Catalunya emet en només vuit anys més del 50% del CO2 previst fins al 2050

El 2017, la Cambra catalana va aprovar la llei de canvi climàtic, que va introduir per primera vegada un mecanisme per establir un límit d’emissions fins al 2050, l’any en què la Unió Europea té previst arribar a la neutralitat d’emissions amb l’objectiu de frenar les conseqüències de l’escalfament global. La llei també va crear un sistema per administrar la reducció d’emissions: els anomenats pressupostos de carboni, que determinen la quantitat de gasos amb efecte hivernacle que es poden emetre en cada període de cinc anys.

La tramitació d’aquests pressupostos, però, va ser extremadament lenta. Segons la llei, el primer pressupost (2021-2025) i el segon (2026-2030) havien d’estar aprovats abans del 31 de desembre del 2020, i el tercer (2031-2035) havia d’estar vigent abans del 31 de desembre del 2023. Malgrat això, cap d’aquests pressupostos encara no ha sigut aprovat, si bé el Govern ja ha portat a la Mesa del Parlament la proposta perquè rebi la llum verda dels diputats abans de final d’any.

Comitè d’experts

El comitè d’experts ja va entregar al Govern els seus càlculs per als períodes 2021-2035, que sumen un total de 403 MtCO2. Basant-se en aquestes dades, l’Executiu va presentar la seva proposta de pressupost de carboni per al 2026-2030. El document de l’Executiu català preveu emetre 161,5 MtCO2 fins al 2030. Després del 2031, es posarà sobre la taula una reducció del 8% anual.

Notícies relacionades

Davant el temporal, Protecció Civil apel·la a l’"autoprotecció"

Catalunya injecta 231 milions a l’escola inclusiva

El problema, adverteix Renovem-nos, és que en els vuit anys transcorreguts des que es va aprovar de la llei (2017-2024), Catalunya ja ha emès 327,56 MtCO2, més de la meitat del pressupost disponible fins al 2050. Dit d’una altra manera, en vuit anys s’ha consumit tot el que estava previst emetre durant 33 anys.

"Aquesta inacció encareix i complica el compliment dels objectius de reducció d’emissions fixats per al 2030, 2035 i 2050", assenyala Sergi Nuss, portaveu de l’entitat. "I la inacció té un cost climàtic acumulat", afegeix. La plataforma considera que, si els pressupostos de carboni s’haguessin establert abans, avui es disposaria de més marge per complir els compromisos climàtics.