Un equip d’infermeres atendrà els crònics complexos a casa

Els pacients crònics complexos que són dependents però estan estables i, per tant, viuen a casa seva representen l’1% de la població catalana. Un equip específic d’infermeres de primària, que funcionarà les 24 hores del dia durant els set dies de la setmana, estarà dedicat a aquests pacients amb l’objectiu que no siguin traslladats a l’hospital tret que sigui necessari. Segons ha pogut saber aquest diari, el funcionament d’aquest equip d’infermeria serà com el dels PADES, l’equip de pal·liatius dedicat a tractar els pacients que estan al final de la seva vida a casa seva.

Aquesta és una de les mesures que formen part de l’inici de la segona fase de la reforma posada en marxa per CAIROS, el comitè d’experts de la Conselleria de Salut destinat a reformar la sanitat pública catalana després de 40 anys sense actualitzar-se. La fase estarà dedicada a la "integració" del sistema sanitari, que està "molt fragmentat" i pel qual circulen, de vegades de manera poc coordinada, alguns pacients. En concret, els crònics complexos dependents que viuen a casa seva i que es desorienten als hospitals.

"Representen l’1% de la població, però consumeixen molts recursos. L’objectiu d’aquest equip específic d’infermeres, que provindran de la primària i que estaran organitzades per tot el territori, és mantenir el pacient al seu domicili, tret que sigui imprescindible l’ingrés. No té sentit que a aquest pacient el SEM el porti a les Urgències de l’hospital perquè té febre i perquè no hi ha cap altra opció", segons avança a EL PERIÓDICO el president del CAIROS, Manel del Castillo, que a més és gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Aquest nou model no suposarà un augment del nombre d’infermeres, sinó una reorganització dels equips de treball. Per als pacients més complexos i dependents, que, no obstant, estan estables, els ingressos hospitalaris són perjudicials, perquè acostumen a desorientar-se. La finalitat d’aquest nou model és, per tant, reduir el nombre d’ingressos innecessaris. Del Castillo considera que aquest model és viable, entre altres coses perquè a Catalunya ja s’han portat a terme (i amb èxit) propostes semblants a Blanes-Calella, la Metrosud i el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE).

"Aquests pacients són els més complexos i els més fràgils i necessiten un model organitzatiu molt ben musculat, perquè, si no és així, és fàcil que acabin donant voltes pel sistema sense cap criteri", assenyala Jaume Benavent, gerent del CAPSBE.

De farmacèutics a terapeutes

Al CAPSBE, a qualsevol pacient que accedeix al servei d’atenció domiciliària se li assigna un equip específic d’infermeres i metges, així com un administratiu i un terapeuta ocupacional. A més, hi ha altres professionals que dediquen part del seu temps a aquesta població: farmacèutics de la primària (que revisen la medicació d’aquests pacients), referents de benestar emocional (que s’ocupen dels cuidadors), gestors d’expedients (una infermera especial), treballadors socials i higienistes dentals a domicili.

Notícies relacionades

Els pares helicòpter arriben a la universitat: «Venen a demanar explicacions sobre les notes»

Parlen els universitaris sobre els ‘pares helicòpter’: «Dir-nos generació de vidre és una exageració»

"Això permet dedicar recursos a una població que té moltes necessitats i que es descompensa sovint. El pacient ha de passar el màxim temps possible al seu domicili, perquè prevenim les descompensacions i, així, reduïm els desplaçaments al servei d’urgències", afegeix Benavent.

L’inici d’aquesta segona fase del CAIROS es va presentar dimarts a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona davant uns 200 sanitaris en un acte que no va estar obert a la premsa. Es va explicar que una altra de les principals mesures que s’inclouran en aquesta nova fase és la creació d’unes 30 àrees integrades de salut (CAIROS encara està definint el nombre precís) a tot Catalunya.