Es busca classe mitjana

Jo m’ensumo en aquest informe encarregat per l’Ajuntament –que, insisteixo, és interessantíssim– certa oloreta no diré triomfal, però potser sí una miqueta preelectoral. Com si ens volguessin convèncer (i no miro ningú…) que l’arribada de tants estrangers sempre és per bones raons i només porta avantatges.

Doncs depèn. És com el tema del turisme. Ara mateix el turisme respon del 14% del PIB de Barcelona. Impossible passar-ne sense. És clar, llavors les molèsties que provoca a les zones més tensionades –penso en el meu barri, Ciutat Vella, o en els veïns del parc Güell– no es veuen igual si vius del turisme que si vius de qualsevol altra cosa.

El mateix estudi conclou que la gent que ve o és molt més rica o molt més pobra que els locals. Aleshores, va per barris: uns es manhattanitzen i s’omplen d’expats, d’altres recorden els suburbis de Bombai. És clar, en un món ideal només arribaria gent de classe mitjana. Però d’això, precisament, en tenim cada cop menys. Ni estrangera, ni nacional.

Barcelona ha passat d’engreixar-se demogràficament gràcies a la immigració nacional (extremenys, andalusos, murcians…) a fer-ho amb la transnacional. La lliçó moral és temptadora: si vam poder integrar una vegada, no ho podem tornar a fer? Deixem-nos de xenofòbies i de punyetes, obrim els braços i a treballar.

Ai, però i si no és tan fàcil? És molt bonic emocionar-se veient El 47. Però a la pràctica encara ens barallem entre nosaltres per parlar català o castellà. Quina imatge donarem a les visites mentre no resolguem això?

Ascensor social

I espera’t, que no hem acabat. La massiva immigració nacional de fa dècades va arribar buscant un ascensor social i, encara que no sempre, en molts casos el va trobar. Es podia començar en una barraca i acabar sent professor d’universitat.

Notícies relacionades

La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»

Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026

Molts que arriben ara no està clar que puguin seguir el mateix camí. Els que són més rics que nosaltres venen a fer despesa, però també a apujar els preus de l’habitatge i d’altres coses. Els que són més pobres ho tenen molt més difícil que els d’abans per desembocar en res que s’assembli a una classe mitjana. O viuen de les ajudes, o de feines de mala mort, o de coses pitjors.

I no estic dient que tot immigrant irregular hagi de ser fatalment un delinqüent. Sí que dic que és més fàcil que ho acabi sent si arriba a una ciutat que, sota els seus brillants cromats progres, amaga un alarmant menyspreu cap a la seva pròpia classe mitjana. Fem-li una volta. Potser hi som a temps.