per als professionals, que estan frustrats perquè no poden atendre els nois.

¿Què creu que haurien d’oferir aquesta mena de centres?

Primer de tot, que els professionals s’actualitzessin, perquè en el cas de l’autisme s’ha evolucionat molt. Abans hi havia una teràpia que culpabilitzava les mares. Els professionals haurien de ser on són els menors. S’hauria de treballar en el seu entorn natural: l’escola, la família, el parc... I no tancats en un despatx, perquè això no serveix de res.

Notícies relacionades

"Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments

El lladre ‘Niño Juan’ apareix viu després d’un breu segrest

¿Com veu que és la situació a les escoles?

Vivim en una gran paradoxa: tenim un munt de professionals ben formats que no poden atendre aquests menors perquè el sistema està saturat i és antiquat, i estan en un despatx de dos per tres metres, quan hi ha un munt de nens a les escoles que no reben atenció per falta de professionals. Si fossin a les escoles, es podrien atendre molts més menors. Seria una taca d’oli, treballar amb aquests nens, la resta d’alumnes i els professors.