Cinc errors van agreujar el caos en l'emergència de la dana

Els butlletins de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) avisaven de l’arribada d’un episodi complex. En l’autonomia recauen les competències en Protecció Civil, i el 24 d’octubre del 2024 Emergències de la Generalitat activa el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions. Aquell moviment no va desencadenar cap actuació de coordinació entre administracions o entre les conselleries de la Generalitat.

Era la primera tardor de Salomé Pradas com a consellera, juntament amb el seu número dos, Emilio Argüeso. Mazón la va escollir després de la sortida del Consell de Vox, a qui havia entregat les emergències. Davant la jutge, Pradas reconeixeria la seva falta de preparació, més enllà de la complexitat evident d’un episodi meteorològic inaudit i amb diversos escenaris que va desbordar el múscul operatiu de la Generalitat, com va dir un tècnic. La vigília del 29-O, el número dos d’Emergències se sorprèn que alguns alcaldes suspenguin classes. A les 21.41 de la nit escriu a la funcionària de més rang en aquell moment: "¿D’això en sabem alguna cosa? La informació que ens arriba del 112 no és tan greu".

En el matí de la tragèdia, tampoc sembla que s’observessin els esdeveniments amb gran ansietat. Mazón, el nucli dur del qual va marxar aquell dia de la ciutat, fins i tot ironitzava a les 13.45 hores amb la suspensió de classes a la Universitat de València, segons assistents a una reunió amb els agents socials que va celebrar al Palau, abans del dinar amb una periodista al restaurant El Ventorro.

La nul·la anticipació s’observa en el retard de la convocatòria del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Després del ple del Consell d’aquell matí, amb gairebé tota la província de València en avís vermell (9.41 hores), Pradas apareix pel centre d’emergències l’Eliana a les 12.30. La posen al dia. El teatre d’operacions d’aquella tragèdia ja està dibuixat a aquella hora: dues alertes hidrològiques, al Magre i el Poio, i bombers mobilitzats per vigilar cursos, anota Pradas. A les 13.59 l’exconsellera encara és a l’Eliana, davant unes pantalles que ja mostren gairebé 6.000 trucades.

La consellera se’n va anar a Carlet amb Argüeso, en una comarca (la Ribera) on la dana colpejava amb força des de la matinada. Allà van veure "barrancs a punt de col·lapsar", com va narrar Argüeso en un Whatsapp. Això, més les notícies que arriben d’Utiel, fa prendre consciència la consellera. Des del despatx de l’alcaldessa de Carlet, a les 15.00 hores, Pradas eleva el nivell d’emergència per a la comarca d’Utiel-Requena, mobilitza l’UME i convoca el Cecopi per a les 17.00 hores, 10 després de l’avís vermell, per coordinar per primera vegada tots els òrgans competents.

2 / Coordinació: ‘apagada’ entre administracions.

L’avís vermell d’Aemet va desencadenar una reunió d’urgència aquell matí de la Delegació del Govern amb les agències estatals i els cossos de seguretat. Però aquell matí hi va haver poca comunicació entre la consellera Pradas, comandament únic des que es decreta el nivell 2, i la delegada del Govern. Es van creuar algunes trucades. Pilar Bernabé va oferir la Unitat Militar d’Emergències (UME) a les 12.23 hores. Pradas no la va demanar fins dues hores i mitja després.

Tampoc va facilitar la comunicació que representants de l’Estat, com la delegació, Aemet o la CHX, seguissin la reunió del Cecopi per videoconferència. I hi va haver apagades en aquest òrgan. La parada clau va ser de 18.00 a 19.00 hores, quan comença a gestar-se l’Es Alert.

3 / Vigilància: ¿qui observa el Poio?

Donada la mortalitat a l’Horta Sud (202 víctimes), la falta d’atenció als barrancs del Poio, Horteta i Gallego es converteix al gran forat negre de la tragèdia. Aquell matí, un avís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va motivar que s’activés una alerta hidrològica a les 12.20 al barranc del Poio. A les 13.48 hores, l’helicòpter del Consorci ja participa en el salvament a un conductor atrapat a Quart de Poblet.

A petició d’Emergències, el Consorci de Bombers va activar una vigilància presencial dels forestals en el Poio, però va ser retirada a les 14.43 hores després de constatar una baixada de cabal a l’altura de Riba-roja. Ni es va mantenir l’observació, ni es va tornar a enviar efectius tot i que l’alerta hidrològica continuava activa. Un tècnic d’Emergències va assegurar a la jutge que després d’aquesta retirada es van quedar "a cegues".

La informació que va facilitar o no va facilitar aquella tarda la CHX, que va estar centrada en la crisi de l’embassament de Forata, s’ha convertit en el centre d’una batalla de relats. La defensa de Pradas i el Consell de Mazón situen la qüestió nuclear en els correus que no va enviar la CHX fins a les 18.43 hores, quan s’avisa que el cabal del Poio s’ha disparat fins als 1.680 m³/s.

La jutge, no obstant, té clar l’escenari: era la Generalitat la responsable d’activar la vigilància presencial per diferents mitjans; d’observar les dades en temps real de la CHX; d’interpretar els múltiples correus que van arribar en les hores crítiques sobre la intensa pluja a la capçalera del Poio (sis avisos entre les 16.36 i les 18.34 hores, segons reconeix un informe d’Emergències), o de reaccionar davant les trucades de socors que arribaven des d’abans de les 17.00 hores a Xiva, dues hores abans de la gran barrancada a l’Horta Sud. A les 16.40, un veí d’aquest municipi truca al 112: "L’aigua està començant a entrar a la vivenda". Des de les 17.00 hores, la centraleta viu una allau només des de Xiva.

"No s’entén que el dia 29 d’octubre no es mobilitzés cap recurs humà", va escriure la jutge. Diversos vídeos i informes constaten que la Generalitat assumia la vigilància dels cursos. Les anotacions que prenia la consellera a les 12.38 hores; les explicacions que li donen els tècnics abans de les 14.00 hores sobre el risc dels vessaments ("No és la pluja en si, sinó el que porta el barranc"); o les declaracions, passades les 15.00 hores a À Punt, del subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, explicant que estaven pendents del Poio.

4 / Indecisió: el Cecopi, "Una bombolla aïllada".

En una demolidora interlocutòria de l’abril del 2025, la jutge dibuixa així el Cecopi: "És una bombolla aïllada del món exterior: els que havien de prendre les decisions manifesten ser aliens a les trucades del 112, a les previsions meteorològiques de l’Aemet, a les comunicacions sobre el cabal dels barrancs, als mitjans de comunicació... S’afirma que no hi havia pantalles a la sala del Cecopi. Un lloc on sembla que ningú posseís telèfons, en el qual els tècnics no els informaven o ho feien malament, i en què eren igualment aliens a les decisions d’institucions de tanta rellevància com la Universitat de València". Sembla que el Cecopi ni coordinava, ni va ser operatiu, ni estava integrat. Diversos testimonis han coincidit en aquesta falta de diligència a l’hora de les decisions. "Veies passar el temps i que no funcionava", assenyalava un tècnic. "Envieu l’alerta d’una puta vegada", va aixecar la veu Vicent Mompó, president de la diputació, davant la dilació a llançar l’Es Alert.

Notícies relacionades

Catalunya encarrega radiografiar 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut

Andrea Ferrari, la veu de les famílies en el funeral de la dana: «Vaig acceptar parlar per les víctimes perquè és el que la meva mare hagués volgut»

5 / Es Alert, "tardà i erroni".

És el nucli de la investigació de la jutge per homicidi imprudent, la falta d’avisos a la població perquè prengués mesures d’autoprotecció. "Els danys materials no es podien evitar, les morts sí", va dir en una interlocutòria. Pradas, a l’ull de l’huracà després de la dana, es va posar davant de les càmeres d’À Punt per dir que va saber de l’existència de l’Es Alert a les 20.00 hores. L’afirmació ha quedat àmpliament desacreditada. El sistema ja havia sigut assajat, els tècnics havien rebut cursos i fins i tot s’havia creat una biblioteca amb models d’avisos. Però hi havia moltes reserves sobre l’ús d’una eina mai utilitzada en una emergència real, opinions contradictòries entre els tècnics, segons Pradas. A l’inici del Cecopi, passades les 17.00 hores, el funcionari Jorge Suárez avisa de l’existència del sistema i la possibilitat d’enviar-lo atès el panorama a Utiel. A les 18.36 hores, el tècnic d’Emergències que va validar el missatge rep la primera notificació per al seu enviament. Però tot avança a poc a poc. A les 19.00 hores, Suárez llegeix un missatge als presents, un esborrany que finalment no es va enviar. Passaran 70 minuts fins que s’enviï, a les 20.11, a una hora en la qual ja era tard, i amb un contingut inútil: "S’ha d’evitar qualsevol tipus de desplaçament a la província de València".